divendres, 30 d’abril del 2010

Per la terra i pel treball: el 1r de maig totes a Canals!




Manifest 1 de maig de 2010

     103.800 joves o el que és el mateix: el 41’79%. Més de 4 de cada 10 joves del País Valencià que vol i pot treballar no té feina. Però això no és tot: quan arribem a treballar,entre 6 i 8 de cada 10 joves menors de 25 anys ho fem amb contractes temporals...Ai, l’Estat del Benestar!
      Ens diuen que ens faciliten l’entrada al primer treball, i per a això, ens fan a mida els contractes de pràctiques, de formació, d’inserció o les Empreses de Treball de Temporal...i resulta que l’atur juvenil dobla l’atur de la resta de treballadors! També ens faciliten  el cobrament del primer salari: els joves percebem un salari entre el 60% i el 70% del salari mig... Moltes gràcies per tot!
      Les condicions no són millors per als joves que estudiem. Ens trobem una universitat totalment ocupada per la ideologia dominant. Amb unametodologia aliena a les necessitats dels estudiants i acrítica. A més, les retallades del pressupost públic, de les beques i ajudes i la devaluació dels serveis per als estudiants han precaritzat les condicions d’estudi i han transformat la Universitat en la fàbrica privada de producció de mà d’obra qualificada.
     Precarietat és, doncs, el cognom de la joventut. La nostra precarietat, però, ni comença ni acaba amb el que diuen “crisi”; la nostra crisi fa molts anys que ha començat i té noms i cognoms: capitalisme. Precarietat pel que fa al treball i als estudis; i això es concreta en la manca de perspectives. El 75% dels joves entre 16 i 29 anys viuen encara amb els seus pares i quasi 1.000.000 de joves de tots els Països Catalans ni estudien ni treballen. Però això també ens afecta en la resta d’àmbits. Parlem del transport públics (infraestructures i horaris insuficients; pujades de preus...) dels processos que estan encetant deprivatització d’altres serveis públics com l’educació i progressivament de la sanitat. També parlem de l’oci centrat en el consum massiu, (als centres comercials, a les discoteques; roba, drogues) entrant en la dinàmica de callar als estudis i al treball i consumir compulsivament fora d’ells per a oblidar momentàniament. I això queda reforçat per les noves tecnologies, el fanatisme de la indústria esportiva o la mediàtica industrial musical i de l’espectacle. A açò cal sumar-li que les relacions personals també es veuen afectades pels rols patriarcals que mantenen la ignorància i reprodueixen els estereotips sexuals i afectius.

     I quina solució ens ofereix l’Estat? El Pla Bolonya i la Reforma Laboral! I també més centres comercials, més espectacles de la indústria musical, mediàtica i esportiva, i més modes i més tecnologia inútil... I així, ens han col·lat allò que diuen l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, que sota la propaganda de promoure i harmonitzar els estudis internacionals a la “moderna Europa”, ens ha ficat els bancs i les multinacionals dins les aules, eliminant progressivament qualsevol coneixement crític que els puga ser perillós. I quan acabem els estudis què? Ja ho sabem: contractes de pràctiques o de formació, suportar unes condicions humiliants de treball...i a callar o a l’atur!
     I amb això, ens hem trobat que la maquinària estatal (amb el sindicalisme groc en primera línia) està maquinant l’enèsima reforma laboral. I quines solucions ens donarà als joves? Un nou Pla d’Ocupació (més aviat Explotació!) Juvenil: més contractes fem i més contractació via formació, que no cotitza i té un salari de misèria; i l’extensió de les ETT als serveis públics d’ocupació, per a ampliar el tràfic de joves. La mateixa recepta utilitzada els darrers 30 anys!
      I perquè tenim ben clar que la superació d’açò no passa ni per la UE, ni per l’Estat espanyol ni per mans de cap “classe política”, els Col·lectius Juvenils del País Valencià convoquem i convidem a tots els i les joves valencianes a la manifestació que el proper 1r de maig recorrerà els carrers de Canals. Contra el seu model, contra les seues reformes, contra les seues misèries; contra els contractes fem i els salaris de misèria;  contra les ETT i l’explotació laboral; contra Bolonya i la Reforma Laboral. Per un treball un digne; per una educació pròpia i adaptada a les necessitats de la joventut; pel dret d’emancipació juvenil; pel futur del nostre poble. I perquè sabem que la joventut tenim a les nostres mans el poder de transformar, decidir i construir el futur que volem.
Et quedaràs a casa?

Per la terra i pel treball, el 1r de maig totes a Canals!

dijous, 29 d’abril del 2010

Victoret: El bloc d'un corredor popular


De nou, un altre veí de Vallada que es decanta per les noves tecnologies.
Per a nosaltres és molt agradable vore com poc a poc, la gent va perguent la por a expresar-se, a mostrar el que fa i a ser, en definitiva, més lliure en quant a l'ús de dels blocs i també, per què no dir-ho, a no amagar-se darrere d'un antifaç com fan molts dels que coneguem.

Aquest bloc del que vos parlem avuí, és el bloc de Víctor, Victoret o "Pantxa", com el coneguem molts, encara que de Pantxa no te res, si no tot el contrari, està fet tot un campió, un esportiste, practicant de la vida sana i, per el que vegem, amb un gran cor i espirit solidari. Gràcies a ell em descobert també el síndrome de Rett, desconegut per a nosaltres fina ara...



Si voleu visitar el seu bloc, sols teniu que anar a l'apartat de "blocs valladins", on ja tenim registrats un bon grapat.

Felicitacions Victoret pel treu treball.
Esperem que el teu nom, Víctor, de Victòria, et faça justícia en cada cursa que fages en la vida.

Empiezan las obras de mejora del tramo convencional entre L'Alcúdia y Moixent

La actuación incluye la renovación del tramo actual, la construcción de una nueva vía para duplicar el trayecto, una nueva estación en Vallada y la remodelación de la de Montesa, según han informado hoy fuentes de Adif y Renfe.


Renfe ha establecido un plan alternativo de transporte por carretera para garantizar el servicio de cercanías entre las estaciones de L'Alcúdia de Crespins y Moixent, un tramo comprendido en la línea C-2 del núcleo de cercanías de Valencia.


Para facilitar la movilidad de los viajeros, se ha programado un servicio con autobuses lanzadera hasta la finalización de las obras de modernización.

