divendres, 29 d’abril del 2011

El manierismo onírico ataca als jubilats de Vallada

Fa mesos, quan l'expulsió (injusta i violenta) dels jubilats de la seua pròpia llar, corria el rumor de que es pretenia convertir aquest edifici, en un Museu dedicat a un amic-artista-escultor aparegut del no res. Ara segons ens conta Paco M., els jubilats han sigut colpejats de nou per un altre amic-artista-pintor..

Què tenen els amics-artistes (i els amics d'aquestos artistes) contra el nostres vells?

Està clar que ací s'agafa la famosa dita, del revés: Més val mal desconegut que un bon conegut.


Paco M. ens ho contava així a un comentari:


"Els pobres vells que no tenen local per què se'ls han llevat, doncs varen demanar la casa de la cultura per mig d'una instancia i es concedeixen, el lloc i hora que demanaven per ha cobrar les quotes de l'any.

Una vegada fent la feina que tenien que fer els arriva una parella de policia local deguent-los que abandonen la casa de cultura, el motiu que els donen era que hi ha una exposició de pintura i perillaven alguns cuadres, " que els podien trencar".

Una vegada senva la policia arriva una telefonada de un regidor fent-los el mateix raonament. Després en vore que no fan cas ni a la telefonada ni als policies, es presenta el regidor en persona per dir-los que no estiguen allí per por a que trencaren els quadres. No se si al final se'n ananat o han segut valens i han aguantat.

Que vos sembla aquesta nova maniobra?"

Sopar temàtic a Otos.

Dissabte 7 de maig

SOPAR TIBETÀ
 21:00

XARRADA-COL·LOQUI

 A càrrec de Guzman Martí Zaragoza amb la col·laboració de Erika Martí Huguet
 La cultura tibetana abans i després de l'invasió xinesa
  Descripció dels plats principals del sopar
 22:00

SOPAR TIBETÀ

 ENTRANTS
-Cireres de Goji (baies tibetanes amb efectes medicinals)
-Alu ko tarkari (curry de creïlles nepalís)
-Pakoros (bunyols vegetals nepalís)
 PRIMER
-Sopa tibetana
 SEGON
-Momos (pastissets amb verdures al vapor)
 POSTRES
-Khir (arròs amb llet a l’estil tibetà)
 Alguns dels ingredients que s’hi fan servir: llet de coco, nous d’índia, gingebre tendre, comí en gra, xile verd picant, coriandre, goram mosala, cardamomos
 Preu
Sopar: 24 €
Sopar+habitació 2 persones: 110 €
Reserves al  962358032 / 620588724

 OM MANI PADME HUM

dijous, 28 d’abril del 2011

dimecres, 27 d’abril del 2011

BERENARS DE PASQUA TARARA I ALTRES

Passat el dissabte de Glòria amb la seua desapareguda cordà i el matí de diumenge amb l'encontre, en acabar de dinar començaven els tres dies de berenars de pasqua.
Un lloc que ara ens semblaria el menys indicat per a menjar-nos la mona era un dels preferits antigament, no era altre que la carretera, el tram que va des de la Venta del Garroferal a la Casa Gaisna, no es cregueu igual passava un cotxe en tota la vesprada, o cap.
El què ha canviat no sols és la realitat, el que abans era una carretera ara és una autovia. També ho ha fet el concepte, per a unes persones què passaven el dia al bancal, sovint a soles, el que volien era un lloc on anara molta gent, per fer coneixences i passar-ho be. el que fora a l'aire lliure era un tant secundari. Recordem que l'activitat industrial a Vallada no és majoritària fins la segona meitat del segle XX.

Per a les mones amb ou, el costum mana trencar-lo al cap d'un company, ara es recita una versió incompleta, ja que per tal d'afanyar-se a l'hora d'esclafar-lo i no donar-li temps a la pobra víctima, s'ha suprimit una frase, la sencera és:

Ací em pica                   (muscle esquerre)
ací em cou                    (muscle dret)
ací em menge la mona   (la boca)
i ací t'esclafe l'ou!.          (front de la víctima)

Dins del gran catàleg de cançons què es solien cantar, jotes, masurques etc... destaca per damunt de totes l'anomenada Tarara o Tarana, una cançó de principis de segle XX.
El Cançoner musical de la Província de València recull a Vallada la següent versió:




Hi han moltes altres cobles:

A l'entrà de Vallà,
lo primer que es veu,
un agüelo en cansonsillos,
i una güela en brialet.

