dilluns, 13 de desembre del 2010

CERTAMEN DE BANDES DE TORREVELLA 2010

"Es la primera vegada que vaig a enviar un escrit a Vallada city, 
espere que isca tot bé...”
 
En primer lloc agrair a Vallada City 

l'oportunitat d'escriure aquest resum sobre el certamen.


CERTAMEN DE BANDES DE TORREVELLA 2010


El dia onze de desembre no s'esborrarà amb facilitat en la memòria dels músics de la UPM, ja que de nou es va obtindre un fantàstic primer premia la ciutat de Torrevella, però comencem pel principi: Tot s'inicia a les nou i mitja a Vallada on tot ja estava preparat, dos autobusos, un per als músics i un altre per a la gent del poble que va voler anar, estaven ja preparats per iniciar el viatge cap a terres alacantines, ens esperarien unes dos hores de viatge aproximadament, l'ambient guanyador ja es notava entre els músics...



Una vegada allí, ens va rebre un clima excel·lent, impropi d'un mes tan hivernal com desembre, ens esperava la prova de so que tènia assignada cada banda, el nostre torn era l'últim (ja que anàvem a actuar primers) així que...

 va donar temps per a poder esmorzar amb calma i deixar tots els avatars en un petit camerí que ens havien assignat, tot anava amb bastant retard, així que la nostra aclimatació a la sala va haver d'esperar fins a quasi les dos del migdia. Va ser un últim repàs a les obres i poc més.


Vaig a parlar de les obres, que aquesta volta van ser com a obra obligada Castelo do Inferno de Ferrer Ferran, guanyadora del concurs de composició a Torrevella  l’any anterior i per tant, l’obra obligada per al certamen de 2010, i com a peça lliure la ja mítica música de les esferes de Philip Sparke, que ja vam tocar al Certamen de Diputació el passat mes de maig al Palau.

I a partir de la prova de so finalitzada, comencen a vindre les preses, el control de músics era a les quatre i mitja i eren les tres i estàvem arribant encara a un hotel a les afores de Torrevella, tocava dinar amb certa rapidesa i tornar a marxar cap l’auditori municipal, on el control ja esperava...


Una vegada passat aquest control vam recórrer totes les secrets de l'auditori, fent-se molt llarga l'espera, uns amb més nervis que uns altres, però totalment convençuts que s'anava a fer una molt bona interpretació de les obres, una vegada ja acabats les presentacions, els 90 músics de la UPM saltaven a escena, arribava l'hora de la veritat. Cal recordar que en aquest certamen no es tocava cap pasdoble, així que directament ens endinsàvem a “l’infern” que Ferrer Ferran havia preparat i per a finalitzar un viatge per les esferes que acabaria amb una gran ovació per part de tots els presents a l’auditori, després de una intensíssima mitja hora on et jugaves el treball de molts mesos, infinitat d’assajos i parcials on corregir tots els xicotets errors que pogueren aparèixer. 

Tot aparentava que l’actuació havia sigut en general excel·lent, entre els músics les sensacions, una volta acabada la nostra actuació, eren molt més positives que en València: Podíem estar ben orgullosos de la nostra participació al certamen independentment del resultat que s’obtinguera després...


Les bandes participants restants van ser la Unió Musical de Xeraco, que tocava unes danses jueves i la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent, que curiosament tocava també la música de les esferes, no puc dir res sobre l’actuació d’aquestes dos bandes, ja que no vaig sentir cap de les actuacions restants i per tant la meua opinió no seria massa correcta... també actuava, però fora de concurs, la banda local, la Unió Musical Torrevejense.


Cap a les nou i mitja de la nit arribava el moment més esperat i a la vegada el més tens: l’entrega de premis on finalment el resultat final va ser aquest: 1º premi amb 186 punts i dotat amb 2500 € , a la Unió Protectora Musical de Vallada, 2º premi  amb 170 punts i dotat amb 2000 €, a la Unió Musical de Xeraco i 3º premi amb 165 punts dotat amb 1500 € per a la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent. A més a tots ells, se'ls va fer l’entrega del típic vaixell de sal.

Una explosió d’alegria i emocions va eixir per els músics de la UPM que de nou havien deixat el nom de la banda i del  seu poble on correspon, al més alt possible, el intens treball per part de Sergio Navarro, el nostre director, a qui felicite  per enèsima vegada, i de tots els músics allí presents, tornava a donar els seus fruits. Tornàvem a casa amb una felicitat immensa i un primer premi davall els braços...

L’autobús dels músics a la tornada va ser una festa total, els càntics de sempre de la banda ressonaven amb més força que mai, i clar el viatge es va fer un poc més llarg del que tots volíem, ja a casa es va fer el típic sopar de coques al musical, la festa no es va allargar massa, ja que el cansament i pressió durant tot el dia havia fet mossa entre els músics. També cal pensar que les festes de Santa Cecilia les farem aquest cap de setmana i que per tant es allí on es celebrarà com toca aquest primer premi. 

