"Perdoneu pero soc un "Vallaí" que molt al meu pesar i per cuestions de
feina ha tingut que "emigrar" fora del poble i ara no ´m'antere de
xafardejos com aquest...Que a passat al llar dels jubilats?.
No vullc jutjar a ningú abans de saber ben be el que passa pero per els
comentaris plasmats no me dona massa bona espina lasunt...
Enviat per Anònim a VALLADA City el 30 de gener de 2010 9:32 "
Pareix ser que, des de fa mesos, l’Ajuntament vol desallotjar als nostres majors del local de la plaça i vol col•locar-los en un local de l’obra social de Caixa Ontinyent situat a la part nova del poble, prop del camp de futbol, per tant en les afores (encara que no tant a les afores com el nou ambulatori ¡¡quin poc trellat!!).
ResponEliminaPer aconseguir-ho s’han aprofitat de la bona voluntat i la ignorància dels nostres majors, però era tan descarat el volien fer que dues dones de la directiva es varen donar compte del que estava passant i van destorbar l’assumpte, fent tornar els mobles, que ja estaven al local nou, al lloc d’on mai devien haver eixit.
La qüestió es: en la actualitat els pensionistes tenen l’usufructe per temps indefinit del local de la plaça (l’antic Ajuntament) situat al centre del poble. Lloguen el bar del baix d’on trauen l’únic ingrés, apart de les quotes, per a funcionar i finançar les activitats de l’associació. En canvi, si se’n hagueren anat al nou local no tenien cap document que els assegurara la utilització permanent del local. El local nou es, de prou, mes xicotet. El lloguer del bar no se sap qui el cobra, però en tot cas no els majors (supose que el propi Ajuntament o Caixa Ontinyent). I, com ja he dit, està en les afores. Així que anar al local nou suposava canviar tot el que tenen per res.
Com no van poder a bones, l’Ajuntament va llevar, de manera il•legal, el contador de l’aigua, de manera que el bar no va poder obrir durant dos dies ni els majors podien anar al local perquè no podien ni utilitzar els serveis. Sols després de fer una reclamació per escrit a l’Ajuntament tornaren a instal•lar el contador de l’aigua.
Poc després un regidor anà exigint que afiliaren immediatament a una serie de persones que duia en una llista. Les dones que estaven al local es negaren a fer el que exigia el regidor en eixe moment, com ell volia, i este les amenaçà en cridar un notari per alçar acta de la seua negativa. Com no cediren a les amenaces cridà un notari, amb tan mala sort per al regidor, que després de llegir els estatuts de l’associació, li va donar la raó a les dos dones que es negaven a fer el que, amb fanfarroneria, exigia el regidor.
En aquest context es produeixen els fets als quals es refereix l’escrit de “asustaviejas”. Davant de la convocatòria per a elegir nova directiva de l’associació, l’Ajuntament i el partit que governa es mobilitzaren i anaren casa per casa donant paperetes amb el seus candidats. Açò es normal en aquest poble en les eleccions polítiques però no havia passat mai en unes eleccions de l’associació de pensionistes. En tot cas ho feren tan malament que presentaren candidats que no pertanyien a l’associació i les paperetes que duien de casa no eren vàlides.
Quan varen veure el desastre que havien fet i que no podien controlar les eleccions varen intentar boicotejar-les armant aldarull, cridant que no era legal i dient que estaven amanyades. En tot aquest rebombori va jugar un paper especial el mateix regidor d’abans que, sense pertànyer a l’associació, va estar intentant que es suspengueren unes eleccions fora del seu control, amotinant la seu gent.
El resultat de les eleccions va ser de mes de cent vots els que guanyaren i vuit o deu vots els candidats de l’Ajuntament.