El trayecto L'Alcúdia de Crespins-Moixent tiene una longitud de 17,5 kilómetros y discurre por los términos municipales de Moixent, Vallada, Montesa, Canals y L'Alcúdia de Crespins.


La doble vía ibérica que se construirá discurre aprovechando el ramal de vía única en servicio para los trenes de cercanías en el trayecto de L'Alcúdia a Vallada.

Una vez finalizadas las obras de modernización y mejora, se incrementará la capacidad y frecuencia de las circulaciones de los trenes de Renfe Cercanías, ya que se suplica una vía que en la actualidad es vía única.


Se realizarán mejoras de la seguridad en general con nuevas instalaciones ferroviarias y vallado de la línea y la supresión de todos los pasos a nivel, mientras que se construirá una nueva estación en Vallada y se rehabilitará el edificio de viajeros de Montesa, donde también se construirá un paso inferior entre andenes.


Estas obras suponen un paso previo necesario para acometer las obras de adaptación del trazado convencional actual a alta velocidad. Una vez finalizada la plataforma de doble vía en ancho ibérico entre el Nudo de La Encina y Xàtiva, podrá liberarse de tráfico ferroviario el actual trazado y adaptarse a alta velocidad.


Entre las actuaciones más significativas que se van a acometer figuran la creación de una plataforma de vía doble de 13 metros de ancho; la nueva estación de Vallada con paso superior para vehículos y acceso peatonal, o la rehabilitación de la estación de Montesa y la construcción de un paso inferior entre andenes.


También se eliminará el paso a nivel de L'Alcúdia de Crespins, que se une a los otros tres pasos ya suprimidos en el término municipal de Montesa, y se construirán nueve viaductos, cuatro pasos superiores y tres pasos inferiores. EFE


Font:

http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=360814

Macho de Pastor Alemán para montas



Excelente macho
para montas con pedigri.

Caracter familiar,criado en familia.
Estructura grande.

Se ofrece para particulares y profesionales.

Para contactar conmigo o ver más fotos haz clic aquí

dimarts, 27 d’abril del 2010

Projecció Serra Grossa

I Cicle de Cinema Alternatiu i Popular

Divendres 30 d'abril. 22:30h, al Casal (c/ Sant Joan s/n):
LA PRESA (Documental, 2004). Durant la crisi argentina d'inici de segle, un grup d'aturats d'una planta de fabricació de peces de cotxes entren a una fàbrica recentment tancada i decideixen posar-la a produir pel seu compte. És el moviment per la recuperació de fàbriques, iniciat a partir de l'ocupació d'una indústria tèxtil.
El documental narra la història dels treballadors d'Argentina que reclamen el control de les plantes industrials tancades on havien treballat, per a convertir-les en cooperatives de treballadors.
Front al tancament de fàbriques, l'atur i la precarietat els treballadors argentins llancen la seua proclama: ocupar, resistir i produir.

*Entrada lliure i gratuïta.

Passa-ho i acudeix!

Vallada, poble viu!

Organitza: Associació Cultural Serra Grossa

Montesa celebra la fiesta del valenciano

Sergio Gómez, Montesa:


Como si de Tailandia se tratara, una marea de camisas rojas inundó ayer las calles de Montesa, en La Costera. La conmemoración del 20 aniversario de las Trobades d'Escoles en Valencià en esta comarca sirvió para que la localidad alcanzara unas cifras "más que satisfactorias", en opinión de la Coordinadora, cuyo presidente, Josep Roca, tasó en unas 5.000 personas durante todo el día, de diferentes puntos de La Costera.
Aunque no se pedía derrocar a ningún gobierno, como en Tailandia, las camisas rojas de ayer desplegaban unas reivindicaciones que Escola Valenciana ha mantenido desde hace 25 años, cuando comenzaron a festejarse las Trobades: entre ellas, "la defensa del uso del valenciano y su completa normalización en toda la Comunitat", según manifestaban ayer sus dirigentes.
"Tu tens la clau" es el lema de las jornadas de este año, en referencia a unos versos de Vicent Andrés Estellés, aludiendo a la "capacidad del valenciano para abrir las puertas del futuro", asegura Roca. "Frente a la frecuente dejadez de las administraciones, el ciudadano tiene la llave para consolidar el valenciano como una lengua fuerte", opina, Vicent Moreno, de Escola Valenciana.
Y, efectivamente, los asistentes a la jornada de Montesa demostraron la vigencia de la lengua. "Estamos muy contentos de la acogida del pueblo y la respuesta de la gente", manifestó Josep Roca. La participación de un total de 42 escuelas fue decisiva en ese sentido, a lo que cabe sumar la presencia de cerca de 30 entidades de diversa índole. Las editoriales en valenciano compartieron escenario con asociaciones como Acció Ecologista-Agró, Acció Cultural del País Valenciano, la Plataforma No al Macrovertedero de Llanera o Amics del Poble Saharauí, entre otras.


Un día cargado de actos lúdicos
Los actos comenzaron a las 10.30, con el pasacalle de todas las escuelas participantes al son de los pasodobles de la banda musical de Montesa. Tras el discurso de bienvenida, se abrió el campo a las actividades desplegadas por todo el municipio. Recorridos en autobús al Castillo, gimcana a cargo del centro excursionista de Montesa, un teatro-espectáculo de marionetas gigantes y una exhibición de la escuela de Danzas de Xàtiva.
Todo ello mientras los talleres de los centros educativos funcionaban a pleno rendimiento, ofertando creatividad a los más pequeños. Talleres como los de confección de pelotas de malabares o de collares fueron los más frecuentados.
Entre los asistentes, las valoraciones son positivas. "Venimos todos los años y lo pasamos muy bien", señalaba Francisco, vecino de Xàtiva, que llegó a Montesa con sus dos hijos. Además, la conciencia de reivindicación está presente. "Aquí sentimos que hacemos algo por que nuestra lengua no pierda vigor y los niños aprenden divirtiéndose", sentenciaba María José, residente de Vallada.
El buen tiempo también fue citado por otras familias para explicar el bullicio de ayer en Montea. Un clima festivo que aguantó hasta las cinco de la tarde, cuando, el espectáculo musical "La Gran Familia" ponía el punto final a la intensa jornada. Y, precisamente, a una familia se asemejaron las decenas de escuelas reunidas ayer.


