dimecres, 30 de juny del 2010

El mundial dels incendis



Ara que ja estem en l'estiu entrem en l'època del “factor 30” es a dir, pugen les temperatures per damunt dels 30º, vents per damunt dels 30 km/h, i humitat relativa per baix del 30 %. Cal recordar-ho i tindreu en compte perquè, amb aquests paràmetres, el foc és extremadament violent i s'agreuja amb muntanyes de fortes pendents com les que ens envolten.

dimarts, 29 de juny del 2010

651.650 firmes per una televisió sense fronteres.

Els i les treballadores del nostre poble hem patit els darrers 300 una repressió política, social, militar, psicològica, territorial, nominal, històrica... Des de la famosa i mitificada guerra de Successió dels Regnes d’Espanya, fins a la creació d’això que hui en diuen “España”, pels liberals del s. XIX, amb la colonització lingüística, la imposició d’una “Historia de España”, que encara hui s’estudia a les escoles i instituts; la destrucció de les estructures territorials (amb el naixement de les províncies espanyoles); la marginació lingüística; la negació de la nostra existència com a poble.
En els 40 anys de dictadura, i els 30 anys de democràcia l’estratègia ha estat la mateixa: el nacionalisme espanyol (bé en la seua vessant més reaccionària o directament feixista, o bé en la seua vessant “progressista” i fins i tot “socialdemòcrata”) ha atacat la nostra unitat com a poble; i això passa per atacar la nostra llengua, la nostra memòria, les nostres estructures...

Dic els i les treballadores perquè les classes dominants de cada temps, els aristòcrates i els embrions de burgesos agraris i industrials; els cacics i polítics professionals de tota mena, mai han tingut problemes d’aliar-se amb qui ha calgut, sempre contra els interessos dels i les treballadores del nostre país.

Hui, però, no escric per a rememorar totes les derrotes...

Definitivament, ens fa molta més falta recordar totes les victòries i les resistències que no pas les derrotes. I doncs, hui escric per celebrar les 651.650 firmes que el president d’Acció Cultural del País Valencià va entregar hui fa una setmana al “Parlamento Español”. La xifra supera en més de 150.000 firmes el mínim de 500.000 signatures requerides per a que poder tramitar el projecte de llei que impulsa la Iniciativa Legislativa Popular “Televisió sense fronteres”.
El govern valencià, titella de l’espanyolisme més ranci (i l’oposició, titella de l’espanyolisme “menys ranci”) no ha tingut cap problema a censurar, en ple s. XXI, la pluralitat televisiva. La cosa no ha segut, però, fruit de l’atzar o la casualitat; tot té el seu per què. TV3 tenia el perill de poder recordar la nostra unitat com a poble, el poder de recordar que la gent de Vallada i la gent de Tarragona o la gent d’Eivissa tenim moltes més coses en comú, que no pas amb la gent de Madrid, París o Brussel•les, tenint en compte que tots som treballadors i treballadores del mateix món.

Evidentment, TV3 no és la televisió ideal, ni tan sols s’apropa; evidentment, tampoc ho és Canal 9 ni IB3....
Però, si més no, la ILP ha de servir per a que els habitants d’aquesta terra ens adonem que cap de les televisions que emeten en la nostra llengua s’adequa a les nostres necessitats. I la ILP ha de servir perquè ens adonem que no hem de resignar-nos a esperar a la “burgesia” ni als “polítics professionals” per a (re)construir les nostres estructures com a poble. Ha de servir per a adonar-nos que és a la base on rau la nostra força; ha de servir per a adonar-nos que tenim tot el poder a les nostres mans; ha de servir per a adonar-nos que tenim tot el futur a les nostres mans; ha de servir per a adonar-nos que voler és poder.
Un article de: EN FORCAT

La jubilació del Senyor Pepe, un home al que tots estimem

Vallada, 30 de junio de 2-010

Para la escuela Primaria Ramón Martí Soriano, todo el personal que allí trabaja es muy importante porque todos ellos son una pieza clave para desarrollar la labor educativa. Por esta razón queremos homenajear a Don José Castells por sus 26 años de servicio interrumpidos como conserje de esta escuela, gran parte de su vida , una vida ejemplar y de entrega.
El Señor Pepe, como cariñosamente le llaman, que ha visto pasar generación tras generación a niños que ahora son padres de alumnos, es una persona inteligente, responsable, eficiente y discreta, de intachable conducta, que siempre veló por realizar una labor impecable, por lo que siempre ha contado con el respeto y apoyo de los maestros, alumnos y padres de alumnos.
“Estamos convencidos de que tras su jubilación, además de la satisfacción del deber cumplido, se lleva alegrías, algunos recuerdos tristes, satisfacciones, amistades...y esperamos que conserve una parte de cada uno de nosotros, sus compañeros de trabajo, que hemos formado parte de su vida” –comentaron los maestros al ser preguntados- quienes le dedicaron estas palabras:
Pepe, reciba el respeto y el cariño incondicional de toda la escuela.
Gracias por la dedicación, gracias de todo corazón.

EL CLAUSTRO DE PROFESORES
___________________________________
De bon matí ja està a punt per treballar:
la porta ben prompte oberta;
en l’hivern i la tardor la caldera ja ha preparat
per què l’escola estiga ben calenta!

Sols una cosa li ha faltat
que a la primavera i a l’estiu també
posara l’aire condicionat,
però això haguérem volgut tots i vosté.

Si haguera cobrat per les còpies que ha fet
ara no estariem ací, dinant junts
perquè estaria en el Carib com a molt propet.

Ens ha donat “recaos”, ha agafat cridades,
ens ha sentit dir algunes animalades;
Ha escoltat laments i alegries,
i a més a més prou tonteries.
Però ell, discret com és,
com si no passara res!

Ha portat xiquets al centre de salut,
quan han estat ben “fotuts”
Les còpies i el telèfon ha cobrat,
els rebuts del menjador ha agafat;
també del paper i detergent s’ha encarregat
Hem jugat amb vostè a la lotería
–i què ben organitzada la tenía!.

I és que és vostè “agulleta de tot cosir”,
i açò no és sols un dir,
perquè igual apanya una grapadora
que en un llamp arregla una tisora.

Tots els anys nadales li hem cantat
amb la boca plena d’alegria
i el pernil i la caixa en les mans
esperant que ens tocara la loteria.

Ha sabut callar, ha sabut consolar.
Però de tot el que més li agraïm
és que no ha fet mai una mala cara.
Veurem què fem ara!!

Pepe, se’n va i ens deixa el cor buit
Però sàpiga que mai caurà en l’oblit
Perquè volem fer-li saber
que conserge com vosté
ha estat un regal
impossible d’igualar.

dilluns, 28 de juny del 2010

La finca més alta de Vallada...

Hola a tots i a totes;
És la primera vegada que escric al bloc, espere que puga preguntar açò encara que siga una xorrada...
Per què la finca d'Úbeda es diu aixina?
Pel constructor?

Espere que algú m'ho sàpiga dir, perquè mon pare no ho sap...

Gràcies!

Pregunta sobre el Paraje de las Ermitas.

Hola, somos un grupo de monitores/as de Algemesí.
Fuimos esta semana con nuestros niños y niñas a disfrutar de vuestro fantástico paraje y nadar en la piscina de agua salada.
Ya es el tercer año que vamos y siempre nos hemos preguntado lo mismo: ¿Que pasa con las instalaciones de multiaventura y las casitas de madera?
Lo hemos preguntado a la gente, pero es como si no quisieran hablar del tema... Nos gustaría que nos lo explicarais si no es mucha molestia, ya que los niños años tras año vienen con la ilusión de poder utilizar estas instalaciones y luego se llevan una gran desilusión.
Muchas gracias.