Accés ràpid als serveis administratius

Informar-vos des del bloc, que a l'apartat inferior del bloc anomenat: "INFORMACIÓ ÚTIL PER ALS VALLADINS", podeu trobar un nou accés directe a serveis administratius realment útil.
Si  teniu més propostes per incloure a aquest apartat sols teniu que dir-les.



Atentament:
L'equip de VALLADA City.

EXPOSICIÓ DEL PINTOR JOSÉ ANTONIO ESPINAR EN LA CASA DE LA CULTURA

José Antonio Espinar és un jove artista valencià que ja compta amb una llarga trajectòria i una abundant obra repartida en tota la Comunitat Valenciana i que fonamentalment s'ha vist centrada en la restauració i nova obra pictòrica en distintes esglésies valencianes.

En l'exposició de la seua obra s'arreplega també la seua última realització d'una pintura mural en la localitat de Vallada, que ha tingut una altíssima valoració per la seua excel•lent execució i pel repte que suposa en la millora d'entorns urbans especialment sensibles per comptar amb contornada d'interés historic-artístic.

El dijous 28 a les 20 h en la Casa de la Cultura es procedirà a l'obertura d'esta exposició que mostra algunes de les realitzacions de José Antonio Espinar, entre les quals es compten les que al seu dia va dur a terme en l'Església Parroquial de Sant Bartomeu apòstol, en l'ermita de Sant Sebastià i en la Capella del Santíssim Crist, totes a Vallada.

José Antonio Espinar és un artista que, a pesar de la seua joventut, ha aconseguit una

Presentació del Partit Popular a Vallada


EL PARTIT POPULAR DE VALLADA VOS CONVIDA AL SOPAR QUE TINDRÁ LLOC DIVENDRES 6 DE MAIG A LES 21h. AL POLIESPORTIU. PORTA A QUANTS AMICS VUIGUES.ESTEU TOTS CONVIDATS ALS NOSTRES ENTREPANS.

dimarts, 26 d’abril del 2011

1º ANIVERSARI PUB GLAÇÓ


AQUEST DISSABTE, 30 D'ABRIL EL PUB GLAÇÓ CELEBRA EL SEU PRIMER ANIVERSARI.
LA NIT ESTARÀ REPLETA DE SORPRESES...
ENS ACOMPANYARÀ DURANT TOTA LA NIT LA MILLOR MÚSICA DE LA MÀ DE DJ BOTERO.
ES REALITZARÁ UNA MAGNÍFICA FESTA IMAGE I UNA NIT MÉS ES DISFRUTARÁ DEL MILLOR AMBIEN GLAÇÓ.

DILLUNS DIA DE SAN VICENT,GLAÇÓ OBRIRÀ LES PORTES A PARTIR DE LES 11:00h.
LA FESTA CONTINUARÀ I TOTES LES CONSUMICIONS OBTINDRAN REGAL.

GLAÇÓ............MÉS QUE UN PUB.

L'anacronisme de l'educació i el canvi

Faig aquest article seguint el fil que el/la nostr@ company@ Iron Maiden ha fet referint-se al canvi cultural que necessita el sistema. Més que d'acord, estic convençut que el sistema té mecanismes per treure la brutícia i la corrupció de les institucions. Els canvis, però, acostumen a ser molt lents i s'han de fer correctament.

La temàtica de l'article d'Iron m'ha evocat la xerrada de Eduard Punset amb Ken Robinson pel que fa a l'anacronisme de l'institució educativa i he relacionat ambdós punts de vista, el d'Iron i el dels companys d'aquest programa de Redes, per exposar que la solució, el canvique la societat necessita s'ha de fer des de baix, des de l'escola.

Com ja afirmava Robinson, l'escola està desfasada. El sistema per al qual va ser dissenyada, el capitalisme més pur i salvatge, està fent aigües i vosaltres ho veieu, està reflexat en l'atur, en el poc desenvolupament de l'empresa, en la busqueda de producció en quantitat en lloc de en qualitat, etc. Així doncs, preparem els

CANSAT

Ens envien aquest correu per a que el publiquem.
Gràcies per la vostra participació:

"Aquest any sembla que no va ha ser diferent als altres.
Em refereixc a les properes eleccions.
Està clar que aci, al meu poble, Vallada, les eleccions no van a ser netes,  cosa que ja és costum.
El vot per correu és alguna cosa que en aquest poble fa mala olor, doncs no es dóna a este sistema de votació la finalitat per la qual es va crear, malaltia, *ausentismo, etc.
Aci es moneda de curs "legal", amb la qual es compren voluntats.
I és en aquest punt on jo em pregunte:
perquè necessites assegurar-te vots d'aquesta manera?
si el teu treball al capdavant de l'ajuntament és correcte  tots et votaran, no?
tens alguna cosa que amagar?