Font: Levante

Empiezan las obras de mejora del tramo convencional entre L'Alcúdia y Moixent

La actuación incluye la renovación del tramo actual, la construcción de una nueva vía para duplicar el trayecto, una nueva estación en Vallada y la remodelación de la de Montesa, según han informado hoy fuentes de Adif y Renfe.
Renfe ha establecido un plan alternativo de transporte por carretera para garantizar el servicio de cercanías entre las estaciones de L'Alcúdia de Crespins y Moixent, un tramo comprendido en la línea C-2 del núcleo de cercanías de Valencia.
Para facilitar la movilidad de los viajeros, se ha programado un servicio con autobuses lanzadera hasta la finalización de las obras de modernización.
El trayecto L'Alcúdia de Crespins-Moixent tiene una longitud de 17,5 kilómetros y discurre por los términos municipales de Moixent, Vallada, Montesa, Canals y L'Alcúdia de Crespins.
La doble vía ibérica que se construirá discurre aprovechando el ramal de vía única en servicio para los trenes de cercanías en el trayecto de L'Alcúdia a Vallada.
Una vez finalizadas las obras de modernización y mejora, se incrementará la capacidad y frecuencia de las circulaciones de los trenes de Renfe Cercanías, ya que se suplica una vía que en la actualidad es vía única.
Se realizarán mejoras de la seguridad en general con nuevas instalaciones ferroviarias y vallado de la línea y la supresión de todos los pasos a nivel, mientras que se construirá una nueva estación en Vallada y se rehabilitará el edificio de viajeros de Montesa, donde también se construirá un paso inferior entre andenes.
Estas obras suponen un paso previo necesario para acometer las obras de adaptación del trazado convencional actual a alta velocidad. Una vez finalizada la plataforma de doble vía en ancho ibérico entre el Nudo de La Encina y Xàtiva, podrá liberarse de tráfico ferroviario el actual trazado y adaptarse a alta velocidad.
Entre las actuaciones más significativas que se van a acometer figuran la creación de una plataforma de vía doble de 13 metros de ancho; la nueva estación de Vallada con paso superior para vehículos y acceso peatonal, o la rehabilitación de la estación de Montesa y la construcción de un paso inferior entre andenes.
También se eliminará el paso a nivel de L'Alcúdia de Crespins, que se une a los otros tres pasos ya suprimidos en el término municipal de Montesa, y se construirán nueve viaductos, cuatro pasos superiores y tres pasos inferiores. EFE

diumenge, 25 d’abril del 2010

Tan cert com que hi ha Déu

Escolte a una dona major l'expressió “tan cert com que hi ha Déu” per a ratificar la veracitat del que acabava de dir. Es normal. Al llarg de milers d'anys ens ho han clavat al cap sense tindre la possibilitat de discrepar. Si algú ho posava en dubte podia acabar en la foguera. Però la ciència acaba amb molts mites i deixa a cadascú al lloc que li pertoca. El tema de l'existència de Déu, encara avui, troba moltes resistències. Es difícil argumentar contra la fe que no necessita arguments ni proves ni res més que voluntat de creure. Però el que no pot negar-se es que Déu també te una història.

Quan els homínids, en la seua evolució,  comencen a tindre consciència de sí mateixos  com a sers individualitzats dins del medi natural i de la seua relació amb la naturalesa, és quan adquireixen capacitat  d’analitzar i transcendir, és a dir, és quan s’humanitzen. Aquest procés està molt ben representat a la Bíblia amb l’expulsió d’Adam i Eva del paradís.

Els humans prenen consciència, aleshores, de que pateixen privacions, misèries, necessitat, infermetats, dolor, i això els porta a aclamar-se, a demanar ajuda a quelcom superior. Els avantpassats (encara avui  demanem ajuda als nostres difunts en els moments d’angoixa o temor) o el sol, o un gran arbre, quelcom que es considera per damunt del poder del humans i amb força per a alleujar els mals i reconfortar a les persones afligides. Així naixen els déus, en els quals es projecten qualitats i desitjos que els humans necessiten i no poden realitzar.

Déu naix, doncs, com a producte de la necessitat de l’home. No és Déu qui crea l’home sinó que és l’home qui crea Déu. Ni tan sols són els poderosos o els sacerdots els que l'inventen. Es la necessitat humana de trobar consol, en els pitjors moments de l'existència, qui dona vida a Déu. En aqueix sentit Déu existeix i és necessari. Si no existira caldria crear-ho.

Una altra cosa són els sacerdots, els temples, els cultes, etc. Quan es personalitza aqueix Déu, s’adorna amb una litúrgia, s’imposen comportaments, es castiga als que discrepen  i aqueix Déu defensa els interessos d’una part de la societat en detriment de la resta, aleshores, Déu es converteix en un tirà que no serveix als fins per als quals va ser creat, sinó a fins polítics. Poderosos i sacerdots no han creat a Déu, però se serveixen d’ell.

Aquest procés es produeix a l’inici de la civilització Sumèria, quan s'aconsegueix el control de la naturalesa regulant l’aigua dels rius, amb canals, per a regar els cultius.  És també l’inici dels magatzems d’excedents de producció i amb ells dels rics, que controlen els excedents, i dels sacerdots, necessaris per al control de la població que pateix.

El sacerdot deriva el malestar cap a Déu i així protegeix al poderós. Sovint el poderós i el sacerdot son la mateixa persona. Es necessita controlar a la gent, per això sorgeixen les lleis. Perquè gran part de la misèria de la gent té l'origen en la desigualtat social, en la divisió en rics i pobres. El Codi d'Hammurabi, gravat en una gran pedra de basalt negre, conté les primeres lleis. Es la versió real dels Manaments de Déu entregats , també esculpits en pedra, a Moisès, segons conta la Bíblia.

No es estrany. La Bíblia arreplega moltes de les tradicions sumèries. Abraham es de la ciutat sumèria de Ur. Sargon de Akkad, el rei del primer gran imperi, va ser dipositat en una cistella i deixat al corrent del riu, fins que arribà a mans del rei que el va criar, com Moisès. L'historia del Diluvi també apareix en les tabel·les de fang d'escriptura cuneïforme sumèria.