Novita i Shin Chan en volen dir una cosa. Màxima difusió!




Kike.

El futbol com a bandera

El futbol ha tingut, tradicionalment, mala premsa entre la gent de l’art i de la cultura. Ha sigut menyspreat per molts intel•lectuals perquè, diuen, el futbol s’ha convertit en una espècie de religió on la gent dels barris i dels pobles, els pobres sense diners ni cultura, gaudeixen pegant-li puntellons a una pilota, exterioritzant els instints animals, cridant, insultant i, fins i tot, agredint als contrincants emparats per la xusma.

Futbol i bous, diuen altres, com en temps de Franco. Als obrers els omplin el cap de futbol i així no pensen en allò que realment és important. El futbol actua com l’anestesia per a la consciència de classe, deien alguns intel•lectuals d’esquerres. Tanmateix altres, com ara el marxista Gramsci, va alabar el futbol com “aquest regne de la lleialtat humana”, i l’escriptor francès Albert Camus deia que “tot el que sé de cert sobre la moral i les obligacions dels homes li’l dec al futbol”. Però eren altres temps. El futbol professional actual només persegueix el que és rentable i no ho és la lleialtat ni la camaraderia ni jugar fent filigranes i gaudint del joc.

Esta visió negativa no ha impedit que el futbol haja sigut utilitzat com a bandera, i encara ho és. La pilota i la pàtria van de la mà i això, com quasi tot, te vessants positives i dolentes. “La Roja” està fent més pel sentiment nacional espanyol que la política repressiva de Franco. L’esquadra italiana va guanyar els mundials de 1934 i 1938 en nom de la pàtria i de Mussolini. Els jugadors eixien al camp fent la salutació feixista i al final cridaven el ¡viva Itàlia! i tornaven a saludar amb el braç en alt. En 1942 l’exèrcit nazi ocupava Ucraïna i una selecció de Hitler s’enfrontà al Dínamo de Kiew. Els van advertir: “si guanyeu morireu”. Van eixir al camp resignats a perdre però la dignitat nacional els va dur a guanyar als ocupants i els onze varen morir afusellats, amb les samarretes encara posades, en acabar el partit.

En 1937, en plena guerra civil espanyola, el govern basc va enviar a l’equip d’Euzkadi als països d’Europa per a recaptar fons per a la defensa de la República. Al mateix temps el club Barcelona jugava en Estats Units i Mèxic amb la mateixa finalitat. Noms bascs com Àngel Zubieta o Isidro Làngara, que formen part de la història del futbol mexicà o argentí, esdevenen d’aquella època.

El Real Madrid va enlluernar el món entre 1956 i 1960 guanyant quatre lligues, cinc copes d’Europa i una Intercontinental. Era la millor ambaixada de Franco perquè el dictador deia que representava les millors virtuts de la raça. Però, com diu Eduardo Galeano, era més aviat la “Legión Extranjera”. Jugava el francès Kopa, els argentins Di Stéfano i Rial, l’uruguaià Santamaria i l’hongarès Puskas.

Ara el futbol continua sent una de les millors maneres de fer pàtria. Milions d’espectadors esperem que el nostre equip ens sorprenga amb un regat impossible, una jugada que mostre l’harmonia de l’equip, un gol dels que queden gravats en la memòria col•lectiva. Tot i que “A medida que el deporte se ha hecho industria, ha ido desterrando la belleza que nace de la alegría de jugar porque sí.” (E.Galeano “El fútbol a sol y a sombra”)

IRON MAIDEN

divendres, 25 de juny del 2010

FESTA, RON MATUSALEM AL PUB GLAÇÒ!


Aquest divendres 2 de Juliol a les dotze.

Concert de "Rock" a Vallada: Hijos de Coré

Dissabte 26 de Juny, a les 22:00, al Carrer Verge de Gràcia.
Organitzat per la Cofradia de la Mare de Deu de Gràcia i la Parròquia Sant Bartolomé.
Esteu tots convidats!

dijous, 24 de juny del 2010

Sant Joan 2010

Estos de Serra Grossa són un desastre... un poc més i ens ho envien per a festes...


dimecres, 23 de juny del 2010

Proposta de Concurs fotogràfic.

Hola a tots i a totes;
Fa temps que esperem tindre una idea-concurs per a fer ús d'eixe premi que no varem poder otorgar a ningú (perquè no es va presentar ningú...) al concurs de literatura curta que varem organitzar. Per a qui no ho recorde, es tracta de una càmera compacta de 10 megapíxels, amb funda i targeta de 2 GB que pugueu vore si feu click ací.
Doncs be, acabem de rebre un correu, donant-nos una idea. Tot ha vingut relacionat amb les entrades que últimament està fent el nostre amic "SENTO XUFERO" amb fotografies-detall de llocs del poble, i també arrel d'uns comentaris anònims en quant a la pèrdua de la memòria històrica del poble, en quant a noms de topònims i altres llocs singulars del poble i del terme en general.
No sabem si algú s'ha adonat què, a l'apartat de FOTOGRAFIES, quan fem click a l'album de fotos del poble, hi apareix un mapa. Allí és on coloquem les fotografies geoetiquetades què la gent ens envia, amb el nom i el lloc que ens diuen.
Doncs be, com que ens enviem poques, hem pensat d'organitzar un concurset, que ara que ve l'estiu i la gent te més temps lliure, segur que s'anima a participar:

Fotografies del poble o el terme, 5 per autor, amb els seus respectius textos explicatius sobre lloc i el nom per el qual es coneix, si cal, amb resenyes històriques o qualsevol anècdota curiosa.

Com que la idea ha vingut per Kike, i ell és fotògraf, hem pensat que podria fer de jurat en quant a la imatge, però necessitem a algú que faja també de jurat en quant a coneixements del terme i la història que amaga enrere... algún voluntari? Què tal eixa persona que escriu com anònima, però que sap tant sobre el nostre terme?. Manifestat! Et necesitem!.
(Recordem que el jurat no podrà participar al concurs)

Be, una vegada estiga tot parlat, plantejarem les bases concretes i donarà peu al començament del concurs amb el nom de: "Entre l'Ombria i la Solana".

Alguna opinió, millora, proposta més?

Andevina, andevinalla...

On està aquesta porta vella?

SENTO XUFERO

On et claves, Victoret?



Hola, buenos dias a todos y a todas;
En primer lugar, felicitaros por el blog. Todas las mañanas me acompañais mientras me hago mi vasito de leche con galletas... Os habéis convertido en el pan de cada dia y, segun veo en el contador de visitas, también en el de mucha otra gente...
Por cierto, no os preocupeis tanto por el tema de la política. Yo veo normal que la gente se desfogue utilizando este medio, y más aun cuando pueden hacerlo de forma anónima... pero os entiendo cuando os quejáis de que no haya más publicaciones de otro tipo...
Por cierto, esta última sobre Manolo, es genial! Sea quien sea ese "amic dels llibres", ha tenido una gran idea... Ojalá esto se convierta en algo habitual... Como el "critico y felicito" que solíamos hacer en la escuela cuando éramos pequeños...
Bueno, pues yo quería colaborar aportando mi granito de arena en esto...
En primer lugar, perdonad que no os diga mi nombre... es más por vergüenza por lo que voy a decir que por otra cosa...
Mi pregunta es para Victoret, el hijo de Pancha, que hace mucho que no actualiza su blog, y para mi era muy motivante leerlo, porque hace unos meses que empecé a hacer deporte y a cuidarme y el leerlo me motivaba mucho más, porque la dedicación y el empeño que ponía Victoret, me animaba a esforzarme más, y ahora es como que he perdido esas fuerzas... o tal vez sea el calor... no se...
Así pues, animo a Victoret a seguir escribiendo y a que nos cuente sus experiencias durante las salidas por la montaña. Que sepa que cuando corre, muchos corremos con él.