No entenc res. No entenc aquest patètic espectacle que realitzen Paquillo i Ramon Vila a la plaça, en la seu del seu partit, coneguda ara com a peixera.
Perquè és patetic i esperpentic veure com es comporten, com si foren mercaders turcs convidant al turista de torn a comprar en la seua part del basar.

Jo passava per la porta un dia i em van convidar a entrar i a

dilluns, 25 d’abril del 2011

Canvi cultural


Carles Linneo va assignar als humans el nom científic d’Homo sapiens per la característica que ens diferencia de la resta dels animals: el saber, la capacitat de conèixer, de ser conscients de sí mateix, de planejar i realitzar projectes, la capacitat, en fi, de crear codis morals que regulen la relació entre els individus de l’espècie. Els crítics de John Stuart Mill van encunyar el nom d’Homo economicus, per a definir l’home en la societat capitalista, com aquell ésser que fa tot el necessari per obtindre la major quantitat de coses, comoditats i luxes, és a dir, que només desitja obtindre riquesa.
Durant els últims trenta anys s’ha produït al món un canvi cultural radical, de la ma del neoliberalisme, que ens ha dut a l’actual crisi econòmica, política i social. Els liberals de nou encuny han imposat el seu model d’individu que només mira pel seu propi interés, sense que hi haja igualtat d’oportunitats, el que ha fomentat les diferències socials i ha baixat, fins a nivells alarmants, la confiança en l’Estat, els polítics, la societat i el futur. No és estrany quan el trampós és el que triomfa, la mentida queda impune i el corrupte és justificat quan no recompensat.
La tesi neoliberal que hem assumit ens ha convertit en Homo economicus, en persones que només responen a estímuls econòmics de manera egoista i calculada, orientant les accions a maximitzar els guanys. Al marge queden l’honradesa, la dignitat o qualsevol element que puga distraure de

El segle del jo: Màquines de felicitat

Ja sabem que no és dimecres (dia de documentals al nostre bloc), però com que plou i la gent estarà tancadeta en casa, pot ser a algú li agrade aquest interessant documental de la BBC:

El Siglo del Yo: Máquinas de Felicidad

diumenge, 24 d’abril del 2011

"Democràcia Real Ya", la manifestació què fa temps deuriem d'haver fet.

Hola;
M'agradaria compartir amb vosaltres el manifest d'una manifestació ciutadana i apolítica que s'està convocant a nivell NACIONAL per al 15 de maig.
Per  a saber més sobre ella, visiteu www.democraciarealya.es

Ací, les manifestacions oficials existents per ara:

View Convocatorias 15 de mayo in a larger map


Ací el manifest (a la web, també el podeu trobar en altres llengües oficials):


"Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.
Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.
Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

  • Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
  • Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la

dissabte, 23 d’abril del 2011

Una mona de Pasqua passà per aigua



Les previsions per a Setmana Santa finalment s'han complit provocant el disgust de molta gent que esperava aquests dies per a veure complimentades les seues expectatives religioses o d'oci.

Lamentablement continuarà fins a passada la Pasqua, per a que desprès i progressivament iniciar una millora fins al final de setmana pròxima que de nou i per efectes del descolgue per l'Oest d'una nova Baixa, que podria situar-se pràcticament igual a esta,front de les costes de Portugal i amb aire fred en altura podria tindre les mateixes característiques d'inestabilitat que les actuals.

És a dir, cap de setmana i Sant Vicente amb tempestes i precipitacions pràcticament en tot el país i en les nostres terres.

Per cert, arreplegades en les últimes 48h.: 28,5 litres m2 el dijous i 8,5 lm2 en la tempesta de ahir vesprada.


Bones i aiguaes festes

Véns a fer un passeig?

Fa pocs dies rellegia l'article "La importància del carrer" de Joan Fuster, un tex al qual m'agrada retornar i endinsar-me de tant en tant. La lucidesa perenne del nostre assagista universal de Sueca, la visió sempre genial i punyent, la reflexió brillant, l'argument incitador, hi són presents. I em va tornar a corprendre una tristesa subtil però creixent que no sabria explicar però que darrerament m'assetja amb massa freqüència. Ahir, passejant davall d'una pluja fina pels camins i els carrers silenciosos d'un poble buit, em va tornar a passar. Hem perdut el carrer. Els carrers, les places, els jardins, els camins i les partides del terme, els assegadors, les serres i els paratges, els ponts, el riu, la Saladella, les coves, els arbres on ens féiem les cabanes, els bancals femats, els llauradors fent solcs i mirant el cel... Hem perdut el poble. I en companyia del poble, se n'ha anat la gent. Qui se'n recorda ja, del poble? Qui el coneix, ara? Qui l'ensenyarà, demà? Hui vull parlar dels carrers del poble, dels carrers de tots els pobles.