En aquesta etapa de la historia humana naix el poderós, naixen les lleis per a controlar als pobres mitjançant la violència de l'Estat i naix el sacerdot, que exerceix el control de les consciències utilitzant la ignorància popular i apel·lant a un Déu poderós i venjatiu. Tot açò per a poder mantindre les desigualtats social i que uns quants visquen amb luxe, a costa del treball i la misèria de la majoria. I açò que dic no es qüestió de fe, es història... tan cert com que hi ha Déu

IRON MAIDEN

divendres, 23 d’abril del 2010

Agenda cultural.

Les ofertes culturals per a aquest cap de setmana són les següents:




A Alamansa recreació històrica de la Batlla d’Almansa.



-Campaments militars.

-Mercat.

-Soldats d’altres èpoques.





A Albaida presentació del poemari Microkosmos, D’Àngel Albert Company.


PRESENTACIÓ DEL POEMARI "MIKROKOSMOS" d'Àngel Company



Lloc: Sala cultural Font del Barri d'Albaida



hora: 19:30 - fins que acabe.



En acabar es servirà una xicoteta degustació.



Esperem la vostra assistencia

-Un emotiu poemari que no deixarà indeferent a ningú.







A Benetusser mercat medieval.



-Mercat medieval.

-Actuacions en directe.

-Diverssió per a tota la família.





A la Font de la Figuera.



-Primera fira gastronòmica i del comerç.





A Xàtiva recresació històrica de l’època dels Borja.



-Mercat renaixentista.

-Cetreria.

-Campaments militars.

-Lluita escènica.

BON CAP SE SETMANA A TOTS/ES!

dimecres, 21 d’abril del 2010

Serra Grossa Teatre

Serra Grossa Teatre presenta


"POBLE VENÇUT" 1 er Acte.


El pròxim divendres 23 d´abril a les 22:30 h al carrer Sant Joan s/n de Vallada.


A continuació xerrada-col.loqui a càrrec de Jose Carlos Villena sobre el tema


"L´expulsió dels moriscos".


Entrada lliure i gratuïta.

Nou bloc valladí: Cahier de Doleance, per Romualdo Peris.


Ens comuniquen de l'existència d'un nou bloc creat per gent de Vallada.
Pugueu accedir a ell fent click ací o be en la llista existent de blocs valladins.
Salutacions i enhorabona a Romualdo per la seua iniciativa cultural.

CONTESTACION DE LA DIRECTIVA DE LA ASOCIACIÓN DEMOCRÁTICA Y DE PROGRESO DE JUBILADOS Y PENSIONISTAS DE VALLADA

Respecto a las manifestaciones vertidas por el Sr. Alcalde, en los distintos medios de comunicación y Pleno del Ayuntamiento.

La Asociación de Pensionistas fue creada el 25-12-1982.

El día 5 de Junio de 2005 se realizó una Junta General Extraordinaria, donde en el punto primero del orden del día se aprobó por unanimidad, los nuevos Estatutos adaptados a la Ley de Asociaciones número uno del 2002 del 20 de Marzo, pasando a denominarse ASOCIACION DEMOCRÁTICA Y DE PROGRESO DE JUBILADOS Y PENSIONISTAS DE VALLADA. Firmando el Acta el Presidente D. Rafael García García y el Secretario D. Ignacio Calabuig Rubio.

El día 18 de enero de 2006 se presenta en el PROP de Xàtiva escrito de la nueva Junta Directiva.

El día 20 de noviembre de 2006, se recibe escrito con números de salida 62991 de la Conselleria de Justícia i Interior y Administraciones Públicas solicitando una copia de los Estatutos y Modelo de Acta de la Asociación y Órgano Provisional de Gobierno.

El día 29 de enero de 2007 se recibe escrito de la Conselleria con número de salida 5858, comunicando la notificación de la Resolución e Inscripción en el registro de Asociaciones de la Generalitat Valenciana de la (ASOCIACIÓN DEMOCRÁTICA DE JUBILADOS Y PENSIONISTAS DE VALLADA).

Donde en antecedentes de hecho en su punto número cuatro dice: que los fines y actividades de la Asociación están descritos de forma precisa en sus Estatutos y son conforme con el Ordenamiento Jurídico vigente.

Como consecuencia de todo lo expuesto, la Asociación de Jubilados de Vallada se rige por los nuevos Estatutos aprobados por la Conselleria.

Por lo tanto, se puede comprobar que la aprobación de sus Estatutos, data del 29 de enero de 2007 por tal motivo cuando le solicitaron al actual Presidente de la Asociación Sr. Vicente Perales, que se presentase a la nueva Junta Directiva, éste solicitó los Estatutos Vigentes de la Asociación, al ser miembro de la misma, así como la ley de Asociaciones de 26 de Marzo del 2002 y 18 de noviembre del 2008. Después de haber estudiado dichos Estatutos y las dos Leyes de Asociaciones por el actual presidente, y hechas las consultas pertinentes, no existía ningún tipo de incompatibilidad para presentarse.

A partir de este momento, es cuando el Sr. Perales, toma la decisión de presentarse a las elecciones del 15 de enero de 2010 para presidente de dicha asociación.

No entendemos las razones por las que el Ayuntamiento ha intervenido decantándose por una lista, cuando no tiene nada que ver en la Asociación, que es totalmente independiente del Ayuntamiento.

Las elecciones se hicieron de conformidad con los Estatutos, y la votación se hizo con listas abiertas, como se ha hecho siempre y como lo dicen los Estatutos, aprobados el día 5 de Julio de 2005, y registrados en la Generalitat Valenciana.

Dos personas fueron excluidas de la lista de candidatos al no tener la condición de socios, pues las altas se aprueban en la primera reunión que tiene la Junta Directiva, como consta en los Estatutos de ahora y de siempre.

Por todo lo expuesto, no entendemos como el Sr. Alcalde de Vallada, el cual debe velar para que exista una gran armonía dentro del Municipio, al que por su puesto le tenemos gran estima y respeto, no se haya dignado a dirigirse a la Asociación para clarificar cualquier duda que tuviese, por lo contrario se ha aprovechado del cargo que ostenta como Alcalde, criticando a toda la Junta Directiva, así como a su Presidente, tanto en el Pleno del Ayuntamiento el día 30-03-2010, que por cierto consta en acta, así como en los distintos medios de comunicación.