Bueno, eso es todo. Uy, què vergüenza...
Saludos a todos y ánimo, que las vacaciones ya están ahí!

Senyor de la muntanya... amic dels xiquets.


Vivim una època en la que el temps lliure és un dels tresors més valuosos que tinguen. Ningú no vol dedicar el seu temps si no és a canvi de diners. Però sempre hi ha excepcions, jo en conec una.

Sempre li he tingut simpatia, des de el primer moment que el vaig coneixer me'n vaig adonar que és una persona d’eixes que tenen un magnetisme especial. Atent en la conversa, seriós quan toca, amic dels seus amics i sobre tot ho ha sigut i encara ho és dels xiquets.

La seua segona professió durant tretze anys ací a Vallada ha sigut la de monitor de taekwondo. Durant eixe llarg periode de temps ha tingut una dedicació molt especial cara als seus alumnes. Ha sabut guanyar-se el respecte i l'estima dels més majors així com la dels xiquets. Per als xiquets era una gràcia especial la que tenia. Sabia imposar-se quan tocava i estar de broma en el moment escaient. Pot ser un dels secrets per guanyar-se els xiquets siga la capacitat de sorprendre’s quan els xiquets li deien alguna cosa o volien que ell vegera el que feien, encara que fora una cosa insignificant. Manolo no ha perdut el xiquet que tots els adults portem dins i sabia posar-se a la seua altura.

Moltes vegades ha hagut de posar diners de la seua butjaca per comprar material perquè els alumnes pogueren desenvolupar l'esport. Altres se'ls ha emportat a la muntanya a...

Continua al bloc de L'amic dels llibres

Por...



La por és un mecanisme de supervivència de les l’espècies animals. Davant un perill els sistemes d’alerta del cos es disparen; les pupiles és dilaten augmenta el ritme cardíac i la respiració s’accelera per portar més oxigen i nutrients a les cèl·lules, la sang es prepara per coagular alguna possible ferida augmentant el nivell d’adrenalina, els músculs entren en tensió per afrontar alguna agressió o haver de fugir. Bona prova d’això és quan hom corre per la seua vida, aleshores batix els seus records de velocitat i resistència.

La por amb moderació pot ser bona per a allunyar-nos del perill i paradoxalment en excés es negativa. El estrés i la tensió massa continuades oxiden les cèl·lules i no són bones per al sistema cardiovascular, així com poden produir malalties com la ansietat.

La por també pot paralitzar i convertir-nos en la presa del perill que ens assetja. La por ha sigut, és i serà utilitzada pels humans per a controlar els demés. Des dels albors de la humanitat les castes que han tingut el poder, -sacerdots, reis, dictadors, polítics-... Han utilitzat la por per controlar la humanitat. Des de càstigs físics a invencions com l’infern, -càstig per a tota l’eternitat en el més enllà-. També els pares en l’àmbit familiar fan servir la por per controlar els seus fills, sobre tot quan són més menuts i crèduls; “Vindrà l’home del sac si no t’adorms, el rei no et portarà regals si no eres obedient”...

La por pot ser a algun perill real o de vegades tenim por d’aquells fantasmes que torturen la nostra ment quan en realitat no hi ha cap perill. Actualment vivim en un estat democràtic on se suposa que la gent pot parlar i opinar el que vullga, però malauradament no és així, la gent te por de fer certes coses d’actuar de determinada forma o ajuntar-se amb segons qui en determinats llocs. No volen que l’amo de l’empresa on treballen, o el polític que els ha emparat s’ofenga o pense malament d’ells. La gent fins i tot te por de donar la cara i també d’escriure a este bloc. Sabem que hi ha gent que li agradaria escriure algun text però tenen por a allò que no coneixen, i una d’eixes coses és no saber qui està darrere d’esta html. Tenen por que a través de l’email sapien qui són. “Vos podeu inventar una adreça –Pericodelospalotes@gmail.com. Teniu por que algú vos segueixca la IP. Aneu a la biblioteca. Però heu de saber que l’equip de Valladacity som gent del poble, ni de dretes ni d’esquerres. No perseguirem a ningú pel que diga o faça, -eixa no és la nostra faena.

Valladacity a hores d’ara es troba entre dos focs; un la desconfiança de la gent per no saber qui som, l’altre l’enemistat que pareix ens ha declarat l’Ajuntament. La gent ha fet moltes crítiques a l’equip de govern i també n’han fet a l’oposició, però qui està manant és el qui s’emporta les garrotades del poble. El poble opina, nosaltres publiquem és així de clar. A més la gent al poder escriure de forma anònima, perd la por i diu ací el que no diria al carrer o en determinats llocs, i tractant-se de política encara se’n rabeja més. Però això no vol dir que l’equip de Valladacity compartixca les opinions dels participants. Alhora de votar votarem qui voldrem, i si volem que tampoc estem obligats a fer-ho.
Per a acabar només dir-vos que qui viu condicionat per la por i no fa allò que realment vol, mai no serà lliure. I a estes altures del segle XXI és trist que la gent encara tinga por a fer o dir determinades coses, o al menys, coses tan ximples com aquesta que estic fent jo: EXPRESAR-ME.


L’equip de Valladacity.

dilluns, 21 de juny del 2010

Preferències polítiques

Resum de dos articles del diari Levante d’avui que mostren a les clares les preferències dels polítics que patim a la Comunitat Valenciana

Ocho mil personas denuncian los recortes a las sociedades musicales

"El Consell comete el mayor error político desde la vuelta de la democracia"

Unas ocho mil personas participaron ayer por la mañana en Valencia en los actos organizados por la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) contra los recortes del Consell a las ayudas públicas a las escuelas de música. Representantes de 150 sociedades musicales de toda la Comunidad Valenciana se dieron cita en los jardines del Turia en Valencia junto al Palau de la Música a lo largo de toda la mañana en respuesta a una apresurada convocatoria para expresar su oposición a la orden de subvenciones publicada el pasado 2 de junio en el DOCV. Las ayudas a las que optan 280 escuelas de música sin ánimo de lucro que forman a 60.000 alumnos en toda la Comunidad Valenciana caen un 54% entre 2009 y 2010. Pero la cosa viene de largo. Un año antes, la caída fue del 20%. Y otro tanto el ejercicio anterior...

Pedro Rodríguez, vicepresidente de la federación, fue más explícito. "Sólo tenían que habernos dedicado una mínima parte de los cinco mil millones de euros que se han gastado los últimos años en grandes eventos y las sociedades musicales valencianas habrían sido algo valorado como único en todo el mundo", dijo Rodríguez, "el Consell comete el mayor error político de la historia de la Comunidad Valenciana desde la restauración de la democracia".

Niños de Sumacàrcer, de Pedreguer o de Sueras leyeron un manifiesto, que por problemas de megafonía apenas se pudo escuchar, elaborado por la FSMCV que concluye: "Cuando los gobiernos no protegen y desarrollan la cultura de sus propios pueblos pierden la dignidad para gobernarlos".

La Generalitat lleva gastados más de 211 millones en la carrera de fórmula 1

Qué ha costado la fórmula 1 a las arcas públicas es una pregunta difícil de responder porque la Generalitat ha negado reiteradamente a la oposición el acceso a los contratos de Valmor Sport con Formula One Administration, la empresa de Bernie Ecclestone propietaria de los derechos de la competición, así como a cualquier otro documento relacionado con el acontecimiento automovilístico. Sin embargo, con lo que se sabe hasta ahora, ya puede afirmarse que supera los 211 millones de euros.

diumenge, 20 de juny del 2010

Saramago



Un professor que vaig tindre deia que per a escriure només calien dues coses: tindre alguna cosa que dir i dir-la. És el que va fer el premi Nobel José Saramago, que ha faltat divendres 18 de juny de 2010.