Els carrers del pobles són l'espai públic de la llibertat, de les relacions socials pròximes i ètiques, del retrobament càlid que ens fa persones, del caliu del veïnat que ens acompanya, de la conversa amable, de la vida col·lectiva i cooperativa que ens abriga, ens arrela i ens crea horitzons compartits mentres recorrem camins solitaris. Al carrer enraonem els adults, els majors descansen i

divendres, 22 d’abril del 2011

Vallada agafa el tren, Vallada perd el tren.

L'altre dia em preguntaven sobre el servici de tren a Vallada, i com que fa temps que no puge al tren, no se si hi ha servici o si l'han llevat. D'altra banda el fet de viure a un altre lloc m'allunya de les notícies del poble. Espere que hi haja, de tren, després de tants anys de rolls i batalles contra la RENFE pel trasllat de l'estació. Jo ara visc a un poble que no en te, i crec que el tren, de la mateixa manera que la proximitat d'una gran carretera històrica (ja era via romana) ha co·laborat en el modelatge del caràcter del nostre poble.

La fotografia pertany a un accident de ferrocarril a Vallada a l'any 1.980. No recorde res d'eixe accident, ni ho he sentit comentar.

M'agradaria que algú em puguera respondre a la primera questió, i que si algú sap alguna cosa de l'accident de la foto, que sembla prou greu, m'informara. En este cas es pura curiositat.

D'altra banda pense que el nostre poble, com la majoria de pobles valencians, es troba en un moment decisiu pel que fa al seu futur. I no només per les eleccions, sino perquè les coses, com tots sabem, estan canviant a un ritme frenètic i per encarar el futur hi ha moltes possibilitats i moltes portes obertes. Hi ha oportunitats i s'ha de ser original i decidit per aprofitar-les. Podem veure-les passar des de la parada del nostre poble o agafar-les.

Espere que Vallada no perga més trens.

Què trist...

Aquest migdia, quan he passat per la renovada Plaça de la Pau, m'he trobat amb aquesta trista imatge. Hi pot haver alguna cosa més trista?

Prohibir els gossos, està més que clar, és necessari i quasi que ni feia falta dir-ho, però jugar a pilota (o jugar simplement), prohibir anar amb bicicleta o patinar (de fet patinar per una zona lllisa era un dels atractius d'aquesta renovada plaça)???
Puc aplegar a entendre una senyalètica així en un lloc on es moleste als veïns (no és el cas, ja que no hi han cases al voltant) o on es moleste les possibles terraces públiques de bars i restaurants (tampoc él cas). Però a la Plaça de la Pau, on molts hem jugat, on molts hem aprés a anar en bicicleta (al ser un recinte tancat i ample).
Demane al responsable d'aquesta decissió què ens donde una explicació convincent.
El seu silenci demostrarà l'errada de la seua actuació.

Gràcies.

PS: Aprofite també per felicitar a l'Ajuntament per gastar senyalètiques en valencià (no tot van a ser queixes...).

dijous, 21 d’abril del 2011

Carta d'agraïment al bloc

Ens han enviat aquesta carta. No sabem si per a publicar-la o no, però ens agradaria compartir-la amb tots vosaltres.
Gràcies per les teues paraules. No saps les forces què ens donen.

" Són vacances i plou. Tal vegada siga una mala notícia per a molts, però per a mi és una bona notícia perquè t'obliga a fer coses que no faries si tingueres festa i bon temps, com ara mateix, escriure aquesta carta d'agraïment i disfrutar de la companyia (i també assessorament lingüístic) de la meua filla.
Com ja he dit, aquesta és una carta d'agraÏment a l'equip de valladacity, el bloc que, des de fa ja temps, està en boca de tots els valladins, ja siga per a be, o per a mal...
Independentment dels continguts que es barallen al bloc (què són molts i variats per molt que diga la gent), i de la ideologia predominant d'aquells que hi participen, m'agradaria felicitar al bloc, per una banda, per la seua feina d'alfabetització digital que està fent sobre la gent del poble i per altra, per mostrar-nos altres realitats que ens afecten a tots i a totes de prop.
Abans de conéixer aquest bloc, jo apenes habia tocat un ordinador. Sincerament: li tenia por. Però ara les coses han canviat:
Visite el bloc tres vegades al dia com a mínim: quan ens alcem, després de

dimecres, 20 d’abril del 2011

L'origen de les migracions modernes

L'origen de les migracions modernes és una interessant conferència del reconegut economista i activista per la justícia i la pau, Arcadi Oliveres, què de segur vos deixa bocabadats a més d'un. Una xarrada directa i esclaridora sobre com funciona aquest món, com diu ell "governat per delinqüents". Declaracions i acusacions sense cap pel en la llengua, que ferixen l'orgull dels ciutadans d'apeu i atempten allà on més dol, als "llops amb disfreça de caputxeta roja" que més mal provoquen a la societat.
Teniu que veure'l!