L'efecte papallona

Els aconteciments ocorreguts amb el volcà en Islàndia i les repercussions que ha tingut a nivell mundial amb les companyies aèries, les quals han declarat la pèrdua de centenars de milions d'euros, deuen d'obrir-nos els ulls per a adonar-nos del poder que té els ciutadà de a peu per a sotmetre a les grans companyies amb xicotetes actuacions que per a nosaltres no suposen cap esforç... encara que en aquest cas, siga la nostra amiga Natura la que ha actuat per nosaltres.

Moltes vegades rebem invitacions i escoltem notícies per a participar en accions o "boikots" contra les grans companyies que ho monopolitzen tot i ens fan passar per el aro, ja siga contra companyies elèctriques, o de telefonia, o contra productes procedents de determinats països, com Israel o Estats Units i, la majoria de nosaltres, ens mostrem incrèduls al pensar en que apagar els tèrmics durant una hora, o no gastar el móvil durant un dia, puga servir per aconseguir alguna cosa...

La naturalesa, sense voler, ens ha demostrat amb l'erupció del volcà en Islàndia, que xicotets canvis poden comportar grans conseqüències.

Una setmana sense que ningú gaste l'avió, ha dut a moltes companyies aèries a la crisi, inclús l'estat està veient d'ajudar-les econòmicament...

Un poc percentatge de gent gasta l'avió de seguit, però l'electricitat i el móvil són coses que tots gastem... Després de rumiar tot açò, algú te algun dubte del poder que pot tindre un xicotet gest com apagar el tèrmic durant un hora o no gastar el móvil durant un dia?

Amb aquest escrit, esperem haver convençut a més d'un, del poder del ciutadà del carrer, de canviar les coses amb xicotets gestos i amb la unió per una bona causa. Per això vos animem a que la pròxima vegada que sentiu d'una convocatòria com aquesta ,que solen transmetre per correu electrònic i no per la televisió (no els interessa que algú estiga un hora sense veure-la), que li feu cas i cregueu amb el poder dels xicotets gestos, a veure si el poble, es queda a fosques durant una bona estona... recordem que no fa molt, els nostres pares se n'anaven a dormir quan s'apagava el foc.


Atentament, l'equip de VALLADA City.


Ment sana et corpore sepulto

Hola, Bondia a tots;
Algú li podria dir als ciclats, que ja van per ahi amb manega curta i tirantets, i als a aquells que van fent footing pel poble sense camisa, que ja sabem que tenen músculs, i que a part de "cuidar" cos, cuiden també la seua salut (per no dir el seu cap), perquè van a agafar un constipat d'un paell de collons... la seua pell de pollastre els delata...
De paso els aviseu de que amb els anys, acabaran tots gordos i pelats.
Flipats!


dimarts, 20 d’abril del 2010

Les paraules son tot el que tinguem (Samuel Beckett)

En la societat agrícola, anterior a la industrial, hi havia estaments, es a dir, la societat estava organitzada en compartiments estancs jerarquitzats, on cadascú jugava el paper que li pertocava i cap altre. El paper de la alta cultura era assegurar i fer visible l'estatus i la jerarquia de l'ordre social imperant. Per a la immensa majoria de gent, dedicada als treballs del camp, la cultura consistia en això que feien els seus avantpassats des de temps immemorials. El que calia fer a cada estació de l'any i les històries que contaven els vells i que ja li havien contat els seus vells.

L'Era industrial va generar molt creixement econòmic. Açò va produir una gran mobilitat social. L'estructura ocupacional es va fer molt canviant per adaptar-se a la evolució tecnològica. Ascendien socialment les persones més competents. El treball s'atomitzà, es a dir, un mateix producte passava per varies mans abans del seu acabat final. Aquesta divisió del treball junt a la mobilitat social van ser elements bàsics de la nova “naturalesa semàntica del treball”.

Es va fer necessària la capacitat de llegir i escriure per entendre instruccions i manuals o rebre i emetre missatges a interlocutors anònims pròxims o distants. La societat moderna exigeix l'habilitat semàntica a tothom. El coneixement de la lectura i l'escriptura es condició sine qua non per a formar part del mon laboral. Eixe es el motiu per el qual hi ha escola per a tots, el per què de l'escolarització obligatòria.

Però aquesta societat industrial, igual que ha destapat forces productives impensables, ha afavorit l'aparició de persones amb un potencial creatiu enorme que s'hagueren consumit, sense aportar res al mon, de no ser perquè era necessari ensenyar a llegir i a escriure a la mà d'obra. La lectura es una porta oberta a la cultura i al coneixement i així van poder els treballadors exigir el que era seu per a viure amb dignitat.

La iniciativa del Concurs Literari que heu convocat em sembla molt encertada. L'adolescència i joventut es l'època de la vida en la que hi ha més necessitat d'expressar-se. Una frase famosa de John Ciardi diu: “No es obligatori patir per ser un poeta. L'adolescència ja es prou dolorosa per a qualsevol”.

Efectivament la pèrdua de la seguretat de la infantesa posa en una prova constant a l'adolescent que corre perill de prendre camins equivocats. Fomentar l'escriptura es, doncs, una manera d'ajudar a pensar, valorar les coses i persones, i expressar sentiments. O simplement a dir el que vols dir i entendre el que estàs llegint (malauradament hi ha massa jove analfabet funcional).

Diu Kipling “Les paraules constitueixen la droga més potent que haja inventat la humanitat”. A veure si es de deveres i s'ompli aquest blog de Posenyor açò era...
IRON MAIDEN

El Consell presta un servicio de autobús entre el núcleo urbano y el apeadero de Renfe en Vallada

El Consell ha aprobado un convenio con el Ayuntamiento de Vallada para la prestación de un servicio de autobús que conecte el núcleo de Vallada y su apeadero de Renfe, mejorando de este modo la accesibilidad de sus ciudadanos a la red ferroviaria de la Comunitat Valenciana.
La Conselleria de Infraestructuras y Transporte destinará 16.100 euros al Ayuntamiento de Vallada para llevar a cabo este convenio.
La localización actual del apeadero de Renfe en Vallada, derivada del nuevo trazado de la línea férrea, provoca una menor accesibilidad, ya que el apeadero queda a una distancia superior a dos kilómetros del núcleo urbano.
La Conselleria de Infraestructuras y Transporte incluye entre sus líneas de actuación el impulso y el apoyo al transporte público como herramienta esencial de cohesión e integración social, necesario para un desarrollo más sostenible, objetivos compartidos por el consistorio de Vallada.