D’origen molt humil, no va poder acabar l’educació secundària i es va posar a treballar de mecànic. Mentre, per la nit, acudia a la biblioteca a llegir. Així, només per gust d’aprendre, va adquirir la seua formació literària, sense ajudes. En 1947 va publicar el seu primer llibre titulat “LaViuda” i en va escriure dos més, però va deixar d’escriure perquè, deia, que no tenia res a dir que pagara la pena. Fins a 1966, quasi vint anys després, no va tornar a escriure. Aleshores ja tenia coses a dir, i de quina manera sabia dir-les!!.

L’escriptor utilitzava paràboles per a transmetre les idees de l’home progressista i compromés amb la lluita per la justícia social i contra la desigualtat, per la llibertat i contra el poder mal exercit. Tenia una profunda confiança en la humanitat però era summament crític amb les injustícies que era capaç de cometre. Per això no deixava d’emetre el seu parer sobre els conflictes polítics i socials, els drets humans i el medi ambient.

Pensava que calia intervindre. Deia que “hemos inventado una especie de piel gruesa que nos defiende de esa agresión de la realidad, que nos llevaría a asumirla, a enterarnos de lo que está pasando y a hacer lo que finalmente se espera de un ciudadano, que es la intervención.” En donar-li el Nobel va reconèixer que ell no tenia poder per a canviar el món, però sí per a dir que calia canviar-lo.

Havia sigut militant comunista una bona part de la seua vida però criticava l’estupidesa de l’esquerra per no plantejar un debat, en profunditat, sobre el sistema democràtic que, governat per les multinacionals, convertia la democràcia en una fal•làcia. “El fracaso del capitalismo financiero, hoy tan obvio, debería ayudarnos a la defensa de la dignidad humana por encima de todo” deia, sense deixar-se envair pel desànim.

Es diu que la seua obra és pessimista, que no tenia fe en la humanitat. Jo pense tot el contrari. De no haver cregut en la capacitat humana de canviar el món no haguera dedicat gran part de la seua vida a fer-ho. Animava a pensar per eixir del ramat i ser crítics amb el mal funcionament del món. Deia: “Nos falta reflexión, pensar, necesitamos el trabajo de pensar, y me parece que, sin ideas, no vamos a ninguna parte.”

Ell pensava i arribava a conclusions que, des de que va descobrir Internet, escrivia al seu BLOG de la manera que només ell sabia fer-ho. Des de allí animava a viure però també a exercir la ciutadania. “ Bien está que nos divirtamos, que vayamos a la playa, a la fiesta, al fútbol, que esta vida son dos dias, y quién venga detrás que cierre la puerta. Pero si no nos decidimos a mirar el mundo gravemente, con ojos severos y evaluadores, lo más seguro es que nos quede un día solo por vivir, lo más cierto es que dejaremos la puerta abierta a un vacío infinito de muerte, oscuridad y fracaso”.

El seu cos ha desaparegut però les seues obres, el seu pensament i les seues idees estan a l’abast de qualsevol per a divertir-nos amb la lectura, fer-nos meditar i... per a canviar el món.

IRON MAIDEN

En busca de respostes

Hola a tots i totes;
No se per què, però no heu publicat en cap lloc del bloc, res sobre el grup que heu creat en facebook per recolçar els majors del poble...
Ha sigut una iniciativa molt bona, i he d'admetre que al principi em va semblar una locura, ja que la gent que s'unira al grup, estaria recolçant-lo, però amb noms, cognoms i fotografia, i no anònimament com sol passar al vostre bloc.... i per això vaig pensar què ningú s'atreviria a formar part.
Aixina i tot, ja son 45 valladins i valladines les que s'han unit... gent que no te por a dir el que pensa, gent amb noms i cognoms... no se... em sembla fantàstic que la gent s'haja atrevit a unir-se sense por a que puguen anar "a per ells" ni coses d'eixes què es diuen al poble... i que semblen del segle passat... o de fa dos!
Be... no més una última cosa, que em va semblar també molt extranya...
Durant les primeres setmanes de creació del grup aquest, es van unir la "AGENCIA DE DESARROLLO LOCAL DE VALLADA" i la persona que ho du "Maria Boluda"... i em va sorprende i alegrar a la mateixa vegada, al vore que inclús dins del propi Ajuntament, hi havia gent en contra de les seues actuacions sense por a represàlies... El problema és que fa uns dies que s'han esborrat del grup.
Què ha passat ací?

- Al veure escrit "VALLADA" es va unir sense saber de què anava la cosa i ara ja que ho sap, resulta que està a favor d'aquesta acció per part de l'Ajuntament, per què aquesta acció "DESARROLLA LOCALMENTE A VALLADA?
- O es que algún poderòs s'ha assabentat de l'assumpte i ha amenaçat a aquesta persona?

Siga el que siga, m'agradaria saber-ho, si no és molta molèstia, gràcies.

Per cert, el grup del què par-le pugueu accedir buscant al facebook "VALLADA AMB ELS SEUS VELLS"

dijous, 17 de juny del 2010

Per la dignitat dels nostres majors i de Vallada: ja n’hi ha prou

He seguit des de Moixent amb certa atenció tot el que ha ocorregut en el procés electoral, diguem-ne accidentat i colpista, per a la renovació de la Junta Directiva de l’Associació Democràtica i de Progrés de Jubilats i Pensionistes de Vallada i els fets que s’han esdevingut posteriorment. Les eleccions han sigut sempre un tràmit normal i ordinari, amb un interés general més bé escàs, que sempre ens ha passat totalment desapercebut als que encara no som jubilats ni en formem part de l’associació. Tanmateix, esta vegada la cosa ha sigut distinta per la conjuntura de renúncia de l’anterior president en què es produïa i perquè, tristament, ha repetit els paràmetres d’intervenció política partidista antidemocràtica que es produeixen a Vallada des de fa massa anys. Podem fer-ne una anàlisi crítica breu: el govern municipal del Partit Popular de Vallada s’ha ocupat durant anys de controlar totes i cada una de les entitats i associacions del nostre poble, per tal d’utilitzar-les en el seu benefici quan les necessita, emmudir les possibles crítiques a la seua gestió, influir políticament en els seus membres i crear un clientelisme polític que li permeta tindre avantatge en els processos electorals i controlar-ne els resultats. Vull dir, assegurar-se de guanyar les eleccions abans que es produïsquen i els electors puguem votar, molt abans fins i tot de les campanyes electorals i tot això. La faena la té feta molt abans. Per exercir eixe control associatiu ha emprat i empra diversos mecanismes: en primer lloc i sempre que ha pogut, situant en els llocs de direcció i decisió persones afins i d’obediència acreditada; quan això no és possible, concedint generosament premis, ajudes i subvencions que generen un deute d’agraïment i reconeixement en les juntes directives impossible de defugir, i que creen una dependència i una obligació de pleitesia permanent que els aboca a correspondre a eixa generositat amb la contrapartida de la servidumbre. Pràcticament cap col·lectiu no ha escapat a eixa estratègia: les ames de casa, els caçadors, els clubs esportius, associacions culturals, l’associació de jubilats i pensionistes i fins i tot, en els últims anys, la Unió Protectora Musical. I els que n’escapen, són marginats i proscrits. I ací rau l’origen de la polèmica que s’ha suscitat en les darreres eleccions que s’han realitzat en l’associació de jubilats i pensionistes del poble.