Idees que es poden extraure dels vídeos per resumir-los: (font: Diari d'avord)

—Segons un recent informe del Senat estatunidenc, a Guinea Equatorial (antiga colònia espanyola) tenen una renda per càpita de 500$. L'empresa Exxon-Mobil (la que extreu el petroli allà) hi genera uns beneficis tals que, en cas de repartir-los entre els seus habitants, la renda per càpita dels guineans pujaria fins als

Fotografies de la Falla "Els Columpios"

Atenció, atenció, bando del sinyor retratiste;
Tot aquell, què vullga veure tota classe de retratos de la Falla "Els Columpios", acudirà a la secció de Fotografies. Si no, podeu veure-les en xicotet ací baix.
També hi han novetats a l'àlbum "Així erem" i "Gent de Vallada".

Moltes gràcies a tots els que heu col·laborat i esteu col·laborant en aquest projecte del què tots eixim benefiats.
De nou, fem un cridament a altres col·lectius existents al poble (Falla Blasco Ibàñez, UPM, "Amas de casa", Clubs esportius, etc...) per a que ens envien (o donen en mà a Kike) les seues fotografies (antigues o no) per a incloure-les al nostre arxiu gràfic i d'aquesta forma, compartir-les amb tots i preservar-les al llarg del temps.


Recordem que aquest projecte està registrat per Creative Commons, i és de tipus Copy-left i que les fotografies vos les podeu descarregar a una resolució apropiada per a revelar al tamany què necessiteu (és a dir, açò no és el facebook ni res paregut).
Animeu-se a participar!

LLISTES DE LES CANDIDATURES ELECTORALS

Aquest matí al Butlletí Oficial de la Província de València s'han publicat les llistes oficials de les candidatures presentades a eleccions municipals si voleu veure les llistes de tots els pobles, punxeu ací:



HEM DEIXAT OBERTA L'OPCIÓ DE FER COMENTARIS, PER AIXÒ, VOS DEMANEM, SIGUEU RESPECTUOSOS ALS VOSTRES COMENTARIS.

LA SALPASSA

Continuant amb el cicle de l'any, arribem al temps de pasqua.
L'església dins del Ritual Romà inclou la benedicció de totes les cases de la parròquia en temps de pasqua.
La paraula salpassa, segons el diccionari català-valencià-balear, etimològicament prové del llatí salis sparsio, que significa espargiment de sal. Ja que la benedicció de les cases es feia inicialment amb sal. La sal s'ha considerat des d'antic com un element protector i conservador, tant en un nivell físic (saladures, salmorres...) la sal ens es necessària per l'aportació de minerals (potasi, iode, manganés...) però també en l'àmbit espiritual de protecció contra males energies. Recordeu que salari, també deriva de sal, com a remuneració per un treball.


A Vallada, l'acte solia discórrer el dimecres després de la missa, el senyor retor i alguns monessillos recorrien els carrers per a realitzar la benedicció de les cases, però no anaven sols, els acompanyava una colla de xiquets armats amb tota classe de maces de fusta, (solia fer-les el tio Enrique el fuster) colpejant be a terra, be als portals i fins i tot les portes de les cases que trobaven tancades (alguna que altra porta podia quedar afectada).  Cantaven la  cançó que apareix a la imatge, què com vegeu te una lletra un tant transgressora ja que es demana pegar bastonades als "poders".
 

Partitura recollida a Vallada i publicada al Cançoner Musical de la Província de València

