dimarts, 13 de juliol del 2010

No t'agrada la música?

Hola a tots;
L'altre dia, vaig tindre una conversa amb una xica del poble un tant peculiar (la conversa, no la xica...)


Aquesta xica es va ficar a parlar-me d'una cançò d'un tal Manu Carrasco... que si tal, que si qual... i jo, inocent, li vaig dir que no la coneixia, ni la cançò, ni el tal Manu Carrasco...
La xica es va quedar blanca per moments.... 


- "No conoces a Manu Carrascooo??"
- "No"
Li vaig dir jo...
- "Es que no te gusta la música??"
Em va preguntar ella...


Ací es va acabar la conversa... Estava clar que entre nosaltres dos, ja no hi havia més què parlar... al menys, de música.
_____________________________________________________________
Aquesta entrada, no va dedicada a aquella gent què pensa que més enllà de Manu Carrasco (Alejandro Sanz, Bisbal, Bustamante, "La oreja de Morfeo",  i tota la peixca...), no hi existeix més música... 
Aquesta entrada no va dedicada a aquella gent que et mira raro quant et veu sentint música instrumental "on ningú canta", música on no es parla de "el amor de mi vida" i "que felices seremos los dos", música de melenuts i gent extranya...


Aquesta entrada va dedicada a la gent que pensa que seria impossible viure sense música, que valora als grups què componen la seua pròpia música i lletra (i no aquells que són pura fatxada i es forren a costa del treball d'altres), que valoren als grups que s'alcen contra el sistema establert, amb lletres carregades de temàtiques diverses, i com no de crítica social... alternatius, experimentals, grups què s'alcen contra les normes establertes per la SGAE publicant els seus treballs baix llicència Creative Commons amb lliure difusió dels seus treballs a la web.


Des de que tinc ús de memòria, sempre he sentit música... Primer als vinils de mon pare, amb Bob Marley, Beatles, Rainbow, Deep Purble, Pink Floyd... i amb Pink Floyd es va obrir davant meu el magnífic món del Rock Progressiu...
Però fa relativament molt poc, que vaig descobrir la música en valencià, i entre tots els grups, a un que m'ha sorprés molt gratament, per la força i frescura que desprenen, experimentals, atrevits a no poder més...


Es tracta de Orxata Sound System, un grup valencià 100%, del que vos volia mostrar dos cançons que vos animaran a començar l'estiu amb forces i alegria.


‘Orxata Sound System’ es una mezcla de drum n bass, jungle, electro, rap, dub, IDM, reggae y el canto tradicional valenciano. Música de contrastes:global como el arroz y local como la paella, urbanocomo las naves industriales y rural como la lechuga (o la chufa), sonidos electrónicos como los que inventa un sintetizador y sonidos orgánicos como los que imagina el magnífico trompetista del grupo, Natxo Jiménez. Para resumir, ‘Orxata Sound System’ prefiere etiquetar su estilo como post-bakalao, un post-bakalao aderezado con letras tremendamente reivindicativas que desentonan con el clásico apellido Sound System, ya que Orxata encajaría mejor con Sound ANTI-System"


Per saber més sobre aquest grup, visiteu aquest link. i aquest.
Per descarregar-se la seua música (legalment), visiteu aquest link.


Doneu-li veu!



Lletra: 

Amor, me la fiques mor,
more and more,
and more mor, amor
me la fiques more mor
ta bo, ta bo

mamprén la brega, la col·lega aplega tard
este merquetengue me partix per la meitat
jamelga austerritja, lliri entre cards
ton pare té terreno, ja te tinc catà
guaratxa, pelroja, xiringuito platja
arenga la bullanga que la xona raja
no sigues estreta, la vida tapreta,
a la biblioteca, virgo Vicenteta

tu eres pa mi,
com la latència pa lstreaming
tu eres pa mi,
les experiències més bizarres
tu eres pa mi,
el que no té flow ni feeling
tu eres pa este carro
la mula de barres

controla els ese eme eses que menvies
no sé per què encara tu de mi te fies
quan traus pitrera dos faenes tens
me dilata el tema, me provoca estrés
ja no fem res del que penjàvem al Youporn
a mi em va lSM com li anava al Foucault
anticiclons i hormones, repreciosor
don no nhi ha no se pot traure, mi amol

tu eres pa mi,
com la latència pa lstreaming
tu eres pa mi,
les experiències més bizarres
tu eres pa mi,
el que no té flow ni feeling
tu eres pa este carro
la mula de barres

Amor, me la fiques mor,
more and more,
and more mor, amor
me la fiques more mor
ta bo, ta bo

amb el piu que trenca armeles,
creïlles, tomaques i cebes,
guaiabes, morangos, cocobongo,
tanga i tongo, yo quito yo pongo

i mos empastrem
per la bullatera
i el cau fa olor
a suor, a pelea
bambo no mambo
rogle de caldera
surrianda en flor
ja ve la primavera

bala baladre
thas llançat a perdre
hedge found, not found
vas a setembre
cacau en corfa
quina pin-up
a lA lbufera
ballant mash-up

tu eres pa mi,
com la latència pa lstreaming
tu eres pa mi,
les experiències més bizarres
tu eres pa mi,
el que no té flow ni feeling
tu eres pa este carro
la mula de barres

Amor, me la fiques mor,
more and more,
and more mor, amor
me la fiques more mor
ta bo, ta bo






Lletres:


l'altre dia, sopant a la fresca a la lluna de valència,

vam tornar a l'essència de quan érem menuts,

aquells instants perduts de la moderna efervescència...


Trobãors amagats, llaurãors sermonejant...
amics de la carxofa, mirant endavant:
rizomes cibermediterranis, no de llevant!
Sóc un xic fadrí que per avorriment vos parla,
qu'arriba al llit amb ganes d'abraçar-la...
...a la paraula; la que organitza la protesta,
i bé està saber si algú contesta contra esta festa:
a qui molesta, politícians sense testa!? Dic:
arrima't ací al meu costat; sí, mon amic,
amb l'mc drut, domãor de fulls i bolis Bic,
donaré conversa i tu xamos, estamos?
La penya que la mou ara levanta las manos!

Xiqueta, vols una copa'… l'Amèrica?
Doncs vine a la ciutat de València el 2007:
ací, entre autopistes i tanta gentola,
els paguem els vicis a la jet set de les revistes.
Merda va de baixãeta i s'ha feta gran la bola:
estem de dol a la vora de la mar desfeta,
senyors de corbateta massa benefici net;
de fet, sent un calfred quan pense en fotre'ls el primer tret!

Anem aguantant la crisi de la terra crítica,
l'agua para tontos, el vozarrón de Rita;
caminem per avingudes vingudes del no res,
mos encollim de muscles pâ combatre la penúria:
Foc a la Ciutat de les Arts i les Ciències!
Foc a les regates, foc al patriarcat!!
Foc a l'ex ciutat del Túria esclava del mercat!!!
Foc a su puta madre i llarga vida al R.A.P!

3 comentaris:

  1. No està gens, però que gens mal...
    per cert he trobat un nou blog d'una persona del poble
    http://pspersonaltrainer.blogspot.com

    ResponElimina
  2. No està gens, però que gens mal...
    per cert he trobat un nou blog d'una persona del poble
    http://pspersonaltrainer.blogspot.com

    ResponElimina
  3. jejejejej, que bones les lletres

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.