Si l’anterior presidència de l’Associació de jubilats i pensionistes per una persona afí al PP ha sigut durant anys una garantia de control de l’entitat per part del govern municipal, la seua renúncia per les primeres discrepàncies sobre el canvi d’ubicació de la llar dels jubilats i el trasllat al nou centre de majors va provocar una vacant en el màxim òrgan de decisió de l’entitat que agrupa els nostres majors i, per tant, un buit de poder en una junta directiva que el PP ja no controlava. Per això, i només conéixer la intenció del regidor de l’Agrupació d’Independents per Vallada Vicent Perales d’optar a la presidència de l‘entitat,l’equip de govern del Partit Popular va decidir crear una candidatura pròpia amb gent afí per a presidir l’associació(recordem que es tracta d’una entitat privada sense vinculació a l’ajuntament) i impedir la constitució d’una nova junta directiva no afí i amb un adversari polític i enemic declarat com a president. La seua intenció era també –i és- la de traslladar els nostres vells al nou centre de majors de CaixaOntinyent, alliberant d’eixa manera l’actual llar dels jubilats (que té una concessió indefinida a favor de l’associació de jubilats i pensionistes que va realitzar en el seu moment l’exalcalde socialista José Martínez) per poder dedicar eixa dependència a altres usos, que podríem ben bé qualificar d’absolutament secundaris i excèntrics, i concedir-la a amics per beneficiar-los. El resultat de les eleccions ja el coneixem i va provocar que el govern del PP impulsara la creació d’una altra associació de jubilats i pensionistes, que ara sí que podria dirigir i controlar.

El clímax d’este procés l’episodi va ser l’entrada (presumptament) il·legal i delictiva de l’alcalde i els regidors del PP al local de la llar dels jubilats, el canvi de pany i l’extracció i retenció de documentació privada de l’entitat, i el consegüent desallotjament de l’associació dels nostres majors –la de sempre, la de la majoria- del seu local, de la seua llar.

Alguns fa ja molts anys que denunciem l'estat d'anormalitat democràtica, despotisme, caciquisme, clientelisme polític, il·legalitat i abús permanent que viu el nostre poble i una part molt important dels seus veïns. No és nou d'ara, ja fa més de 20 anys. El cas dels jubilats i pensionistes de Vallada és només la punta de l'iceberg d'una pràctica política basada en l'autoritarisme personalista, la falta de democràcia i transparència en la gestió, el menyspreu continu de l'oposició, la participació ciutadana i l'opinió pública, i el clientelisme polític. El dany que s'ha infligit a l'associació de jubilats i pensionistes del poble i a la convivència i la pau social és, senzillament, inacceptable. Però no és només això. És també presumptament delictiu i per això s'ha denunciat l'alcalde i els regidors del Grup Municipal Popular que integren l'equip de govern del PP i que van participar en l'ocupació del local dels jubilats davant la Guàrdia Civil i, per tant, per la jurisdicció penal. Cal esperar, per tant, l'admissió de la denúncia en el jutjat i l'inici d'un procés penal que porte a una sentència condemnatòria que, en qualsevol cas, serà un acte de justícia. Però encara s’ha de restituir als nostres majors el que és seu per dret i per justícia. Per a això s'ha interposat també, paral·lelament, un recurs contenciós-administratiu en relació a les qüestions relacionades amb la concessió del local. Però, sobretot, és necessària més que mai una reacció ciutadana democràtica que manifeste el nostre rebuig a esta manera de fer les coses i d'entendre el poder, i que expresse la indignació que sentim i el crit que no tot es pot fer, que governar no és xafar ni enganyar, que el poble és de tots i no del PP i que els límits els marca l’Estat de Dret. Ja és hora de dir que ja n'hi ha prou.


UN MESTRE DE POBLE

dimecres, 16 de juny del 2010

Adivina, adivinalla


Recupere el joc de reconeixer on està feta aquesta fotografia, una abraçada

SENTO XUFERO

Reformes laborals: 30 anys de retallades de drets

Reformes laborals: 30 anys de retallades de drets

Àlex Tisminetxky

En els darrers mesos la majoria dels mitjans de comunicació, els diferents governs i, sobretot, la patronal reclamen una nova Reforma Laboral. Les propostes maximalistes de la CEOE han aplaçat temporalment la signatura d'un nou "acord social", i és un bon moment per a girar la vista enrere i fer balanç de les reformes laborals que s'han dut a terme a l'Estat espanyol des de la mort del dictador Francisco Franco.

I el resultat no pot ser més descoratjador: la classe treballadora tenia més drets laborals l'any 1976 que actualment, i els ha perdut durant les tres dècades de monarquia parlamentària en cada una de les reformes laborals.

Les indemnitzacions es redueixen a la meitat

Un repàs de la normativa de 1976 ens duu a observar com fruït de la pressió d'un potent moviment obrer, existien drets laborals que actualment han desaparegut, fins i tot de qualsevol debat públic en la matèria, realitat que ens podria fer pensar que mai haurien existit a l'Estat espanyol.

Però hem de recordar que l'any 1976 un treballador acomiadat de manera "improcedent" tenia dret a triar entre quedar-se a l'empresa o una indemnització de 60 dies per any treballat, amb un límit de 5 anualitats. Actualment, el mateix treballador acomiadat de manera "improcedent" no pot triar si tornar a l'empresa o no, opció que està en mans de l'empresari, que haurà de pagar una indemnització clarament inferior, de 45 dies, amb el límit de 3 anualitats i mitja, o de 33 dies, amb un límit de 2 anualitats (en la gran majoria de contractes). Per tant, la indemnització s'ha reduït a la meitat en només 30 anys de monarquia constitucional.
A més a més, l'any 1976 l'empresari no podia acomiadar el treballador si estava de baixa mèdica, ja que la normativa entenia que se l'estava discriminant pel seu estat de salut. Aquesta actuació empresarial va ser legalitzada a partir de la Reforma Laboral de 1994, fet que ha "legalitzat" alguns dels darrers escàndols mediàtics dels darrers mesos, com l'acomiadament d'un treballador amb diagnòstic de càncer de pulmó, o d'una treballadora en estat de coma.

Altres comparacions odioses

Però aquestes diferències abismals no només es troben en les indemnitzacions. L'any 1976 estava totalment prohibit qualsevol forma de prestamisme laboral, d'ETT, que van ser legalitzades i es van estendre arreu els Països Catalans des de l'any 1994, passant a ser part del nostre paisatge urbà. El llistat de retallades en els drets laborals i les prestacions continua amb els enduriments dels requisits per accedir a les prestacions d'atur i jubilació, que ha vist minvar les quanties, la introducció lenta de múltiples formes de contractes temporals i precaris, alguns d'ells sense ni tan sols obligació de cotització a la Seguretat Social, i un rosari de bonificacions a les empreses en les cotitzacions.

Una simple lectura de les reformes laborals d'aquests 30 anys posa en evidència que pràcticament s'ha retallat els drets dels treballadors en tots els àmbits, en la contractació, el control empresarial i l'acomiadament. Aquestes retallades dels drets laborals han tingut lloc en paral·lel amb un augment de la capacitat de consum d'àmplies capes de la població, que han vist augmentar els seus salaris mentre es precaritzava la seva situació en el mercat laboral, amb un augment de la temporalitat i del poder efectiu dels empresaris.

La nova Reforma Laboral que s’apropa

Segons les declaracions públiques, el govern de Rodríguez Zapatero, la patronal i els sindicats CCOO i UGT estan d'acord en la necessitat d'una nova Reforma Laboral, és a dir, d'una nova retallada en els drets dels treballadors. Aquests "agents socials" fins a data d'avui no s'han posat d'acord en l'abast i profunditat de les retallades socials, però les principals propostes que estan sobre la taula són:

Nova reducció en les indemnitzacions per acomiadament

La patronal ha arribat a proposar un únic contracte fix aplicable a tots els treballadors amb una indemnització única de 20 dies per any treballat, per a "igualar" treballadors temporals i fixes. La proposta oblida però que es calcula que prop del 90% dels contractes temporals estan realitzats en frau de llei (ja que els casos on és aplicable un contracte temporal són molt restrictius, només per a feines realment temporals), i per tant també tindrien també la indemnització de 45 o 33 dies per any treballat.