Per a finalitzar, avise  personalment de que no he trobat encara ninguna gravació o vídeo del certamen, però una vegada estiguen no dubtaré en ficar-ho al bloc.

Visca la Unió Protectora Musical de Vallada!!!

Salvador Baixauli Bosch

12 comentaris:

  1. MOLTES FELICTATS ¡ atots els musics,directius,mestre .... VISCA LA UNIO PROTECTORA MUSICAL

    ResponElimina
  2. M'ha agradat moltissim llegir aquesta entrada tan completa i tan interessant,
    la banda està demostrant que l'esforç i el bon fer al final sempre té la seva recompensa.

    Gràcies Salvador per la magnifica crònica amb la qual ens fas participis a tots de la vostra alegria.

    I ara ja sense pressions, gaudiu de la próxima festa de Santa Cecilia, que us ho mereixeu.

    Pepe.

    ResponElimina
  3. I0 tambe vos felicite ,atots idesitge que disfruteu de la alegria ,del premi .ENHORABONA al muso Alberto .Disfruteu de la festa de la vostra patrona ,Santa Cecilia. Lily

    ResponElimina
  4. Enhorabona per a tots els musics i seguidors de la S.P.M.
    A la vegada volia aprofitar per a demostrar a la megua manera de vore les dos vies que du la nostra banda, la Banda de Valla.
    El programa de Santa Cecília 2010 el ascomensem a llegir,com no, en les parrafaes del nostre AlCALDE,seguides de les tonteries del Senyor president de la Banda, i arrematades per el que crec que ja esta convertit al PEROLILISME,el sr Director.
    UNA DE LES VIES.
    Puix be ningu de estos individus fa mencio a el que la Banda en la segua versio mes festiva te com a representat, es a dir al Musso, lo del Chima no te perdo, que oblide a una persona que a fet tant per ell,ai estas tu Fernandin.
    Del president.¿Que podriem dir? que en lo que respecta a la banda vol convertirla en una orquesta de camara, sempre que els docents siguen enchufats seus, i el que es pijor traurela del carrer,casi que lo mateix que el sr don Director ja vos demostra amics musics que esta en la corda de ser una banda de auditori i distanciada del poble.
    Vixca els musics que eixen al carrer i al que an elegit Musso 2010

    ResponElimina
  5. No es pot escriure més mal. És clar que no eres ni músic ni amic de músics perquè no tens ni p... idea del que dius? Que la banda no ix al carrer? La banda ix el que toca, ni més ni menys, i et dic més, el President i el Director de la UPM en el tema d'eixides, "ni pinchan, ni cortan" la autonomia en eixe tema és total dels músics, però ja t'he dit massa, perquè a tu açò no t'importa i si realment fores músic o amic de músics, sabries de sobra a qui dirigir-te al respecte, però com la llengua no té òs, no costa de menejar... Vixca els músics que fan música, al carrer i a l'auditori.

    ResponElimina
  6. i se m'ha oblidat, bocaxut, el Sr. Director fa referència al 1er Premi de Desfilada de Moixent, que crec que era pel carrer... ara... què també hi ha que entendre que si lliges igual que redactes...

    ResponElimina
  7. Que roïna és l'enveja anònim crític!!!

    ResponElimina
  8. Hola, jo no soc de Vallada, però vaig anar a veure el concert, el qual em va agradar molt. Es nota que sou un grup molt unit i que hi ha molta germanor, complicitat i professionalitat (sobre tot).
    Aquest comentari és per a vosaltres, però també m'agradaria dirigir-me al públic què va assistir al concert i fer-los una observació que em va extranyar moltíssim, i és que quan va sonar l'himne del vostre poble, ningú es va alçar del seient, però quan va sonar el de València, tots es van alçar...
    Sols era dir això, perquè com he dit, va ser molt extrany per a mi aquest tipus de criteri (o no criteri). És una cosa seria impensable que ocorreguera, per exemple, al poble d'on jo soc (Benissoda).

    Gràcies per escoltar-me

    ResponElimina
  9. Benissodense l'himne te cuatre dies i no naix del poble. mira açò
    http://www.valladacity.com/2010/09/el-video-del-que-tots-parlen.html

    ResponElimina
  10. El comentari anterior té raó. Jo sóc músic, i l'himne té molt bona música, composada pel mestre Rafa Mullor però una lletra penosa i amb faltes ortogràfiques pròpies de 1er de primaria (i no sóc catalanista, ni molt menys, però el què està bé, està bé) però basicament el que passa, és que el poble no té el sentiment d'un himne propi. Com ja he dit, em sap mal per la música, doncs segur que pocs pobles tenen un himne tan ben fet (musicalment) com el de Vallada. Salutacions. PD: El play back dels Almogavers, genial

    ResponElimina
  11. Reconèixer que un escrit en valencià te moltes faltes (a posta), no és ser catalanista, és ser inteligent i tindre estudis.
    Per cert, què vol dir el segon anònim quan diu que "el himne, no naix del poble"?

    Sí... el playback, genial.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.