dilluns, 31 d’octubre del 2011

Mentre fem altres coses...


La vida és allò que ocorre mentre estem ocupats fent altres coses, deia John Lennon. Mirant aquest bloc ningú diria que dins de tres setmanes escasses hi ha eleccions generals, doncs estem tots ocupats fent altres coses, sense atendre a la política que condicionarà les nostres vides, si més no, els pròxims quatre anys. I açò passa gairebé en molts més llocs, no és ací a soles, doncs sembla que hi ha consigna de mantindre la campanya el més assossegada possible. Les enquestes ja donen guanyador, els perdedors ho tenen assumit i als presumptes guanyadors no els interessa sacsejar el tema, no vaja a ser que la gent s'assabente del que pretenen fer. 

Mentre els ciutadans, que són els que patiran les mesures que prenguen els polítics, fastiguejats, es dediquen a altres coses i passen de la política. Ha hagut un treball previ però. La impunitat de certs polítics, el desprestigi de l'Estat, la justícia tendenciosa, el favoritisme, la corrupció, assimilar tota aquesta merda com una cosa natural, fer-nos veure que tots són iguals... i evitar que pensem tenint-nos ocupats en altres coses. 

A poc que fem memòria veurem que passar de la política permetrà que arriben al poder aquells que van fer tot el possible per impedir elements bàsics de convivència social i drets civils com el divorci, l'avortament, la igualtat de gènere o la llei de dependència; deixarem l'Estat en mans dels atracadors de l'erari, els defensors de la privatització de tots els serveis públics rendibles, d'aquells que retallen en educació i sanitat públiques, en investigació o en serveis socials i, al mateix temps, reben salaris insultants i rebaixen imposts a grans empreses, grans capitals i rendes altes; passar de la política permetrà que gestionen l'eixida de la crisi els que han assumit totes les demandes de la CEOE i del gran capital financer, perquè són els seus portaveus polítics.

Els poderosos i les classes altes fan política tots els dies mitjançant els grups de pressió i el control mediàtic. Els treballadors i les classes populars només tinguem l'oportunitat de fer-ho, de manera eficaç, quan hi ha eleccions. No podem permetre'ns el luxe d'estar fent altres coses mentre està en joc tot el que s'ha aconseguit amb tant de patiment pels nostres avantpassats. Cal sacsar als ciutadans progressistes perquè surten de l’ensopiment i de l’abatiment . Hi ha alternatives, amb propostes raonables i decents, que poden dur al Parlament una visió diferent a la neoliberal que impera actualment.

Aquest país, i aquest bloc també, necessiten veus que diguen les coses que ens amaguen o distorsionen les minories privilegiades. Sense fer cas d’aquells que només fan soroll i enverinen perquè no tenen ni un sol argument que puguen defensar raonant democràticament. Calen veus que facen pensar, lluny de l'aborregament, de l'interès mesquí i la rancúnia, per a que allò important de la vida no passe mentre estem ocupats fent altres coses.
Iron Maiden

5 comentaris:

  1. Com va escriure Hannah Arendt, "Ningú pot ser feliç sense participar en la felicitat pública, ningú pot ser lliure sense l'experiència de la llibertat pública, i ningú, finalment, pot ser feliç o lliure sense implicar-se i formar part del poder polític".
    En els temps d'incertesa que ens toca viure, on els principis i les idees semblen desdibuixar-es i els missatges descoratjadors sobre la capacitat de la política per canviar la vida de les persones han calat ben endins, crec que reflexions com aquesta son imprescindibles.
    Un que passa per ací

    ResponElimina
  2. Us vull recomanar l'article que un bon amic meu va publicar recentment sobre una de les persones més odiades a dia de hui a Espanya, el encara president del govern Zapatero.
    Espere que els arbres ens deixen vore el bosc i que la demagògia no ho embrute tot. Jo compartisc les seues raons:
    http://www.linformatiu.com/opinio/tribuna-oberta/articulo/zapatero-en-abstracto/

