La temàtica de l'article d'Iron m'ha evocat la xerrada de Eduard Punset amb Ken Robinson pel que fa a l'anacronisme de l'institució educativa i he relacionat ambdós punts de vista, el d'Iron i el dels companys d'aquest programa de Redes, per exposar que la solució, el canvique la societat necessita s'ha de fer des de baix, des de l'escola.
Com ja afirmava Robinson, l'escola està desfasada. El sistema per al qual va ser dissenyada, el capitalisme més pur i salvatge, està fent aigües i vosaltres ho veieu, està reflexat en l'atur, en el poc desenvolupament de l'empresa, en la busqueda de producció en quantitat en lloc de en qualitat, etc. Així doncs, preparem els
nostres fills, els nostres nets, el futur i el present, per a unes necessitats del passat. El resultat, ja l'he exposat i és ben patent.
El canvi no vindrà, el canvi s'ha de promoure. Hem de preparar els xiquets per a un món actual, per a un futur sostenible. S'ha de promoure l'autonomia i la creativitat en lloc d'impulsar educacions basades en vells patrons que no s'adapten a les necessitats actuals i futures de la nostra societat.
Zygmunt Bauman també m'ha fet reflexionar, amb la seua concepció de la modernitat líquida. Tot el que abans tenia importància, les coses que duraven han esdevingut molt volàtils. Actualment no tenim mecanismes adequats per tal de donar un valor a la la informació que posseix cadascú, de manera només es té en compte la rellevància momentània d'aquesta. Així doncs és com qualsevol mercancia més al sistema capitalista un producte que s'oferta per satisfer una demanda. Però això és molt nociu i no durarà, i no ha de durar perquè sinó ens perjudicarà d'una forma a la que potser no podrem posar remei.
El valor de l'educació, doncs, ha canviat moltíssim en molts sentits i per tant també ha de canviar l'escola. No és lògic que una institució com l'escola no estiga adaptada a les vertaderes necessitats i a més no és sa per a la societat que l'escola només produisca en funció del sistema econòmic, perquè per molt que ho afirmarà Adam Smith, el sistema no s'autorregula ( si fora així tots tindriem treball, QUE BÉ!) i la demanda en la majoria de llocs supera a la oferta, i si no que liu pregunten a tots els que estan aturats.
El canvi és cosa nostra i nosaltres l'hem de ficar en marxa i demostrar-nos que és possible.
Marc Mollà i Peris
Adjunte el programa Redes que he citat on Punset entrevista a Ken Robinson. El recomane, ens fa aprofundir en les perspectives que tenim i també en la visió.
Hola Marc;
ResponEliminaHem modificat el format de la teua entrada perquè no estava ben distribuïda.
També hem canviat el tamany del vídeo, ja que era massa gran i tapava part dels comentaris de la columna de la dreta (deu de tindre una amplària màxima de 450 px).
Col·laboradors, feu ús del botó "Vista Prèvia" abans de la publicació final, gràcies.