Canvi cultural

Carles Linneo va assignar als humans el nom científic d’Homo sapiens per la característica que ens diferencia de la resta dels animals: el saber, la capacitat de conèixer, de ser conscients de sí mateix, de planejar i realitzar projectes, la capacitat, en fi, de crear codis morals que regulen la relació entre els individus de l’espècie. Els crítics de John Stuart Mill van encunyar el nom d’Homo economicus, per a definir l’home en la societat capitalista, com aquell ésser que fa tot el necessari per obtindre la major quantitat de coses, comoditats i luxes, és a dir, que només desitja obtindre riquesa.

Durant els últims trenta anys s’ha produït al món un canvi cultural radical, de la ma del neoliberalisme, que ens ha dut a l’actual crisi econòmica, política i social. Els liberals de nou encuny han imposat el seu model d’individu que només mira pel seu propi interés, sense que hi haja igualtat d’oportunitats, el que ha fomentat les diferències socials i ha baixat, fins a nivells alarmants, la confiança en l’Estat, els polítics, la societat i el futur. No és estrany quan el trampós és el que triomfa, la mentida queda impune i el corrupte és justificat quan no recompensat.

La tesi neoliberal que hem assumit ens ha convertit en Homo economicus, en persones que només responen a estímuls econòmics de manera egoista i calculada, orientant les accions a maximitzar els guanys. Al marge queden l’honradesa, la dignitat o qualsevol element que puga distraure de

la finalitat suprema del benefici crematístic. L’Homo economicus busca els diners com la font de felicitat seguint l’enunciat de la tesi neoliberal que ve a ser: les persones busquen la felicitat; aquesta consisteix en posseir propietats; l’única manera d’accedir a la propietat és mitjançant el mercat; el mercat és possible pels diners; doncs els diners donen la felicitat.

Però açò que ara sembla tan evident no és intrínsec als humans. El sentit de la vida no és fer diners ni els governs estan per a fer-ho possible. L’Homo sapiens sapiens és un ésser social, capaç de comprendre i concebre idees, transmetre emocions, d’aprendre de les experiències. I l’experiència ens diu que anem per mal camí.

Per això cal un canvi cultural. Per evitar problemes com l’atur, la inflació, la destrucció del medi natural i la misèria dels més desfavorits, cal, com en altres temps s’ha fet, un ample consens en torn al paper de l’Estat per planificar i limitar la llibertat del mercat en nom del interès públic. La planificació econòmica, i la prestació de serveis socials a càrrec de l’Estat sufragats per una tributació progressiva és imprescindible per recuperar la confiança en l’acció col·lectiva del poble.

"... cal recuperar la confiança en l'acció col·lectiva del poble..."

La societat civil ha de conèixer i exercir el seu paper denunciant i agranant comportaments allunyats de l’ètica, il·lícits o corruptes. La democràcia ens ho permet, diguen el que diguen els malastrucs. Tot allò públic, social o polític te interés per a tothom però ho han embrutat i han aconseguit fer-ho avorrible. Cal un canvi cultural per tornar la dignitat a la política i valorar les institucions públiques. Cal recuperar aquests espais de socialització ciutadana i solidaritat reaccionant davant del desinterés promogut pels que volen mantindre’ns al marge per tindre les mans lliures. Aquests són els mateixos que diuen que tots són iguals, que sempre ha sigut així, que res no pot canviar...

"... han aconseguit fer avorrible tot allò públic, social o polític..."

Cal un canvi, d’Homo economicus a l’original Homo sapiens sapiens, que ens allibere del servilisme del súbdit i ens torne a la llibertat i dignitat del ciutadà. Que ens permeta deixar de ser simples receptors apàtics de missatges consumistes i manipuladors per a ser actors capaços de dirigir la nostra vida cap allò que “nosaltres” considerem important. On la igualtat d’oportunitats i la justícia social concilien l’harmonia entre les persones i la seua relació amb el medi natural.

La democràcia ens ofereix les ferramentes per a netejar les institucions de corruptes, tramposos i mentiders, d’abusadors, egoistes i insolidaris. La societat civil mobilitzada és capaç d’aconseguir el que es propose però cal un canvi cultural que oriente les energies cap a la consecució del be col·lectiu. La nostra democràcia va començar quan en la resta d’occident s’estava imposant el nefast pensament neoliberal de la ma de Thatcher i Reagan, però estem a temps de fer-la servir per a complir el que significa: el govern del poble. Raonem, estimem, gaudim dels nostres amics i de la societat a la que pertanyem i tinguem valors que ens fan més feliços que posseir coses, perquè... som sapiens.

Iron Maiden