    ResponElimina
  3. He llegit l'article que recomana Marina i estic d'acord en que hem oblidat molt prompte els avanços en polítiques socials, llibertats civils, estat de benestar, igualtat, cobertura d'atur, beques, pensions, salari mínim, que el president Zapatero ha fet possible. Ha hagut política d'esquerres, inclús a l'hora d'agafar la tisora, per part del govern socialista. En pensions, beques i cobertura de l'atur s'ha avançat més en les legislatures de Zapatero (incluint els retalls de l'època de crisi) que en el període d'eufòria econòmica mundial que va pillar Aznar.
    Però no puc estar d'acord amb la crítica a “esa izquierda a la que le gusta decir que su sangre es la más roja”, equiparant-la a la crítica de la dreta. El PP ha atacat al govern per interés purament electoral, perquè Zapatero estava fent lo que ells hagueren fet, que és lo que han fet tots els governs de dreta de la Unió perquè aixina ho exigia Europa. Que farà Rajoy de diferent a lo que estan fent Sarkozy, Merkel, Berlusconi, Cameron, el primer ministre portugués o l'irlandés, tots de dretes? I els va millor? L'esquerra del PSOE lo que diu és que hi ha altres maneres d'afrontar la crisi, fent que pague més qui més tinga, sense desfer l'educació i la sanitat públiques, ni abandonar a la seua sort a qui més ajuda necessita.
    De l'article d'Iron Maiden em quede amb això de que “Els poderosos i les classes altes fan política tots els dies mitjançant els grups de pressió i el control mediàtic. Els treballadors i les classes populars només tinguem l'oportunitat de fer-ho, de manera eficaç, quan hi ha eleccions.”

    ResponElimina
  4. Un altre problema que hi ha és que no mos fiem de ningú, ens han enganyat massa voltes uns i altres. Ara llegia en L'Informatiu esta frase:
    ""Els miralls invertits, però, tenen un problema i és que, si te’ls mires molta estona, maregen. Els mitjans de comunicació oficials porten tant de temps fent-ne ús que ja no saben ni per on van i, en lloc de donar informació, la vomiten""

    I en general, crec que en això tots estem d'acord, només cal posar la tv o internet i anar canviant de canal... uf!!

    Però també crec que no hem de consentir que ens ignoren, no podem deixar de votar, encara que siga un sobre buit, a vore si els fa vergonya, perquè el DRET DE VOT ha costat molt als nostres uelos i ueles, i no podem oblidar-ho, hem de gastar-lo, perquè els drets a força de no gastar-los es van perdent, i això sí que faria por !!

    ResponElimina
  5. Ciceró, tens raó en que hi ha un cert menyspreu en la frase que cites de l'esquerra que creu que la seua sang és més roja. Crec que es degut a que els votants d'esquerres som, tradicionalment, més crítics i menys fidels i ens creguem que mai convencerem ningú de dretes i que els vots que uns guanyen, els perden altres. Li tinguem por al "divide y vencerás" i l'abonem sense adonar-nos-en. Quina pena!
    A mi, personalment, m'espanten les majories absolutes i crec que la potència de la política es manifesta quan s'ha d'arribar a acords i respectar les minories.
    Que hi ha una gran crisis és evident. Econòmica, financera, però molt més que això, de pensament, de credibilitat, de perspectives, de futur, d'esperança.
    Les maneres tradicionals de fer política ja no ens serveixen be, però encara no en tinguem alternatives viables. I, mentrestant, l'exigència de decisions és peremptòria. Tantes persones, com diu Iron Maiden, necessitem de la política peque no tinguem cap poder...
    I el dret de votar, que ens pot semblar tan ínfim i tan poc eficaç, és el nostre poder, pel qual van lluitar tantes persones i que a les dones ens va ser negat fins fa ben poc.
    Per això insistisc en les moltes coses que l'actual govern ha fet pels drets de les dones i m'agradaria que se li donara el valor real que ha tingut.

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.