dilluns, 24 de gener del 2011

Sortir de l'armari lingüístic

Dos-cents vuitanta Erasmus han sol•licitat estudiar l’idioma valencià i cent vuitanta no han pogut fer-ho perquè només se’n oferien cent. Milers d’alumnes de secundària no poden continuar estudiant en valencià perquè no hi ha prou places. Els senadors valencians (?) del PP critiquen i ridiculitzen l’ús de les llengües cooficials al Senat. Aquestes i moltes altres notícies posen en evidència que el valencià, la nostra manera d’emprar el català, és una llengua minorada, és a dir, anormalitzada, subordinada, que cada vegada redueix més el context d’utilització.

No cal anar molt lluny, però, per trobar els responsables. Deia Manuel Sanchis Guarner que “una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells que la parlen”, i això està passant-nos a nosaltres. Em interioritzat que el valencià és una llengua per anar per casa i el castellà la llengua de prestigi. Per això l’emprem poc, mai d’entrada amb desconeguts, passem al castellà quan
algú el parla encara que sabem que qui parla castellà entén el valencià i no corregim els nostres defectes idiomàtics cosa que en castellà intentem sempre parlar el més correcte possible (per escrit ni en parlem).

Una persona estrangera no entendria mai que tenint una llengua pròpia, tan oficial com el castellà, s’utilitze tan poc. Ni entendria perquè els valencianoparlants s’adrecen a ells en castellà doncs l’entenen tan poc com el valencià. També li cridaria l’atenció que es parle tant d’un idioma que s’usa tan poc i que hi haja tant de filòleg aficionat. Sens dubte pensaria que en valència no hi ha gent preparada atès que en la televisió autonòmica, creada per a normalitzar l’ús del valencià, no porten a cap expert, científic, professor o tertulià que s’expresse en el nostre idioma.

Qualsevol espanyol en València té més categoria que nosaltres perquè ens subordinem, voluntària i inconscientment, al seu idioma. Sempre fem l’esforç de canviar de llengua nosaltres. Poden estar tota la vida al País Valencià, entendre perfectament el nostre idioma i no emprar-lo mai, doncs nosaltres canviarem de seguida al castellà. És que pensem que els que parlen castellà són tontos i no poden dependre el nostre idioma?

Parlar valencià, inclús amb aquells que ens contesten en castellà, no és una falta d’educació, doncs si fora així hauríem de pensar que, seguint el mateix raonament, qui ens parla en castellà és un mal educat, i no és així. De fet qui, després d’anys a les nostres terres, segueix sense parlar valencià és perquè no ha tingut la necessitat de fer-ho, perquè nosaltres ens em subordinat. És doncs un problema nostre no del nouvingut. Parlar en valencià als forasters els ajuda a dependre i a integrar-se, d’altra manera seran sempre diferents, de fora.

Si volem una llengua normalitzada em d’emprar-la de manera normal, habitual, perquè és útil, té prestigi i al utilitzar-la mostrem proximitat i estima a les persones a les quals ens dirigim, perquè és la nostra llengua, la manera d’expressar la nostra cultura, no una opció política. Si l’idioma es relaciona amb una opció política o una ideologia serà rebutjat per tots els parlants que no s’identifiquen amb eixes opcions. Ací em caigut en eixe parany i em de sortir-nos-en.

Per poder utilitzar el valencià amb normalitat, sense mals rotllos i no tindre que patir l’estrès i els cabrejos que sovint provoquen les situacions d’anormalitat lingüística, s’ha editat una guia de conducta per a viure en català que em pareix molt encertada:
Suay, F. i Sanginés, G. “Sortir de l’armari lingüístic”, Angle Editorial, Barcelona, 2010.

8 comentaris:

  1. És veritat, i els valencians hauríem de saber que el nostre és un cas particular, molt estrany, que s'estudia fins i tot a moltes universitats d'Europa. Però també pense que tenim, afortunadament, moltes possibilitats de superar el complex, i potser en part gràcies a la gent de fora, a la que no parlava valencià quan era xicoteta, que no té els complexos que tenim molts de nosaltres.

    Este matí, per exemple, hem representat el nostre "Tirant lo Blanc" a un teatre de València per a un IES que té un 80% d'estudiants immigrants. No és la primera vegada, i vos assegure que el immigrants tenen, en la majoria de casos, menys prejudicis cap al que ells veuen com una cosa normal: que un poble s'expresse en la seua llengua. Tots els estudiants han estat atents, han entés perfectament l'obra i han participat en el col·loqui final (sobre tot els estrangers).

    D'altra banda, a un projecte europeu de teatre que coordinem a la Universitat (en què els actors són estudiants d'intercanvi), tenim una alta demanda per a participar en grups en valencià per part d'estudiants de tota Europa.
    Estes falles, sense anar més lluny, omplirem la falla Na Jordana d'actors de Polonia, França, Alemanya, Itàlia... que representaran, en valencià, una visita teatralitzada per la falla.

    Enhorabona pel premi que heu rebut, i gràcies per tot.