dimarts, 19 d’abril del 2011

Es busquen valladins amb idees: un programa entre tots per a un poble de tots

La candidatura del PSPV-PSOE a l'Ajuntament de Vallada, encapçalada per la nostra candidata Mª José Tortosa, estem elaborant un programa electoral i de futur govern municipal obert, participatiu i representatiu de totes les sensibilitats, inquietuds i propostes de les persones, els col·lectius i les entitats del nostre poble. Per això, ens estem reunint i estem sol·licitant encontres amb els representants de totes les entitats i associacions del poble que volen rebre'ns perquè volem conéixer i recollir quines són les seues necessitats i demandes, quins són els seus problemes i els seus projectes i quines són les aportacions que poden fer al nostre programa electoral. La candidatura socialista vol incorporar al seu programa les propostes i les demandes de la societat civil de Vallada, perquè la participació ciutadana i la revitalització de la nostra societat és un dels eixos bàsics del nou estil de govern que volem implantar al poble: governar entre tots. El canvi que volem serà molt evident i transformarà la relació ajuntament-societat unidireccional, vertical, descendent i jeràrquica que ha existit fins ara. Perquè entenem que la democràcia no és votar cada quatre anys, sinó participar activament de manera responsable, crítica i contínua en la gestió dels assumptes públics del nostre poble. Per això, en el programa desgranarem quins són els

EXPROPIACIONS Ministeri de Foment Adif

Al butlletí oficial de la província podem llegir:

 Trobareu la relació d'afectats al terme de Vallada en la pàgina 18 i següents del següent enllaç: BOP expropiacions Adif

Eres un radical?

La columna d’Arturo González d’avui en el diari Público proposa un exercici que em pareix interessant, arran d’algunes acusacions de “radicalitat” aparegudes al bloc. Radical és tot aquell partidari de reformes extremes, però també qui evita les reformes que demanda la societat en la seua evolució, el fanàtic conservador immobilista.
Ací mateix hem vist exemples dels dos tipus de radical. Estem acostumats a defensar els nostres, com si tot ho feren be, i atacar els contraris, com si tot ho feren malament. Aquesta manera d’actuar converteix els partidaris polítics en “forofos”, la qual cosa anul·la la visió crítica de la realitat i ens transforma en persones fàcilment manipulables.
El que proposa Arturo Gonzàlez és tan simple com considerar radical a qui no siga capaç de dir tres coses dolentes del partit més pròxim a les seues conviccions polítiques i tres coses bones del partit que

dilluns, 18 d’abril del 2011

Endevina, endevinalla...

Bona vesprada;
Avui dilluns, dos endevinalles visuals per començar aquesta setmana pasqüera.
La novetat d'aquesta setmana és que em teniu que contestar amb dos "malnoms" (apodos) exactament, tant en la primera fotografia com en la segon.

Els guanyadors de la setmana passada han sigut Joan, per a la segon fotografia i l'infatigable obervador, Aleix, per a la primera.

Be, dits els guanyadors, comença el concurs: U, dos, tres, ja!


Proposta d'eixida cicloturista per a Paqua.

Paco Tortosa, veí del poble, ens envia aquesta proposta d'eixida cicloturista (de les moltes que sol planificar i dur a terme al llarg de l'any), per si algú del poble s'anima a participar.
Això sí, ens deixa ben clar que NO es cap eixida "d'Agència de viatges" si no una eixida entre amics i amigues.
El planing serà el següent:


Divendres 22.
Eixirem d'Alcoi. Arribarem allí en tren des de València, xàtiva (o en cotxes particulars (la gent de la Marina-Safor).
Eixe dia farem uns 25 km fins a Alcoleja per la Via Verda D'Alcoi i les ombries de la serra de L'Hontanar. Meravelles de meravelles ens envoltaran al llarg de tot el trajecte.
A Alcoleja tenim llogat el sopar, el dormir i el desdijuni a una casa rural.
 
Dissabte 23.
Anirem d'Alcoleja a Confrides al llarg d'uns 20 km que recorren el port de Tudons i l'ombria de la serra d'Aitana. Des del lloc on dinarem (amb el nostre picnic), farem un

La transició a una vida millor en un món possible

Primer de tot vull presentar-me i saludar tots els lectors i col·laboradors del bloc. És una sort i una oportunitat poder compartir amb vosaltres pensaments, reflexions, inquietuds, propostes i somnis al voltant de la nostra vida de cada dia en este planeta d'aigua que anomenem casa, en esta aldea global que estem devastant sense aturador, que a mi m'han estat ocupant, captivant i engrescant durant els últims anys i que m'agradaria contar-vos de tant en tant. Tanmateix, em permetreu que no haja de començar justificant-me i m'estalviareu d'explicar exhaustivament el punt de partida. Tots som conscients que vivim en un planeta en crisi i que la situació s'agreuja cada dia que passa, cada decisió que prenem, cada acte que fem. Eixa crisi que els habitants afortunats dels països rics i opulents hem provocat entre tots i de la qual ens beneficiem i ens aprofitem, no és només una crisi econòmica, repetida incansablement com un eslògan omnipresent de monotonia trista, manipulada informativament fins a extrems de simplisme irreflexiu, utilitzada políticament per un màrqueting agressiu impassible, mercantilitzada i amplificada fins a l'extenuació. Hi ha una altra crisi prèvia i coetània al segment econòmic de la crisi actual, d'una dimensió molt superior i profunda, que n'és la causa principal i en serà alhora la conseqüència més greu: la crisi socioambiental i la crisi ètica en un

diumenge, 17 d’abril del 2011

LA CAMBRA DE DALT: LA PÓLVORA BUFA

Les falles ja han passat, però llegir les paraules de Vicent, pot retornar-nos a elles, encara que estiguem en plena nevada...
Vicent, ens encanta llegir-te!