Reduccions en les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social

La patronal proposa una reducció de 5 punts, mentre que el govern del PSOE i els sindicats CCOO i UGT acceptarien una retallada d'1 punt i mig. En tots dos casos l'estalvi empresarial seria milionari, reduiria considerablement la caixa de les prestacions. Aquest debat s'estableix dos anys abans de la reforma de la Seguretat Social, que va reduir les pensions a l'empara de l'argument que les cotitzacions no eren suficients per "garantir-ne la continuïtat".

Eliminar les restriccions a les ETT

La patronal proposa que les ETT no comptin amb cap de les restriccions actuals, com, per exemple, les de no poder contractar certs treballs perillosos, o d'haver de garantir el salari de Conveni de l'empresa usuària, augmentant la precarietat laboral i la dualització entre els treballadors.

CRONOLOGIA DE LA RETALLADA DE DRETS LABORALS

Principals regressions en els drets laborals

1984
S'incorporen nous tipus de contractes eventuals i precaris.

1985
S'augmenta de 10 a 15 els anys mínims de cotització per tenir dret a la jubilació.

1994
Legalització del prestamisme laboral, les ETT.
Nova ampliació dels contractes temporals, amb més tipus de contractes d'obra i eventuals.
Incorporació del contracte d'aprenentatge, sense cotització a la Seguretat Social.
Legalització de l'acomiadament dels treballadors en situació de baixa mèdica.

1997
Els treballadors en situació de baixa que són acomiadats no continuaran rebent la prestació d'incapacitat temporal, sinó la d'atur
Augment de les bonificacions a la Seguretat Social per a les empreses.

2002
Enduriment de les condicions per a l'accés a les prestacions d'atur.

2007
Enduriment de les condicions per a l'accés a les prestacions de jubilació i reducció de les prestacions d'invalidesa.



Evolució de l’acomiadament improcedent

1977
Indemnització de 60 dies per any treballat, amb el límit de 5 anualitats.
El treballador té l'opció d'incorporar-se de nou a l'empresa o d'optar per la indemnització.

1980
Indemnització de 45 dies, amb el límit de 3,5 anualitats.
El treballador ja no té l'opció d'incorporar-se de nou a l'empresa.

1994
Ampliació dels casos d'aplicació de "l'acomiadament objectiu", amb indemnització de 20 dies.

1997
Nou contracte "bonificat" (per col·lectius de dones, aturats i majors de 45 anys) amb acomiadament de 33 dies, amb un límit de 2 anualitats.
Nova ampliació dels casos d'aplicació de "l'acomiadament objectiu".

Propostes pel 2010
Nou contracte únic amb indemnització de 20 dies per any treballat.

*Article publicat a L'ACCENT número 161, de setembre de 2009.

[+] Endavant:

30 anys de reformes laborals: 30 anys de retrocessos en els drets de la classe treballadora (http://www.endavant.org/descarregues/30anysreformes.pdf)

Article extret de La Fàbrica (www.fabrica.cat)

PAU BELDA

Exposició de fotografía d'avifauna del nostre terme.



Del 17 al 23 de Agosto, tendrá lugar en el municipio de Vallada, Valencia, una exposición de fotografía de aves titulada ” a 4 metres, avifauna del nostre terme”, organizada por Javier García y por mi, Mayra. LLevamos un tiempo de seguimiento y observación de las aves de nuestro municipio, y hemos empezado a realizar fotografías de éstas desde nuestro hides caseros. Se que muchos de los que me visitaís sois de lejos, pero si alguno queda cerca y decide hacer una visita a la exposición, les esperamos con gusto.
Algunas de nuestras fotografías están expuestas en la web: www.verdeoscurofoto.com, así que si os pasais por allí estaremos encantados de leer vuestro comentarios.

dimarts, 15 de juny del 2010

Campionat de Frontenis en Moixent. Diumenge 20 de Juny.

Despues de que el equipo de tercera división consiguera el ascenso a segunda divisón, y el equipo de primera se mantuviera en la misma categoria comienza el momento para buscar nuevos jugadores, gente con ganas de jugar y que tenga los conocimientos basicos del juego jejeje necesitamos a gente para asegurar un buen futuro del equipo con una buena cantera, si hos gusta este deporte y quereis practicarlo de forma mas competitiva, con gente mas experimentada en el juego, podeis informarse o bien mandandome un privado o entrando en frontenismoixent.blogspot.com/ o tambien hacercandose al fronton de moixent los dias de entrenamiento (lunes,martes,miercoles,jueves) en periodo de competición.

Se recuerda q se juega en frontones homologados de 30 metros y con pelotas VIP, ademas de poseer tu ficha federativa con tu correspondiente seguro de lesiones.

TAMBIEN SE RECUERDA QUE ESTE FIN DE SEMANA SE DISPUTARÁN LAS 24H. DE FRONTENIS DE MOIXENT DONDE HABRA UN ALTO NIVEL COMPETITIVO EMPIEZA EL VIERNES A LAS 8 DURANTE TODA LA NOCHE Y EL DOMINGO A PARTIR DE LAS 7 SE DISPUTARA LA FINAL.

diumenge, 13 de juny del 2010

Seguir a l'abanderat

“Cuando la fiesta nacional yo me quedo en la cama igual, que la música militar nunca me supo levantar.” Cantava Paco Ibáñez, un valencià que vivia a França perquè els seus pares s'havien exiliat per la guerra civil. Son pare va ser empresonat pels nacionalistes alemanys (nazis) en un camp de treball francès per a republicans espanyols dels quals, el patriota Franco, no va voler saber-se'n res. Paco Ibáñez també va patir la censura i les prohibicions del “nacional” Franco i sabia ben bé el que era el nacionalisme, l'himne, la bandera i tota la parafernàlia patriotera. Però sabia diferenciar-ho de la cultura i la llibertat. El govern francès li va atorgar, per dues vegades, la “Medaille des Arts et des Lettres “, i les va rebutjar dient que al acceptar els premis de l'autoritat es perdia llibertat.

Les banderes, o senyeres, han tingut sempre un sentit pràctic. S'utilitzaven preferentment a la guerra per identificar amics i enemics o per ordenar l'atac o la retirada. El mateix paper tenien els plomalls dels cascs romans o els estendards que veiem a les pel·lícules. A l'Edat Mitjana eren els senyors i els reis qui utilitzaven teles de colors per identificar els seus soldats. Les banderes, com avui les coneguem, començaren amb el nacionalisme, eixe invent modern que tanca en corralets, exclusius i excloents, als ciutadans. Per això les banderes s'utilitzen sovint com bastons per agredir a qui no pertany al mateix corralet i, de vagades, entre els membres del mateix corral, com ens passa a nosaltres.

El nacionalisme es un tema molt complicat perquè toca la fibra sensible de les persones, la cultura en la que ens em criat, les costums i la llengua. Especialment la llengua. Hi ha molt autors que estudien el nacionalisme però, té tantes vessants, que ningú ha aconseguit una definició acceptada pels demés. Jo em quede amb la teoria de Ernest Gellner perquè explica i argumenta quan, com i per què surt el nacionalisme. També argumenta que la cultura i la organització social són universals i perennes, mentre que l'estat i el nacionalisme no ho són. El nacionalisme “utilitza una cultura” estandarditzada per arrelar-se i, per això, necessita imposar-se a les demés cultures, diguem-ne dèbils, del seu àmbit territorial. Però ni el nacionalisme és la cultura ni la cultura és nacionalisme.

