divendres, 17 de juny del 2011

El cotxe és un invent més apocalíptic que la bomba atòmica.


Madird coberta per la contaminació dels automòbils
Kenneth Frampton és un arquitecte anglès i crític d'arquitectura, que ha contribuït a la formulació i difusió del “regionalisme crític”. Aquest és un concepte arquitectònic que pot aplicar-se a la societat i a la cultura en general. Sintetitzant molt podríem dir que planteja la necessitat de compaginar la civilització universal amb la vella civilització de cada lloc, la modernitat amb la cultura tradicional. 

La assumpció acrítica dels fenòmens moderns, especialment en assumptes urbanístics i arquitectònics, ens ha portat a carrerons sense eixida. El creixement desorbitat de les ciutats va en contra del interés de les persones i només afavoreix el consumisme. Les ciutats són un conjunt d’edificis mal fets, sense personalitat, sense cap lligam amb la cultura tradicional del lloc que ocupen, construïts amb la sola intenció de traure beneficis, escampats per un territori desarticulat, on l’automòbil és imprescindible. 

El regionalisme crític que proposa Kenneth Frampton reconeix les avantatges de la modernitat quant al paper alliberador de la tècnica per a l’espècie humana, però  és previngut respecte a les seues servituds: destrucció de la diversitat cultural, despersonalització, sobrepoblació, contaminació de les aigües, pol·lució atmosfèrica, efecte hivernacle, etc. La producció i el consum mundials ens han dut fins un punt proper al de no retorn. L’automòbil és, possiblement, l’exemple més representatiu de la modernitat i de les seues conseqüències.

Per a l’arquitecte “l’automòbil és l’invent més apocalíptic de tots els temps. Més encara que la bomba atòmica, perquè està a tot el mon i no hi ha marxa enrere. L’automòbil està tan integrat en el funcionament de la nostra economia que no podrem prescindir d’ell. Encara que caminem.”  

Malgrat això és possible que les cultures modifiquen les idees modernes de manera que aquestes siguen reelaborades pel contacte amb les tradicions. El que planteja el regionalisme crític és la síntesi entre la civilització universal, imposada per la globalització de la modernitat, i la cultura ètnica de cada lloc. La modernitat matisada per la preocupació per la sostenibilitat i el respecte per les particularitats locals.  Interessant, no vos pareix?
Iron Maiden

1 comentari:

  1. Em sembla una reflexió molt interesant.
    Moltes vegades, quan viatgem per ciutats de tradicions diferents, ens sorprenem de com van uniformitzant-se els comerços, els bars i restaurants, els mateixos menjars.
    Fruites i verdures sense temporalitat, carns i peix que porten de molt lluny. Cap penalització pels costos mediambientals de aquest transport que, de segur, és perjudicial pel nostre aire i per la nostra terra.
    És veritat també que l'objectiu del creixement infinit sembla ja impossible i, en la meua opinió. no desitjable.
    Començar per posar en valor el que tenim a prop, aprofitant els avatatges de les noves tecnologies i de la ciència, però també valorar altres coses: l'activitat agrícola i ramadera com conservadora de maneres de viure que també ens son patrimoni. Les ciutats com espais públics de convivència i no exclusivament de consum. La vivenda com be públic i no objecte d'especulació.
    De vegades també pense que el mon és massa complicat i que sols hauria de pensar en el que puc entendre.
    Per això agraixc un escrit que m'ajuda a entendre.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.