dimecres, 4 d’agost del 2010

Respostes, propostes i altres

1.- Ningú ha contestat amb arguments clars, que responguen realment a l’exposició feta; les crítiques i acusacions de la majoria dels Anònims/es valladins/es es basen en coses ja explicades i fonamentades al text. Pregue que tothom lliga i entenga el text: no podem tenir la ment tan tancada!

2.- La tesi mantinguda al text és que Espanya és una ideologia, i és una ideologia que -per la seua configuració històrica - va contra els pobles i contra els i les treballadores. En eixe sentit, evidentment no és el mateix posar-se una samarreta del Barça o del València que d’Espanya. Per què? Perquè ni el Barça ni el València tenen en el seu codi genètic, en la seua configuració històrica, eixos elements ideològics. Perquè el València naix com un club de futbol, i tot i que pot portar lligats uns sentiments determinats, això no és el que el defineix; podria existir el València amb altres sentiments. Amb el cas d’Espanya, això no és així.

3.- Així doncs – i evidentment! – les “dues postures” que deia el company no són igual. Si hom ix al carrer amb la samarreta de Brasil en cap cas suposarà un posicionament polític dins de cap conflicte perquè Brasil és un Estat que no té per elements definitoris l’explotació i l’opressió. Pot existir un Brasil capitalista o socialista, però Brasil com a tal no porta a la seua genètica cap conflicte (igual que passa amb el València, el Barça, el Vila-real o el Mallorca). Però Espanya si que porta a la seua genètica l’explotació socioeconòmica i l’opressió nacional; per tant – i per enèsima vegada! – recolzar Espanya és recolzar això i doncs, és una opció política!

4.- El comentari més curiós és aquell del “complot comunista per a acabar amb el capitalisme”. Tot i que no s’acaba d’entendre massa bé el que diu, tot allò de “maquinacions” o “delinqüent contra el progrés de la nació”...evidentment són ironies de mal gust i mal enfocament. Per cert, allò de la “unitat cultural” és la doctrina dels EUA; una única cultura dominant, un pensament únic, una llengua única... No, gràcies: aposte per la diversitat i el respecte cultural mundial, per l’internacionalisme de la classe treballadora: ni opressor ni explotador!

5.- Sobre Stoneman. La primera reflexió del meu text va precisament per ahí: que front la crisi global, la recepta és el patriotisme espanyol. Evidentment, la resposta necessària és la lluita de classes. Per raons no entraré ara – però lligades amb el codi genètic espanyol -, a l’Estat espanyol, la lluita contra l’explotació socioeconòmica i natural, i l’opressió nacional van directament lligades: no s’entén una sense l’altra (en podem parlar més; escriu-me al meu correu).

En Forcat

2 comentaris:

  1. Com que has fet una nova entrada faré un retalla i engaxa si no t'importa ja que pense que així pot ser es llegeix més al estar més a la capçalera.

    El que em sembla, preten el projecte independentista, del que tant fas gala es desannexar les regions dels coneguts països catalans de l'estat espanyol. És cert veritat? Defenses fèrriament, cosa que respecte i admire, la diversitat cultural però no dubtes alhora de ficar un munt de barreres, en forma de fronteres, que dificulten en gran mesura el que has dit abans.

    Que hi ha de mal en la unitat mundial, si aquesta respecta els principis de de respecte i diversitat? Tristament has pensat que el que s'exposava anteriorment feia referència a una mentalitat imperialista ja que has jutjat ficant tothom al mateix sac.

    La veritat és que escrius molt bé i coincidisc en moltes de les coses que penses tret d'aquelles que opine, que estranyament, es contradiuen.

    Vols dir, analitzant un poc la situació i generalitzant, que tot aquell que porta una samarreta d'Espanya recolza l’explotació socioeconòmica i l’opressió nacional.

    Entenc perfectament el teu punt de vista però per extensió, no som llavors, còmplices de l'us de ma d'obra infantil quan calçem unes Nike? No som nosaltres els que permetem l'enriquiment de les petrolieres amb els seus càrtels i el conseqüent deteriorament del nostre dèbil planeta cada cop que engeguem el cotxe o la calefacció? Així podriem dir milers d'arguments que pense que estan tots per damunt de la xerrameca política però que obviem perque preferim viure com vivim, a costa de molts altres, i queixarnos del que ens pareix.

    Tant tu, com jo com tots en som tan còmplices però això no ens ve de gust debatir-ho, com que no ho patim nosatres, com que son els altres i viuen tan lluny...

    Ens hauria de caure la cara de vergonya passar-nos el dia queixant-nos de com poder enriquir-nos més enlloc de solventar els vertaders problemes de la humanitat.

    Dit açò espere que isquem pronte de la crisi i tot això per poder continuar exportant coses als xinesos que treballen barat a un plat d'arròs. Quan a base d'explotar als seus ciutadans desbanquen fins i tot a l'imperi dels EEUU i ens deixen amb el cul a l'aire morint-nos de fam ja ens n'adonarem.

    Per favor comenteu al respecte, em sembla, personalment, un tema de debat important.

    Demòstenes.

    ResponElimina
  2. veges que crec que t´han contestat.... jaja

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.