Font: http://www.elperiodic.com/pvalencia/noticias/69405_consell-presta-servicio-autobus-entre-nucleo-urbano-apeadero-renfe-vallada.html

dilluns, 19 d’abril del 2010

Trobades.

El proper dissabte 24 d’abril Montesa es convertirà en la protagonista de la comarca La Costera. Tindrà lloc l’esdeveniment de les trobades d’escoles en valencià.


Una festa lúdica i cultural on podran passar-ho bé pares i fills. Tallers per als més menuts, llibres, actuacions i molt més.

No pots faltar a la cita anual de les trobades, t’esperem.



dissabte, 17 d’abril del 2010

Temps invertit i Temps profitós

Ara que s'han acabat les Pasqües i veig de nou escenes com les de l'adoració de la Santa Faç i coses semblants, torna a mi de nou, el pensament que una vegada i altra se m'ha passat per el cap durant les Pasqües: La dedicació de la gent i l'entrega als actes religiosos.


Soc ateu i no crec en res més que no es puga tocar o sentir i no se si és per això o què, però quan veig als milers... milions de persones adorant a un Deu, el Deu que siga; dedicant-li tant de temps, tantes paraules, tantes cançons, tantes lloances, tants llibres, tants temples, tantes processons, tantes escenificacions i recreacions... Pense en la finalitat i no li trobe cap de sentit a tant i tant de temps dedicat...


Si be els ideals de cadascuna de les religions, són moralment discutibles i de vegades, gens ètics; sí que hi ha unes idees que comuns que es repeteixen continuament i que cal respectar: La solidaritat amb el pròjim, amor, respecte, justícia, pau, la no violència, el diàleg, la comprensió... 


Què pasaria si en lloc de dedicar tant i tant de temps, saliva i suor en recordar, lloar, cantar, escriure i tantes i tantes altres coses que fem PER LA RELIGIÓ i per els morts, dedicarem eixe temps realment a complir les idees que defen la vostra religió, siga la que siga? Participar en voluntariats, col·laborar en ONG's, crear associacions de defensa del mig ambient, dels invàlids, dels desemparats, dels inmigrants... 


Què pasaria si les entitats religioses decidiren viure en la humiltat i donar totes les seues riqueses a la ciència, per investigar curacions contra el SIDA, el CÀNCER, la FAM, salvar la TERRA, i millorar la qualitat de vida de tothom...? Els castigaria el seu Deu per vendre tot el seu Or?


Què pasaría si dedicarem tot eixe temps a nosaltres mateix? A cultivar-nos per dins, a trobar-nos, a conèixer d'on venim i cap on anem, a estudiar els nostres errors i els dels nostres avantpassats, a parar-nos preguntar-nos si la realitat que creguem viure i ens mostren els mitjants de comunicació, és reial o no; a parlar en eixe veí que en sembla tan extrany, a demanar ajuda si la necesitem, a dependre a no tindre por o vergonya? 


Que pasaria? 
Els nostres Deus es sentirien abandonats si no anarem al temple a ficar-los espelmes i reçar-los?


Aniriem a l'infern, al purgatori?...


No soc el més apropiat per parlar d'aquest tema, però és algo que sovint em pregunte i desitjava comentar al bloc. 
Que passeu bon cap de setmana.


Kike.

divendres, 16 d’abril del 2010

Nou bloc valladí sobre ecologia i medi ambient: Verde Oscuro


Un nou bloc mediambiental augmenta l'oferta a seguir de blocs 100% valladins.

Felicitem al seu creador/a per dur a terme un bloc sobre concienciació ecológica.
Accions com aquesta fan falta ara que la Nostra Terra Plora.

Alhora, el bloc està enllaçat amb un altre bloc valladí també sobre fotografia de natura.

El bloc el pugueu trobar fent clic ací, i també accedint al llistat de blocs que posem a la vostra disposició més avall.

5ª Matinal Motera en Vallada



Ací un breu missatge de la colla de moteros SKP Lliure, de Vallada. Gent de poques paraules...

"Les infomamos que este domingo 18 de Abril celebramos la 5ª Matinal motera mas info
http://www.collamoteraskplliure.blogspot.com "

Estrenem nova direcció web: WWW.valladacity.COM

Estrenem domini propi:

www.valladacity.com

Més fàcil de recordar i de teclejar.

Recordeu: www.valladacity.com

CONCURS LITERARI DE HISTÒRIES CURTES: POSENYOR

L'equip de VALLADA City, ha organitzat un concurs literari dirigit a joves de entre 12 i 18 anys.

Hem redactat una carta i dissenyat un cartell, i l'hem enviat als centres de secundària de Vallada, Moixent i Xàtiva.

Com que el concurs no està limitat exclusivament a estudiants, si no a tots els joves en general, siguen o no de Vallada, deixem ací contància també, i aprofitem per a que córrrega la veu. Podeu també imprimir el cartell si cregueu convenient per fer-hi ressò de la notícia.

Podeu consultar les bases i saber quin serà el suculent premi, fent clic ací.

Vos adjuntem també la carta enviada als centres de secundària:

"CONCURS LITERARI DE HISTÒRIES CURTES

POSENYOR



Estimats companys i companyes;


Desconeguem si sabeu de l'existència del bloc sobre Vallada, anomenat VALLADA City.


Som un grup de persones als quals els uneix la necessitat de crear un espai d'intercanvi de tota classe d'informació, experiències, anuncis, opinions, queixes, etc... que qualsevol valladí puga tindre i vulga compartir amb la resta de veïns del poble i del món.


Fa més d'un any que estem a la red, i són moltes les entrades que hem publicat fins al moment i moltes més les visites que hem rebut i la gent que ens segueix dia a dia.

Lamentablement tenim la sensació de que no estem arribant a tot el col·lectiu de gent al que ens agradaria arribar, ja que, malgrat que tenim participacions habituals de gent que ens escriu setmanalment, diguem que hi falten altres tipus de participacions, participacions que no es claven tant en política, i que ens parlen d'altres coses, que ens conten històries curioses, acudits divertits... en definitiva que facen d'aquest espai, un espai al que accedisca la gent a passar una estona agradable i no a veure qui es clava en qui.

Reconeguem que part de la culpa es nostra, perquè ací la gent pot actuar des de l'anonimat i sap que no censurem res que tinga un mínim de raonament i respecte per el contrari...