LA CAMBRA DE DALT: LA PÓLVORA BUFA:

"Enceníem els petardos amb mistos que compràvem en ca L'Alberto. Tres duros la caixeta de mistos i 20 duros un rastre de carpinteros. En vindre falles tots els xiquets compràvem petardos i pesàvem les vesprades tirant-los pels carrers. Hi ha veien tantes classes per triar: ixidetes, abelles rodetes, carpinteros, xinos, borles, fonts...etc
A casa, mon pare,sempre tenia una traca i un parell de dotzenes de coets d'ixida per si calia celebrar alguna cosa. Als sants, sobretot desprès del dinar de sant Vicent, tiràvem un parell de coets en el carrer. Recorde també en els dinars que feien els amics de mon pare i ma mare per pascua en les casetes. El Tio Manolo el cartero "el Rubio" nugava a una olivera un coet de foc seguit i li pegaven foc. Creaven un rebombori entre els xiquets que m'encantava. Era com tindre por i emoció al mateix temps.

En les cordaes sempre m'ajuntava amb algun amic per anar a ..."

divendres, 15 d’abril del 2011

CURSOS GRATUÏTS PREVISTOS EN VALLADA

Dirigits a treballadors del sector comerç i hosteleria (es reserva un 20% de places per a desocupats).

CURSOS:

- Tractament de textos Word - 34 h
- Anglés - 50 h
- Gestió contable - 44 h
- Prevenció de riscos laborals - 34 h

Interessats portar fitxa de sol.licitud a l´Ajuntament o enviar-la a vallada_adl@gva.es.

Més informació en www.vallada.es, apartat "Formació".

CURS MANIPULADOR D´ALIMENTS GRATUÏT EN VALLADA

Dirigit a desocupats (es reserva un 20% de places per a treballadors).
Dies 10 i 11 de maig de 16 a 20 h en la Casa de la Cultura.
Interessats passar per l´Ajuntament de Vallada a apuntar-se (portar DNI i fulla DARDE o última nòmina).

Extraordinari Concert - Recital a l'Auditori de la UPM de Vallada

La Unió Protectora Musical de Vallada, té el plaer d'oferir aquest dissabte un magnífic concert - recital a càrrec de tres joves de gran talent, Beatriz Sala, Jorge Jorques i Sergio Garrido. Tots ells seran acompanyats pel prestigiós pianista de Xàtiva, Adolfo Garcia. Entrada gratuita.
Per veure el programa sencer, feu click en més informació.

dijous, 14 d’abril del 2011

“Reacciona”


Ja està a la venda “Reacciona”, un llibre que dona arguments, idees, que està documentat i escrit amb llibertat i sense etiquetes per algunes de les ments més clares i crítiques de l'actualitat espanyola, i prologat per l'autor d'“Indignez vous! “
Stéphane Hessel:
“Davant dels perills que enfronten les nostres societats interdependents, és temps d’acció, de participació, de no resignar-se. És temps de democràcia genuïna. Temps de mobilitzar-se, de ser actors i no sols espectadors impassibles, progressivament uniformitzats, gregaritzats, obedients”.
José Luís Sampedro
"estic indignat i reaccione davant de la mentida reiterada de que l’única eixida possible de la crisi que se’ns presenta siguen les mesures neoliberals".
Què fer? "Com he dit moltes vegades, actualment els diners són la mesura de totes les coses, confonem economia de mercat amb societat de mercat, convertint tot en mercaderia fins al punt d’acceptar la corrupció, és a dir, la compravenda dels éssers humans com una cosa natural que s’avala en les urnes. Educats en aquest ambient i amb la finalitat de ser competitius, productius i innovadors, és a dir, de tractar-nos els uns als altres a espentes, és difícil mantindre la dignitat si no és mitjançant l’autoreeducació".

