dilluns, 22 de juny del 2009

Més Platón i menys prozac

En esta moderna societat que ens ha tocat viure, en la que tenim quasi tot alló que volem. De vegades es quan més sols i buits ens trobem. De vegades creguent que aquesta vida és un fàstic i com som de desgraciats. Cada vegada hi ha més gent que acudix a la consulta del psicòleg o psiquiatra per a consultar-li els seus neguits que el turmenten i el fan infeliç.
Per posar un exemple, jo conec a un xic, que malgrat treballar a la millor empresa de Vallada era infeliç. No per la insguretat laboral del qui és mà d´obra no especialitzada, sinò perquè no valoraba allò que tenia: Un lloc de treball al poble on resideix amb tots els avantatges que això comporta, un bon ambient amb els companys de treball, uns amos que tracten bé al treballador i son puntuals amb el pagament de les nòmines, a més de donar tots els drets que la llei marca als treballadors.
Ara que està en l´atur és quan se n´adonat d´allò que tenia i no valoraba i ara ho ha perdut a conseqüència de la crisi.
És clar que quan tot va bé, hom vol més del que té i no valora eixes xicotetes coses que donen la felicitat i de vegades no sabem apreciar.

Clar que en estes dates, si a hom el banc li lleva la casa o pasa pont i calderes per a arribar a fí de més, l´envaix la desesperació i de poc li valen coples. Així i tot els cristians creients pensen; Déu proveirà, ja vindran temps millors, mentre estem la familia junta i amb salut anirem fent.
Són eixa classe de persones que assaboreixen el temps en que veuen al seus fills jugar feliços amb un somriure a la boca. Els qui valoren l´esforç de la parella, bé siga fent la faena de casa o al lloc de treball. Aquells qui donen gràcies a Déu o a les forces de la natura per estar vius, o pasejant pel camp sota un cel blau i lluminós.

Per descomptat hom ha de posar voluntad i tot el que estiga de la seua banda per millorar la seua situació, evol.lucionar i prosperar, però dins del mal cal aprendre a vore la part positiva de les coses i a traure´n profit.

Però no tots som iguals ni pensem el mateix. Hem d´aprendre a viure el moment, sense anclar-nos en el passat ni obssesionar-nos en el futur assaborint el present. Açò que es diu tan fàcil i ja deia el poeta Kavaffis no resulta fàcil a tot-hom de posar en pràctica. Bona prova d´açò és que cada vegada hi ha més gent que acudix al psicòleg, independentment que en estos temps de crisi el nombre aumenta considerablement.

És clar que molts problemes requerixen ajut psicólogic, però molts altres es podrien sol.lucionar amb ajuda fil.lossòfica. Tot és qüestió de perspectiva i com es veja el problema. De vegades la fil.lossofia i la psicologia s´unixen alhora de donar una sol.lució.
Quans llibres d´autoajuda hi ha que el seu rere fons és fil.losòfic? Com per exemple: Contes per a pensar, de Jorge Bucay. Llibres que no deixen indiferent al lector i que poden fer-nos viure un vida més plena i feliç.

Comentava un dia amb un altre col.laborador d´aquesta revista, Tonet, que em deia que alhora de llegir li agradaven els clàssics, ja que si un text tenia per exemple 2000 anys i havia arribat als nostres dies era perquè era bó, i mereixia la pena fer l´esforç que de segur es voria recompensat. Això és el que passa amb les obres dels grans pensadors que si han sobreviscut fins hui és per quelcom.
Però si el lector coneix estes obres o pensa que poden ser massa avorrides un llibre molt recomanable que ens parla del que ací us he esmentat és:Més Plató i menys prozac, de Lou marinov El qual ens convida a endinssar-nos en el extens món de la fil.lossofia i els grans pensadors de la història, a més de posar-nos exemples de cassos de la vida qüotidiana en els que la fil.lossofia presta el seu ajut. El llibre el podeu trobar a la biblioteca municipal en castellà.

Espere que estes recomanacions que circulen per internet vos serveixquen d´ajut per a fer front a la crisi que sotraga estos temps:


VIURE PER RES o MORIR PER ALGUNA COSA...

He après que ningú
no és perfecte...
fins que t'enamores.
He après que la
vida es dura...
però jo ho sóc més!
He après que les
oportunitats no es perden mai...
les que tu deixes escapar
les aprofita un altre.
He après que quan sembres
rancúnia i amargura...
la felicitat se'n va a
un altre lloc.
He après que hauria d'utilitzar
sempre bones paraules...
perquè demà potser
me les hauré d'empassar.
He après que un somriure
és un mètode econòmic...
per millorar el teu aspecte.
He après que no
puc escollir com em sento...
però sempre hi puc fer
alguna cosa.
He après que quan el teu nadó
t'agafa el dit amb la seva maneta...
et té enganxat a la vida.
He après que tots volen
viure al cim de la muntanya...
però tota la felicitat
esdevé mentre hi puges.
He après que cal
gaudir del viatge...
i no pensar només en la
meta.
He après que és millor donar consells
només en dues circumstàncies...
quan són demanats i
quan en depèn la vida.
He après que com
menys temps malgasto...
més coses faig.

Feliç lectura i bones Pasques.

Un amic dels llibres.

1 comentari:

  1. Tens moltíssima raó. La vida és qüestió de perspectiva. Jo he trobat molta pau també amb els clàssics, per tot el que aporten, formes de viure, d'entendre la vida, una vida marcada per circunstàncies diferents a les actuals i personatges tan angoixats com nosaltres de vegades. Per això em costa tant llegir obres actuals. L'elegància d'abans, la profunditat i no un simple argument era el tot.
    Salutacion.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.