LOS NADIE. EDUARDO GALEANO

Primer de tot, demanar disculpes per l'absència de documentals estes dos setmanes. Ja que l'error està comés, he volgut cometre un altre, premeditadament, fent entrega d'una poesia visual. Bé, és molt més que una poesia visual, és un regal escrit per un fenomen del paper i la ploma, per un uruguaià que ben bé pot estar segur d'haver revolucionat milers de cors per tot el món.
Per a mi és un moment especial, moment al qual la política ho plena tot, els carrers, els comentaris, les bromes... I es bo fer parèntesi, es bo reflexionar més enllà del poble, de la ciutat i del país, i és bo pensar més enllà dels idiomes i les cultures.
Eduardo Galeano va ser un regal per a mi amb "El libro de los abrazos" on la vida es presenta com pura poesia i màgia, sense faltar en cap moment la realitat abrusadora i destructiva que deixem créixer al nostre voltant.
"Las venas abiertas de América Latina" descobreix l'historia escrita per aquelles persones no guanyadores, una història negra que, com tota la història, ja està escrita als llibres per aquells vencedors de batalles.
Per a mi, Galeano és la persona que dona un full en blanc i un llapis a tota persona a la que se li ha negat la veu en este món que gira i gira a ritme de vèrtex.
I a voltes, uns més, uns menys, ens agrada escoltar aquelles veus que no coneixen la paraula crisi, perquè el NINGÚ no tenen dret ni a estar en ella.

Supose que seran molts aquells que ja coneguen les meravelloses lletres d'este home, sinó fora el cas, recomane per totes i totes dedicar-li un temps per a gaudir.

Moltes gràcies i molt bona setmana!