Son moltes les vegades que em mostrat al bloc, el nostre desig perquè tot açò canvie, sense obtindre a penes resultats, per això em pensat que, podríem animar al col·lectiu més jove a participar en un concurs de literatura on contaren una xicoteta història fictícia o real contextualitzada en el poble de Vallada, on hi aparegueren llocs característics del poble, llocs de la nostra muntanya, carrers, i altres indrets, (afavorint alhora que aquells joves que no coneixen els llocs i indrets del nostre poble, sàpiguen de la seua existència)... Històries contextualitzades, que ens siguen reconeixibles perquè tots coneguem de què ens estan parlant. Històries interessants, originals i entretingudes que han passat o puguen passar al nostre estimat poble...


El premi per al guanyador serà una càmera compacta de fotografia de 10 mpx, amb targeta de 2 GB i funda, i també un diploma acreditatiu. A més, intentarem que la història guanyadora, siga publicada al llibre de festes d'aquest any, si a l'Ajuntament de Vallada l i sembla be. La participació seria per correu electrònic, i la llengua emprada el Valencià o el Castellà, indiferentment.


Les històries presentades, anirien penjant-se al bloc com entrades normals, on tothom podria comentar-les i anirien acompanyades de dues fotografies del poble o els seus voltants, que hi utilitzaríem per a l'arxiu de fotografia digital que també hem creat al bloc, amb fotografies de lliure ús per a tothom.


El concurs estaria dirigit a alumnes de ESO i Batxillerat dels centres de Vallada, Moixent i Xàtiva,(encara que hi podrien participar també aquells que no hagen seguit estudiant, sempre que tinguen menys de 18 anys) i no seria necessari que foren del poble, ja que entenem que qualsevol jove de les proximitats pot conèixer el poble tant com els d'ací.


Be, esperem que la participació siga bona. Hem enviat una carta com aquesta a tots els departaments de llengua i literatura dels centres per a córrer la veu.

Vos preguem que utilitzeu els cartells que us enviem per a fer ressò de la notícia als col·legis, fent ús d'ells com cregueu convenient. No dubteu en fer alguna fotocòpia si cal.

Hem penjat les bases concretes del concurs a la web http://www.valladacity.com així com unes instruccions més específiques de com realitzar el enviament i com serà la selecció de finalistes.


Esperem la vostra participació i la dels vostres alumnes.


Rebeu una cordial salutació.

L'equip de VALLADA City."

dimecres, 14 d’abril del 2010

República


El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la II República espanyola. Fa, per tant, 79 anys i encara s’amaga l’enorme avanç, en tots els terrenys, que va suposar per al país. Per a evitar parlar de les reformes profundes del període republicà s’uneix a la guerra. Els que intenten furtar la memòria històrica han aconseguit que quan sentim República pensem automàticament en la Guerra Civil. Però la realitat és que el període republicà va ser el més fecund per a la llibertat, la democràcia i el progrés d’Espanya.

La República va ser un oasi en l’erma història d’Espanya ofegada entre la ineptitud de la monarquia, l’avarícia dels terratinents, la hipocresia de l’Església i la brutalitat de l’exèrcit. Per primera vegada el país va poder desenvolupar polítiques dirigides als ciutadans, a la seua educació i benestar. L’Estat es proclama laic i se separa de l’Església. Poden votar lliurement tots els hòmes i totes les dones. Es projecta l’anhelada reforma agrària. La ciència, la cultura i l’art floreixen en la primavera republicana com mai abans ho havien fet. I açò no va tornar passar fins que varen superar el negre forat del franquisme.

La República mereix el reconeixement dels vertaders demòcrates. Dels que estimen la llibertat, la cultura, l’art, la dignitat humana i la justícia social.

IRON MAIDEN

diumenge, 11 d’abril del 2010

Un dia de Pasqua en l'Albufera


Feia molt de temps que volíem anar a passar un dia a l’albufera de València, però per circumstàncies mai  no havia sigut possible. Estava decidit d’estes Pasqües no passava. El diumenge era un bon dia, ja que la carretera per esta zona era el dilluns quan estava més transitada.
Havia eixit un dia solejat, tot i que bufava un poc de vent fresc, passejar pel sol resultava plaent.
El viatge d’anada no es va fer gaire pesat. El xiquet i la xiqueta es portaren d’allò més bé. Com que la quadrilla d’amics enguany s’havia escampat i cadascú havia pegat per les d’ell. Ens resultava més fàcil anar a qualssevol lloc sense dependre de ningú.
El trànsit comença a aumentar en la carretera del Saler, així i tot no es va fer molta retenció. Travessarem tot el poble cercant el restaurant El sequer de Tonyica, el qual ens havien recomanat. L’únic inconvenient va ser arribar massa tard i ja estava tot reservat, així que anàrem al d’enfront Les eres.
Férem una passejada pel poble fins l’hora de dinar gaudint de les agradables temperatures. Allí també bufava el vent, però no molestava.
Després de gojar d’un  bon arròs a banda decidírem fer un passeig en barca per vore les barraques i l’albufera ben vista.
A l’altura del restaurant El redolí, hi havia un cartell que deia: “paseos en barca” acompanyat d’un cartell amb fotos de la barca i l’albufera. Ens quedàrem uns instants llegint el cartell al temps que li comentava a la meua família: “Sí però, no posa el preu”
-Els majors 4 euros i els xiquets dos. –Ens digué una dona que hi havia en una tauleta venent paquets d’arròs. – Lluís ja ha eixit amb la barca, però si voleu esperar-vos o fer una volta tardarà una mitja hora.
-Hi ha més embarcadors? –Li vaig preguntar jo.
-Sí, però els altres són empreses que es dediquen a això. Lluís vos donarà un tracte més personal al temps que anirà explicant-vos coses.
La veritat es que la dona sabia vendre bé l’oferta.
-Ets catalana?-Li vaig preguntar.
-Sí. La veritat és que ací no trobe molta gent amb la qui parlar valencià. Ni la meua filla tampoc.
La filla una xica de cabells llargs i obscurs també molt simpàtica i agradable ens deia que quasi tothom parlava castellà. Després d’uns moments de conversa ens n’anàrem a fer una volta per fer temps. La veritat és que hi havia més embarcadors. Un jove ens convidà a pujar a la barca que estava a punt d’arribar. Per 5 euros el majors i 4 els xiquets donaríem un agradable passeig.
-Gràcies, però anem a estirar les cames, després ja vorem. –Li vaig dir amb un somriure.
Tornàrem a l’embarcador de Lluís. Mentre la barca arribava els xiquets i jo collíem unes llicssons per donar-les a unes gallines que hi havia a l’altra banda d’una tela metal.lica. Anava acudint gent i s’asseien en unes cadires de plàstic mentre esperaven al barquer.
Lluís de construcció robusta i caràcter afable instala als viatgers en la barca i comença l’excurssió. Amb la seua potent veu va explican-nos curiositats de la fauna, la peixca i la novel.la “Cañas y barro”, els problemes de la gent que sobreviu a l’Albufera i la passivitat dels polítics, així com les seues pautes per fer callar veus i comprar voluntats.
El viatge resulta d’allò més il.lustratiu. Poc a poc tornem a endinssar-nos en els canyars i anem arribant a l’embarcador.