    ResponElimina
  2. Iron, parles de gent què ve de fora, i dels que han nascut al poble, viuen tota sa vida i res de res, què fem? jo, parlar-lo en valencià! que massa sé què m'entenen.
    Existeix una iniciativa molt bona d'escola valenciana per tal d'ensenyar valencià a tot aquell que tinga interés I ÉS DE BAES!!! qui no aprén és perquè no vol.

    http://www.voluntariatpelvalencia.org/

    ResponElimina
  3. Jo SEMPRE parle d'entrada en Valencià i només parle en Castellà si em diuen educadament que no l'entenen. Que ixa és una altra, em negue a parlar en Castellà en gent que porta visquent anys aci i es neguen a integrar-se, pâ collons els meus.

    Per desgracia hi han molts valencians que parlen entre ells en castellà ignorant que els dos són valencianoparlants. Però no ens enganyem que les coses no estàn tant mal com voldríen aquells, encara estem a temps de capgirar la truita.

    ResponElimina
  4. Hola Thor, et conteste perquè crec que no és qüestió de collons. Es tracta, precisament, de tot el contrari. Crec que cal emprar la nostra llengua de la manera més normal que puguem. Es tracta de normalitzar el seu ús, no d'imposar-lo a la força. No subordinar-nos però tampoc exigint. Tu parla com vulgues que jo ho faré en valencià, sense acritut. Sabem per experiència que quan s'intenta imposar alguna cosa la resposta és resistir-se a la imposició, i no és això el que interessa.
    Utilitzar el nostre idioma, que és tan oficial com el castellà, en tots els àmbits, no passar-se'n al castella perquè no et contesten en valencià pot fer-se sense crispar-se i sense crispar a l'interlocutor. Si evitem el conflicte parlar valencià serà una bona experiència per a qui tinguem enfront i per a nosaltres. Especialment per a nosaltres.
    No t'ha passat mai que quan has de parlar-li a un desconegut penses abans "veurem per on ix aquest paio"? Aquest és un dels principals motius pels quals molts valencianoparlants comencen a parlar en castellà, per evitar conflictes.
    Fas bé usant el teu idioma, però fes-ho amb normalitat i veuras que la resposta és també normal, en la majoria dels casos.
    Salut i bona nit amic Thor.

    ResponElimina
  5. Hola Iron Maiden,
    En primer lloc enhorabona pel teu escrit, pense que és molt oportú tractant-se d'un tema tant present als nostres dies i a la nostra terra.
    L'any passat vaig estar preparant la Capacitació del Valencià, un curset que suposadament et prepara per a impartir la teua especialitat en valencià però que en realitat és un simple tràmit que Conselleria realitza per a llavar-se les mans, ja que no hi fiquen gens d'interés en regular-lo correctament.
    Afortunadament jo no hem puc queixar perque vaig tindre una professora molt bona i vaig aprendre molt, de psicologia de la nostra societat.
    A les terres valencianes ens han manipulat quan aconseguiren que les famílies que volien "aparentar" cregueren que devien parlar en castellà, això ho sabem tots. El que no ens adonem es que ens segueixen manipulant com volen. Conselleria d'Educació trau un llistat cada any amb una sèrie de paraules prohibides, que fa arribar als professionals de la nostra llengua. L'any passat li va tocar entre d'altres a la paraula desenvolupament, a partir d'aquell moment el terme correcte passà a ser desenrotllament. I tot perquè l'anterior semblava "massa català".
    Una altra cosa que vaig aprendre és que fins que una llengua minoritària (referit a la quantitata de parlants) no te uns mitjans de comunicació que la recolzen, no pot deixar d'estar minoritzada (en referència al valor i ús que te a la societat). No cal que explique que passa en el nostre cas i els mitjans de comunicació: Canal 9 i quants periòdics que editen la seua tirada en valencià?
    Teniu més que merescut el premi que vos han donat, entre altres coses per emprar el valencià per alguna cosa més que per anar per casa.

    Jo sempre he pensat que la llengua és com la gastronomia, caracteritza un poble, és part de la seua història, del dia a dia. Per tant caldria no fer política amb ella.

    Susanna

    Aprofite per passar-vos el link del Softcatalà; un web on podreu trobar entre d'altres traductor i corrector (amb variant en valencià):
    http://www.softcatala.org/

    ResponElimina
  6. Tampoc he dit res de impossar-lo. Tindre collons no és necessàriament emprar la força, en aquest cas tindre collons és tindre dignitat, sense complexos, que bàsicament és el que dius al escrit i sobretot al titul de "sortir de l'armari lingüístic".

    Salutacions! ;)

    ResponElimina
  7. Hola Susanna, aquest corrector-traductor del què parles, ja el tenim situat baix del bloc, a l'apartat de serveis i util·litats.
    Gràcies de totes formes.

    ResponElimina
  8. Sóc de Barcelona i m'ha passat una cosa ben curiosa. Estic buscant un cotxe per comprar d'unes determinades característiques i n'he trobat un que s'hi ajustava prou bé. Després veig que el cotxe és en venda al vostre poble, el nom del qual clicko al google i m'apareix la web de l'ajuntament, busco però només és en castellà no en català, del que dedueixo (en la meva ignorància) que aquesta població deu ser d'aquelles de València que són castellanoparlants. No ho acabo de tenir de clar i per tant clicko al google "en què parlen a Vallada?" i aquí que ha acabat i aclarit molt dubtes. Per cert el cotxe que tinc vist, porta la bandereta espanyola al costat de la matrícula, el seu propietari deu ser militant d'alguna cosa suposo.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.