diumenge, 13 de febrer del 2011

És l’amor una qüestió de química?

Le sommeil de Courbet
La societat actual, convençuda de que la ciència ho pot tot, busca les substàncies i elements que conformen la matèria i, fins i tot, els sentiments, sense poder explicar però, la divisió, tan antiga com evident, de la matèria i l’esperit. Els sentiments surten de la matèria, doncs no coneguem sentiments sense algú que els manifeste, però són molt més que química. Podem saber, per exemple, de què està compost i com funciona l’amor? Hi ha científics que diuen que sí, encara que hi ha llacunes de coneixement i comportaments inexplicables.
Segons els científics, en presència de certa persona, el cervell produeix feniletilamina, una espècie de amfetamina, i dopamina, el que fa que el sistema nerviós, mitjançant el hipotàlem, ordene a les glàndules suprarrenals l’augment immediat de la producció d’adrenalina i noradrenalina. Com a conseqüència d’açò es produeix una acceleració del cor, una pujada de tensió, augment de la capacitat muscular per l’alliberament de greixos i sucres i la multiplicació de glòbuls rojos per facilitar el transport d’oxigen per la sang.
És a dir, que sembla que estem malalts. D’una malaltia, però, que té una força capaç de moure el món, inexplicable, subjugadora, extraordinària, única. La malaltia de l’enamorament és revolucionària, trencadora, vinculada a la sexualitat creadora, fantàstica, a l’entusiasme, a la passió. Ens distorsiona la percepció de la realitat, del temps i ens dota d’un llenguatge universal mitjançant el qual podem comunicar-nos sense entrebancs amb totes les races, nacionalitats i, fins i tot, classes socials.
Malgrat les activitats bioquímiques i l’estat permanent de desig , o pot ser per això mateix, aquesta malaltia no dura molt de temps. Després del temporal ve la bonança i després del tumultuós enamorament ve l’amor... o no. Segons els químics són les endorfines, una espècie d’opiaci natural que transmet sensació de seguretat i comoditat, les responsables de l’acceptació de la relació relaxada que ens ajuda a establir interessos comuns i lligams, amb la persona amada, sense caure en la insatisfacció i la frustració del final inevitable de la bogeria de l’enamorament.
Sense química no és possible la vida però la raó mateixa i els sentiments van molt més enllà de la química, que es limita a manifestar simptomàticament estats de l’ànima immaterial. En qualsevol cas l’amor és la singularitat de l’espècie humana que ens fa déus, si més no mentre dura l’enamorament.
Iron Maiden

4 comentaris:

  1. Una entrada molt oportuna per al dia d'avui, Iron.
    Una vegada vaig llegir que "Sols l'amor no correspost, pot ser romàntic".
    Ací t'ha faltat parlar del romanticisme i de la conquesta.
    Darrere de la conquesta... cal seguir sent romàntic?
    També vaig llegir que hi existeixen varis tipus d'amor, però clar... jo pense com tu: Que AMOR, en majúscules, i expressat com eixe sentiment breu i amb data de caducitat, és l'únic que ens fa Déus i que ens fa moure muntanyes.
    Així i tot, els altres tipus d'amor, són molt bonics i, per contra d'aquest primer, més difícils d'aconseguir, no creus? La qual cosa els fa més apreciats.
    Sols un comentari més: Avui ha sigut el primer dia de ma vida, que no he recordat que era Sant Valentí... serà que ja no estic enamorat?

    ResponElimina
  2. El romanticisme com moviment cultural va nàixer per combatre l’expansió del racionalisme que duia la Revolució francesa. En qüestions d’amor el romanticisme és allò que incita a actuar de manera irracional per aconseguir l’objecte de l’amor. Els obstacles accentuen el desig i afavoreixen fer bogeries, accentua les emocions i aviva les passions. El romanticisme és un ingredient imprescindible de l’enamorament i perfectament prescindible en l’amor assossegat que segueix.
    Per altra banda el dia de Sant Valentí és un invent mercantilista que no té res a veure amb l’amor. El dia dels enamorats són tots els dies... o cap

    ResponElimina
  3. Tens molta rao Iron,es un dia inventat pel corte ingles .pura idea per a traurer els diners a la gent (marqueting )
    Pero ,a les dones ens agrada que se´n recorden i ens façen un xicotet regal
    Gracies.

    ResponElimina
  4. Ja se que és el romanticisme com a moviment cultural! Que vaig traure un sobre al selectiu!! jejeje.
    L'última pregunta que t'he fet, era sols una ironía... clar que estic enamorat però a un altre nivell... ja no em senc Déu, si no "sirvent".
    Salut Iron!

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.