divendres, 12 de febrer del 2010

SERVEIS PÚBLICS

Veig als diaris que la privatització de serveis públics a la Comunitat Valenciana va creixent. Hospitals, línies de metro, serveis socials, neteja i un llarg etc. L'argument es que cal descarregar a l'administració pública de despeses, però només es privatitzen els serveis que son rendibles, el que fa que l'administració tinga menys ingressos. La suposada ineficiència de la gestió pública que justifica la liberalització, s'ha provat falsa, a la vista del desastre en quant a qualitat i preu dels serveis privatitzats (l'administració paga més i el servei es pitjor).

L'Estat de benestar es possible pels serveis públics, que garanteixen uns mínims materials com ara educació, jubilació, atur, etc. i la protecció social mes bàsica en qüestions com la sanitat, justícia o seguretat, tot al marge del mercat, posant per davant els criteris socials a l'obtenció de beneficis, sense excloure ningú, siga la que siga la seua capacitat adquisitiva. Els serveis públics, com medi per la redistribució de la riquesa, son la millor ferramenta per reduir les desigualtats socials i possibilitar l'exercici efectiu dels drets universals reconeguts als ciutadans.

La privatització anteposa criteris econòmics a la qualitat del servei. La selecció de personal es fa d'acord a estos criteris de rendibilitat. El treball es precaritza, es presta a "l'enxufisme", perquè el polític que ha facilitat la privatització, i de qui depèn la renovació de l'adjudicació, endolla a qui vol en l'empresa adjudicatària. El personal, que sent un servei depenent de l'administració devia estar preparat per a superar una oposició, es contractat lliurement per l'empresari, mes preocupat per pagar poc que per oferir un bon servei amb personal competent.

Hi ha polítics als quals açò es ve molt be. Quan mes precàries son les condicions de vida de la població mes fàcil resulta controlar-la. Hi ha cases de polítics que pareixen la casa de don Vito Corleone (així li es feia nomenar Correa, el de la Gürtel), amb desfilada de gent fent demandes d' un treball pal fill, pal nebot o pal germà. Açò es tradueix en vots captius, no sols de qui fa la demanda sinó, de vegades, de tota la família. S'inicia així un cercle viciós de treball precari adjudicat pels mateixos que el precaritzen, que son elegits de nou en cada elecció per eixe vot captiu.

El resultat es la corrupció mes absoluta de la democràcia, però que vaig a dir-vos jo que no sapieu...

2 comentaris:

  1. Hui diumenge hi ha un article en El Pais titulat La privatizacion la paga el usuario. es pot vore en esta direccio: http://www.elpais.com/articulo/madrid/privatizacion/paga/usuario/elpepusoc/20100214elpmad_2/Tes

    ResponElimina
  2. i tant com ho sabem... i ho patim...

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.