La política havia sigut sempre per als senyors i persones adinerades. Els llocs de poder s'utilitzaven per aconseguir privilegis i enriquir-se. Aleshores no calia cobrar per tindre un càrrec, cosa que funcionava també com un filtre, doncs els treballadors no podien dedicar-se a la política sense cobrar un sou. Va ser una victòria de la democràcia i de les classes treballadores aconseguir que hi haguera remuneració per a tots aquells que dedicaven el seu esforç a la cosa pública. Així qualsevol ciutadà podia ser elegit i viure amb un sou a canvi del seu treball polític.
Renunciar a eixe salari pot ser un ganxo electoral però no sembla positiu ni progressista i, sovint, emmascara altres maneres de cobrar-se la dedicació política de maneres que, sent legals, són immorals i corruptes. Hem conegut moltes variants: col·locar familiars o amics de terceres persones o empreses que després col·locaran als meus; tindre gent al servei de càrrecs pagat per empreses que s'enduen nombrosos contractes públics; rebre regals esplèndids d'aquestes empreses; comprar vots amb llocs de treball pagat amb diners públics... Tots ells casos de corrupció que les lleis actuals permeten disfressar de legalitat i alguns jutges beneeixen amb sentències exculpatòries o arxivant els casos per motius diversos.
Però el pitjor de tots, pel seu descaro, és el nepotisme, contractar a dit a un familiar directe. És una paraula, nepotisme, que té l'arrel en el grec nepos (nebot) que era com anomenaven als fills il·legítims de la jerarquia catòlica. Els “nebots” dels bisbes, dels cardenals o del mateix papa rebien donacions, títols, favors o càrrecs sense tindre en compte la seua competència. Els papes Borja van ser famosos per això. No és estrany, doncs, que entre la dreta espanyola, tan catòlica ella, s'aprecie aquest mètode amb tanta tradició. Però el món va canviant i en una democràcia aquest procediment, com els anteriorment citats, han de ser condemnats sense pal·liatius com abús de poder.
Tot el poble sap que alguns dels casos que s'han citat abans s'han donat al llarg de molts anys, sense que ningú dels que ara alcen la veu diguera ni piu. Com que ací tots ens coneguem, sabem de la dubtosa competència d'alguns que cobraven bon sou pagat per tots nosaltres. Els que ara criden denunciant la poca vergonya del que està fent l’alcalde actual, callaven quan ells mateixa practicaven l'abús i el favoritisme de forma descarada. Com a bons catòlics, que segur són, abans de parlar hauran de fer examen de consciencia, penediment i contrició. La penitència ja l'estan passant en l'oposició gràcies al criteri dels votants.
Des d’ací s'ha criticat l'abús i la corrupció des de posicions sinceres, buscant que les coses es feren millor, sense partidismes ni favoritismes, amb arguments i sense mentides. Es feia en l’anterior Ajuntament i ara continua fent-se. Però els que abans callaven i ara omplin pàgines d'insults i es posen les mans al cap pel que fa l’alcalde, estan contra la pràctica dolenta en sí o simplement lamenten que Perales no haja pactat amb ells? Les crítiques desaforades semblen hipòcrites, producte de la ràbia per haver perdut el poder. Si Perales haguera acceptat l’oferiment de Giner escoltaríem aquestes veus tan crítiques? Ho dubte.
Sense reconèixer els errors comesos i sense mostrar públicament la intenció de no tornar a cometre’ls no tenen cap credibilitat, per molt que bramen. Hi ha molts que abans de poder parlar hauran de rentar-se la boca amb lleixiu. Per això cal preguntar-se si quan critiquen a Perales estan penedint-se i condemnant les pràctiques immorals que ells també feien quan podien fer-ho o tan sols estan criticant que ara no poden fer-les des de l’oposició? Cal condemnar enèrgicament i sense cap dubte la contractació, per decret d’alcaldia, que ha fet l’alcalde però també cal recordar que ha tingut bons mestres.
Iron Maiden