dimecres, 13 d’abril del 2011

Per fer memòria

A arrel d'un comentari de l'entrada sobre el vot per correu, en el qual s'atribuia al PSOE la responsabilitat de la construcció de la coneguda con finca d'Úbeda, de haver llevat el llavador del poble i la font de la plaça de l'Esglesia, he considerat que tinc la obligació de aportar la meua memòria per aclarir creences que no responen a la realitat.
La font de l'Esglesia es va canviar a finals dels seixanta, quan part de la casa on ara viu Fernando Giner era seu del taller de la seua família. I es va fer fora per a que pugueren entrar els camions a carregar i descarregar. Fa uns anys, quan la plaça va tornar a tindre ús residencial, es va reconstruir la font.
La finca d'Úbeda es va construir entre 1975 i 1976, crec recordar. En tot cas abans del primer ajuntament democràtic: les primeres eleccions locals després d'aprovar-se la Constitució es van cel·lebrar l'any 1979.
El llavador també crec que es va llevar abans, però no tinc segura la data.

Pa del dia/ REMEI CONTRA VAMPIRS

Som al món dels vampirs i açò s’estén com la pólvora, la situació que estem vivint ja passa de taca d’oli.Hi ha mossegades de vampirs al nostre coll, al DNI, al compte bancari, als recursos naturals. Hi ha pobres vampirs que no saben fer altra cosa més que xuplar la sang als més febles que ells; n’hi ha d’altres que veuen el món com un ou i voldrien beure-se’l d’un sol xuplit.
Mireu i comproveu que en tots els ordres de la realitat hi ha qui s’alimenta de la sang, la suor i el treballs d’altres. Des del nivell econòmic fins el nivell emocional. Però és el vampirisme sobre el nostre ser més íntim el que possibilita el pas als altres. Sense que ens facen oblidar la nostra llibertat no és possible que ningú entreguem mansament l’elixir de vida que ens corre per les venes.
Molts són els graus de

Nou bloc presentació de Vicent Cerdà i Peris

 M'agradaria publicareu aquest text a Vallada City per que la gent coneguera la meua nova pàgina, adjunte també una foto per a acompanyar el text, agraixc el vostre temps.

Nuevo blog del joven compositor de la localidad valenciana de Vallada.

Vicent Cerdà i Peris, realiza sus estudios en las especialidades de Bombardino, Trombón de Varas y Piano en la escuela de música de la Unión Protectora Musical de Vallada y al mismo tiempo en la escuela de música de la Societat Musical d'Alzira. Posteriormente, realiza sus estudios superiores en el Conservatorio Superior de Música "Joaquín Rodrigo" de Valencia y en el Conservatorio Superior de Música "Manuel Castillo" de Sevilla.

Ha estudiado con grandes solistas internacionales de su especialidad, bombardino, como: Steven Mead, Juan José Munera, Alberto Pons, Patrick Harrild, Mario Guarnieri, y un largo etc...


Como interprete, ha realizado actuaciones a lo largo de

CURTMETRATGE "BINTA Y LA GRAN IDEA"

Ací vos deixe una delícia de curtmetratge dirigit per Javier Fesser.
Mig hora per a gaudir de un joc meravellós on sens dubte la màgia de la infància és qui mana. Una infància que comença a educar-se en valors d'igualtat davant d'un dret humà: L'EDUCACIÓ.
Les xifres conten com a dia de hui són molts els xiquets que encara no poden exercir el seu dret.... i són moltes més les xiquetes que, per raons de tradició són apartades de l'Ensenyança.
Binta, des dels seus 7 anys, vol donar una lliçó a tots els adults del seu poble se Senegal...i a tot el món.
Espere vos deixe el mateix sabor dolç que a mi em va deixar a la boca i que el difongueu...les coses bones, sobretot, les tenim que compartir!
Bon dia!


Presentació de la candidatura del PSPV-PSOE a l'Ajuntament de Vallada

La situació de Vallada és preocupant. La falta de treball al poble, la situació de les famílies, una joventut que se n’ha d’anar… I un alcalde que no està ni ens dóna solucions. Quin futur tenim els valladins? Què fem ara?
Vallada ha rebut obres i actuacions que han millorat l’aspecte del poble, però no la vida real dels valladins. Després de 24 anys de les mateixes persones, tenim un Ajuntament que no resol els nostres problemes, no s’ocupa de les nostres necessitats i està endeutat fins a extrems que el poble no pot assumir. Una mala gestió que s’ha basat en el despilfarro, els capritxos personals, la vanitat i la prepotència. No s’ha volgut fer un poble pròsper, modern i preparat per al futur, sinó un poble dependent, submís i desvertebrat. No s’ha fet cap intent de sumar voluntats, sinó d’imposar-ne. I així no podem continuar. És hora de canviar ja.
El poble de Vallada no es mereix estar en la