Una excurssió pels paratges de l’albufera completen la jornada. A última hora de la vesprada amb el cos cansat i l’ànima satisfeta per una completa jornada d’esbargiment reprengem el camí de tornada a casa.

Anònim.

Adolescència i Llibertat

El procés de creixement i formació d’una persona, des del moment de la seua concepció, és semblant al procés evolutiu de la humanitat. Una simple cèl·lula creix en un ambient líquid i es va convertint, durant nou mesos, en un ser canviant que progressa fins que abandona el medi aquàtic i emergeix a la llum, on inicia la nova etapa d’humà.

Els xiquets, com els primers humans, són egoistes, només busquen satisfer les seues necessitats bàsiques: menjar, dormir i un ambient càlid i segur. No són conscients, encara, del seu jo individual. Existeixen i formen part del món, com ho fa qualsevol ésser vivent, com qualsevol animalet.

Durant l’adolescència és quan es pren vertaderament consciència de sí mateix i de la necessitat de relacionar-se amb la resta d’elements de la seua mateixa espècie. Satisfer les necessitats pròpies xoca amb les limitacions que imposen la resta d’individus que també busquen satisfer les seues pròpies necessitats. És l’època més delicada i dolorosa per a l'humà, si exceptuem la vellesa.

Com a Adam i Eva expulsats del Paradís on vivien en comunió amb la naturalesa, els adolescents se senten expulsats de la seguretat de la infància i abandonats enmig d’un món agressiu i exigent, en el qual han de buscar el seu nínxol social per a protegir-se, perquè tenen por, se senten insegurs. Es formen aleshores les tribus amb la seua societat jerarquitzada, amb les seues pròpies lleis, és a dir, les colles amb els seus líders i les seues pròpies normes.

És en aquest punt de l’evolució quan es pren el camí de ser una persona útil, socialitzada, amb projectes i valors, o ser una persona inadaptada, marginal, sense perspectives de futur. És el moment que Homer va personificar en Ulisses, quan es dirigeix als seus companys i els diu: “No vau ser fets per a viure com a bruts, sinó per a perseguir la virtut i el coneixement”.

Ulisses representa a l’home que busca incansablement el saber, el coneixement i amb això assenyala el camí de la humanització, perquè és açò el que diferència a l'animal de l’humà. Els adolescents que prenen el camí ardu, difícil i treballós d’Ulisses, es converteixen en joves que adquireixen el saber i els valors necessaris per a enfrontar-se al món amb seguretat i moltes possibilitats d’èxit en la seua cerca de la felicitat. Els que renuncien a la virtut, al coneixement i opten pel camí fàcil, el que es recorre aparentment sense esforç, estan condemnats a formar part d’eixa part de la humanitat, sempre insatisfeta, que reclama contínuament sense oferir res a canvi, perquè res pot oferir.

La cultura adolescent de la diversió, d’obtindre-ho tot de forma fàcil, sense esforç, se suma a la carència d’un guia que, com Ulisses va fer amb els seus homes, assenyale des de l’autoritat del coneixement i l’experiència, les sendes que cal seguir. Una adolescència sense guia, sense model a imitar o contra el qual rebel·lar-se, porta a una joventut sense perspectives, sense somnis, caldo de cultiu de drogues, violència i sexe irresponsable. La família no pot renunciar al seu rol perquè és insubstituïble en un món cada vegada més incert i canviant. Però tampoc deuen fer-ho els educadors ni la societat en general.

Sóc conscient que aquest discurs sona a sermó però dol veure joves sense rumb, que no troben oportunitats perquè només van pensar a passar-ho be quan tenien l’oportunitat d’encarrilar el seu futur; quan es veuen joves que pateixen perquè ningú els va fer veure en el seu moment que la llibertat, com Juno, té dues cares: permet actuar segons la voluntat de l’individu, però també carrega a cada individu amb les conseqüències de les seues accions.

IRON MAIDEN

dijous, 1 d’abril del 2010

De VALLADA City, a l'Ajuntament de Vallada

Donat el plaç adecuat per a descartar l'opció de que tot siga un despiste per part de l'Ajuntament; vos anunciem a tots els lectors que diàriament ens seguiu (una mitja de 45 al dia i 80 els dies de festa), que l'Ajuntament de Vallada ha deixat de col·laborar al nostre bloc.

La col·laboració de l'Ajuntament al bloc del poble, era un motiu de satisfacció per a nosaltres, ja que deia molt de la seua part, tenint en compte que la majoria d'articles d'opinió que la gent ens envia, eren opinions negatives i queixes en contra d'aquest mateix.

No obstant, fa uns mesos que em deixat de rebre cap comunicació seua.
Els seus motius tindrà, respectables i discubtibles, però dels que no ens ha fet arribar cap, per lo que pensem que es tracta de una actitud infantil.
Nosaltres no tenim res a dir que no s'haja dit ja: Som un bloc obert a tota la gent del poble, on tots poden opinar i participar, de manera anònima o no, i no fem cap tipus de distinció o censura (sempre que complixca un mínim de respecte i bones formes).
De 251 entrades, sols hem censurat una, que es deia "Carta a un Fariseo" i que era molt desagradable.

No cal dir que a VALLADA City, esperem de nou els comunicats de l'Ajuntament amb els braços oberts i com si no haguera passat res.

Fins aleshores, tornarem a buscar i rebuscar per ahí, allò que es publica per informar al poble, i que no se'ns fa arribar a nosaltres.

Que passeu bones Pasqües!
L'equip de VALLADA City