Per a Gellner va ser el període entre 1815 i la fi de la I Guerra Mundial, amb la unificació d'Itàlia i la d'Alemanya i l'avanç ideològic i literari del romanticisme, el que va situar el nacionalisme com a eix central del principi de legitimitat política. La literatura romàntica va exaltar el sentiment i la especificitat cultural front a la raó i la universalitat humana de la Il·lustració. La idea de les arrels culturals com a base de la identitat era molt atractiva, especialment en el moment en que l'industrialisme arrancava milions d'agricultors del seu medi rural, per a malviure i treballar a les fàbriques de les rodalies de les ciutats.

La misèria dels treballadors fabrils havia desenvolupat la idea socialista de l'internacionalisme proletari que, a més, havia triomfat a Rússia en 1917. A partir d'aleshores s'imposava dividir el moviment obrer el més possible, calia tindre una nacionalitat, cosa que fins eixe moment no era necessari. Tots, els polítics, els civils, els militars, tots, devien pertànyer a una nació i ser patriotes perquè, en cas contrari, s'era un traïdor. S'asseguren les fronteres i s'estableix la necessitat del passaport.

El nacionalisme unifica a tots els que pertanyen a un territori. Igual d'alemany era el Kàiser com el porter d'una finca, el banquer com el treballador de la fàbrica. El nacionalisme va vindre molt be per a trencar la puixant presa de consciència de classe i dificultar el moviment obrer. S'imposava la idea de que un treballador era francès, espanyol o el que fora abans que assalariat. La pàtria estava per damunt de tot i calia donar la vida per ella.

El nacionalisme burgés ha triomfat front a l'internacionalisme proletari però, paradoxalment, no hi ha res més internacionalista que la burgesia, que viatja i viu on vol sense cap impediment perquè té diners per a fer-ho, i el capital que no té fronteres, viatja sense passaport i sense pagar bitllet. La burgesia i el capital no tenen pàtria, això només és per a tindre controlat al personal dins del corralet territorial o ideològic i, si hi ha problemes, dir que la culpa és dels forasters. Per això diu Paco Ibáñez en la cançó “La mala reputación” que “en el mundo pues, no hay mayor pecado que el de no seguir al abanderado”. I té raó però jo, com ell, preferisc tindre mala reputació.

IRON MAIDEN

dissabte, 12 de juny del 2010

EL SOLC

Posted by Picasa

Una polseguera de terra roja s'alçava darrere de la muleta. El sol ens banyava l'esquena amb suor. Les espardenyes de careta avançaven a pas lent enfonsant-se en la terra, mentre les cuetes de rastrell ens seguien corrent espavilades pel solc. Mon pare feia els cavallons amb la mula i jo refeia les puntes i les vores amb l'aixada...

Per a seguir amb el relat, feu click ací

Fotografies del Mundial de futbol


Hola a tots;
Qui em conega sabrà el que m'agrada el món de la fotografia, prou més que el futbol, del que no se ni quants jugadors fan falta per jugar un partit...
Fa uns dies, em varen passar uns links amb les millors fotografies que s'estan fent als preparatius per al Mundial 2010 i també un altre amb fotografies dels últims 80 anys de Mundial.
He pensat que, com ací hi ha tanta aficció, vos poden interesar... a mi m'han agradat molt.
Aquestos són els links:

Mundial 2010

80 Anys d'història

Kike
www.hein-rich.com

dijous, 10 de juny del 2010

Cursos de natació estiu 2010.



Per fi l'Ajuntament ha entrat en raó i torna a enviar-nos informació per a que la penjem al bloc!!!
Què va! És broma!

De nou ens trobem un altre full a la porta de casa amb el conegut títol: "EL AYUNTAMIENTO INFORMA", i nosaltres pensem: "Informa a los que le da la gana, porque a nosotros no nos llega nada", no?
En fi... coses de parbulets, no cregueu?

Be, doncs això, un altre full de paper (no reciclat, of course), esta vegada per anunciar el següent (aprofitant que ho copiem a posta, ho traduirem al valencià, perquè es veu que l'Ajuntament no sap que la gent de Vallada enten fins i tot el valencià!):

"L'Ajuntament de Vallada ha arribat a un acord amb un club de Xàtiva per a la realització de cursos de natació i aiguagym per al pròxim mes de juliol (de l'1 al 31 inclús).

L'horari de les activitats serà:

- Aiguagym a les 9h.
- Natació infantil a les 10h i a les 20h.
- Natació adults a les 20h.

De dilluns a divendres en el poli.

Per a més informació e inscripcions, acostar-vos al pabelló municipal."

Nova Web: ESCOLA MUNICIPAL DE FUTBOL BASE S.D. VALLADA



Els "furgolistes" estrenen una nova web que te molt bona pinta. Molt atractiva i amb un disseny molt treballat.
Com que no és un bloc, la incorporem a l'apartat de "Altres Webs Valladines".
Enhorabona per la iniciativa.

D'ací no res... festes!

70è aniversari d'El Gran Dictador



Enguany es compleixen 70 anys de l'estrena d”El Gran Dictador”, la magnífica i imprescindible pel·lícula de Charles Chaplin. Si algú no l'ha vist li recomane que ho faça, per a passar una bona estona amb rialles i contingut humà i democràtic. Aquest vídeo mostra el discurs final. Passe-ho be

dimarts, 8 de juny del 2010

Sense pena ni glòria...

Tal i com vos comunicavem ací, el concurs literari ha finalitzat i no em rebut cap escrit per la vostra part.
Per la nostra part, tot està dit.

Vallada construye tres puentes para mejorar los accesos a zonas de la localidad

El Ayuntamiento de Vallada ha iniciado una serie de obras municipales consistentes en la construcción y mejora de toda una serie de accesos, consistentes en la remodelación y ampliación del puente que une el barranco de Sarraella con el Camino del Plá.
Al mismo tiempo se han iniciado las obras del puente del Camino de la Ermita para consolidar y mejorar este acceso, mediante una pasarela peatonal que evitará la carretera para poder llegar desde el centro urbano al paraje de la Ermita, una zona de constantes visitas que hacía imprescindible esta obra, para reforzar el carácter turístico de la zona, una zona de referencia en las comarcas centrales que encierra lugares tan emblemáticos y únicos como la 'Cova dels Sumidors'.
Un tercer puente completará esta serie de actuaciones. Se trata del que se construirá en el Camino de la 'Font d'Espanya'.
Para el alcalde Fernando Giner, «estas obras son imprescindibles para el crecimiento y mejora de la calidad de vida de los ciudadanos de Vallada, y vamos a seguir con continuas actuaciones como será la próxima construcción de un tanatorio municipal, elemento imprescindible en la sociedad del siglo XXI y que venía demandándose desde hacia mucho tiempo».

Nou Bloc: La Sal del Romer.

Tenim un nou bloc a Vallada.
Esta vegada, del conegut restaurant de l'ermita La Sal del Romer.
Per a qui vullga visitar-lo, el posar a la llista de "Blocs valladins".

Et sembla just?

Hola!

Us passe el link d'aquest vídeo.
En el context de vaga de demà estaria bé que el penjareu si ho creieu convenient. És molt breu.
Espere que us aprofite.

Gràcies!


LOS JUBILADOS DE VALLADA ACUSAN A GINER DE CREAR OTRA ASOCIACIÓN PARA CONTROLARLA.

ADJUNTO PUBLICACIÓN QUE SE HIZO EN EL PERIÓDICO LEVANTE EL DÍA 04 DE JUNIO DE 2010 (VIERNES). PARA SU PUBLICACIÓN EN VALLADA CITY

UN SALUDO

Vicente Perales

_________________________________

"Critican que el ayuntamiento sólo conceda los locales y las ayudas a la nueva entidad.

La Asociación Democrática y de Progreso de Vallada ha aclarado que desde el año 1987 “sólo ha habido una asociación de Jubilados, que es la que ha sido desalojada de un edificio municipal cedido por el ayuntamiento por tiempo indefinido, y que cuenta en la actualidad con 465 socios”. Desde esta asociación han recordado que ha existido unidad entre los jubilados de Vallada, “hasta que el alcalde, Fernando Giner quiso que nos trasladáramos al nuevo Centro de Mayores de la Caixa de Ontinyent, porque el de la plaza lo quería destinar a un museo de Nasio Bayari y nos opusimos por no mantener las mismas condiciones que teníamos en el Centro de Jubilados de la Plaza Mayor”.

También han criticado que Giner, al no hacerse con el control de la Junta Directiva, “ha constituido una nueva asociación con los candidatos que no salieron elegidos. A la nueva asociación les concede los dos locales: el nuevo de la Caixa de Ontinyent y el que teníamos en la Plaza y el arrendamiento del bar”. En cambio, “a nuestra asociación se le deniega una subvención, y se le ordena a la asistenta social que la subvención que venía recibiendo nuestra asociación se le asigne a la nueva, y además se le conceden dos subvenciones más”. Sobre quien tiene derecho a usar los locales, “es una cuestión que tendrá que decidir los Tribunales”, pero recuerdan “lo que no puede el alcalde es tomarse la Justicia por su mano”."

diumenge, 6 de juny del 2010

Acabem amb açò d'una vegada

Diuen que una mentida repetida es converteix en veritat. Açò deuen pensar els que, sabent que no és de veres i coneixent els documents que ho desmenteixen, continuen afirmant que s'ha canviat el nom de l'Associació de Jubilats i Pensionistes després de les últimes eleccions. L'article de “Las Provincias” reprodueix els falsos arguments que ja coneguem. Ara, hi ha que reconèixer que al final de l'article diu una veritat, quan afirma que durant 23 anys no ha hagut cap problema entre Ajuntament i els majors. Es de veres perquè l'Ajuntament els ha ignorat per complet. Una associació de persones majors, amb més de quatre-cents afiliats, no ha rebut cap ajuda, mentre associacions sense trellat gaudien de les subvencions municipals.

Els majors han estat, sempre, en la mateixa i única associació, durant molts anys presidida per un home de la corda de l'alcalde i a qui també li agrada passejar la vara en les processons. Va ser eixe president, Rafael Garcia Garcia, el seu secretari Ignacio Calabuig Rubio i tots el membres de la directiva d'aleshores, els que van signar el document per a passar-se de l'UDP a l'associació actual, fa més de tres anys. I açò no és una opinió, hi ha els documents. O, al menys, estaven abans de l'assalt del local i la requisa dels documents de l'associació. Totes les dades, amb pels i senyals, van ser publicades en aquest mateix blog i es poden veure per qui tinga curiositat ACÍ

Per a desgràcia d'alguns l'associació on pertany la de Vallada, gràcies a l'anterior president des de l'any 2007, no posa cap impediment a que els càrrecs siguen polítics. Però l'article de “Las Provincias” centra el problema en la incompatibilitat del president actual, i no és eixe el problema. El conflicte és anterior. Naix de l'intent de desposseir als majors del seu local de la plaça, amb Rafael Garcia de president. El trasllat del mobiliari i la documentació, sense acord dels pensionistes, a un altre local. Eixe va ser el fet que va provocar la dimissió del president i les obligades eleccions, per a les que no es trobava ningú que volguera ocupar el lloc deixat per Rafael.

Els mateixos que van anar amb presses i exigint a última hora no s'havien preocupat gens per l'assumpte fins que l'alcalde els va mobilitzar, i en alguns casos obligar, a formar part de la llista alternativa. El problema no és l'UDP ni Perales. El problema és el local de la plaça. Que l'alcalde respecte el document de la cessió als pensionistes, que deixe als majors en eixe local, i no hi haurà cap problema de presidents ni de baines. Perquè el problema és vosté senyor alcalde, la creat vosté, la seua forma arbitraria de governar, l'ús capritxós que fa del patrimoni municipal i els compromisos que adquirix prometent coses que no són de vosté, que són del poble. Renuncie al local, que no és de vosté, i acabe ja amb aquest enutjós i vergonyós assumpte.

IRON MAIDEN

dissabte, 5 de juny del 2010

Proposta a l'Ajuntament

Hola a todos;

Hace poco lei una noticia en un periódico en la cual se hablaba de una red social para los gobiernos locales en los que todo personal administrativo podia registrarse.
Me gustaría comunicárselo al personal del Ayuntamiento, para que hiciesen uso de ella, ya que las nuevas tecnologías hoy en dia, son fundamentales para este tipo de cosas.
Muchas gracias.
Aprovecho para felicitaros por vuestro trabajo en este bloc.

PD: No recordaba que el Ayuntamiento estaba enfadado con ustedes, sí sigue siendo así, que alguien se lo haga saber.

J.G.R.

Boda de Marian i Víctor 5/6/10



Aquesta vesprada, en l'ermita de Vallada, a les 20h., es celebrarà l'enllaç de Marian y Victor.

Desitgem-los una feliç vida junts!

Mostra de cinema Indígena a Ontinyent



Hola, m'han passat aquesta informació.
Alternatives interessants per a Juny.
Copie i pegue:


"Ontinyent... té la sort d'albergar per segon any consecutiu,la MOSTRA DE CINE I VÍDEO INDÍGENA!!!

Una oportunitat única d'una mostra que està passant per les principals capitals espanyoles.



El día 18 de junio a las 19:30 horas en el Casal Jaume I (parque Mestre Ferrero nº19-20, y el día 26 de junio a las 19:30 h en el Centre Cultural Caixa Ontinyent C/ Josep Melcior Gomis nº3. 
Con películas de Brasil, NAbibia, Ecuador, Colombia y Gualtemala.

EN ONTINYENT!!!!! A la Vall d'Albaida!!!


Pel·lis que ens obrin els ulls, amb una mirada molt clara, molt de la gent d'altres llocs i feta per la gent dels pobles, una perspectiva molt tendra i enriquidora....i que a més a més hi tindrà el testimoni de gent d'allà (de llatinoamèrica), que ens ajudarà a resoldre incògnites que puguen generar-nos les pel·lis..."







Kike

Com seria la taca de petroli de BP...

... si la tinguerem a casa nostra?
He trobat aquest interessant enllaç.


Bon finde a tots i a totes.


Kike.

divendres, 4 de juny del 2010

5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient



El dia 5 de juny és el Dia Mundial del Medi Ambient. Enguany GREENPEACE vol centrar l’atenció en la importància de la Biodiversitat i el seu enorme valor. Han preparat aquest vídeo per a la seua difusió.

Campionat de futbolí en el pub La Mota


Recreativos Saetabis


CAMPEONATO DE FUTBOLÍN
Lugar: PUB LA MOTA (Vallada)


100% DE LA RECAUDACIÓN TOTAL

DESTINADA A PREMIOS!!!!!


1º PREMIO: 60% DE LA RECAUDACIÓN TOTAL de inscripciones, más DIPLOMA DE RECONOCIMIENTO
2º PREMIO: 30% DE LA RECAUDACIÓN TOTAL de inscripciones, más DIPLOMA DE RECONOCIMIENTO
3º PREMIO: 10% DE LA RECAUDACIÓN TOTAL de inscripciones, más DIPLOMA DE RECONOCIMIENTO


Fase Clasificación: VIERNES 18/06/2010
Fase Final: VIERNES 25/06/2010


Inscripción: 6 EUROS POR PAREJA
Límite de Inscripciones: MIÉRCOLES 16/06/2010