Les Normes de Castelló: unitat i futur per a la nostra llengua

En commemoració del 79é aniversari de les Normes de Castelló, el dissabte 17 de desembre es van organitzar durant tot el dia diferents actes públics i festius a la ciutat de Castelló de la Plana.

Recordem que amb el nom de «Normes de Castelló» o «Normes del 32» es coneix l'acord que signaven, a Castelló de la Plana, el 21 de desembre 1932, representants del món de la cultura i del valencianisme polític i institucions culturals de tot el País Valencià, i que certificava l'adopció amb lleus matisos de la reforma ortogràfica empresa al Principat per l'Institut d'Estudis Catalans, amb Pompeu Fabra al capdavant, i que s'havia materialitzat en les Normes ortogràfiques de 1913, i la Gramàtica catalana, del 1918. Les «Normes de Castelló» poden ser enteses en l'actualitat en dues direccions complementàries: per una banda, com un símbol de la unitat de la llengua; de l'altra, l'aposta per la normalitat de la llengua, ja que la codificació del català era un pas imprescindible perquè pogués acomplir la funció de vertebració de la societat de tot l'àmbit lingüístic.

Es tracta d'un fet de gran importància que cal recordar, celebrar i reivindicar. És per això que trobades i confluències dels darrers mesos han
desembocat en la creació d'un espai de treball unitari a Castelló. Amb la implicació d’entitats civicoculturals, com ara Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Escola Valenciana o el Centre Excursionista de Castelló, fins a partits i sindicats, s'ha creat la plataforma Castelló per la Llengua.

A través d'aquesta plataforma s'ha impulsat una «Crida a la mobilització» amb reivindicacions bàsiques, d’entre les quals en destaquen algunes. En primer lloc, «una escola valenciana, pública i de qualitat», ja que, en coherència amb la «funció clau de cohesió social» de l’escola, «la llengua dels valencians ha de ser-hi vehicular». En segon lloc, exigim la vehiculació d’«un espai comunicatiu conjunt per al conjunt de la comunitat de llengua catalana», en referència a la voluntat de reemprendre les emissions de TV3 i de possibilitar l’arribada d’IB3 al País Valencià; una reivindicació que s’articula amb la demanda d’un «Canal 9 digne, sense manipulació, que impulse la normalització del valencià i que es puga veure arreu del nostre domini lingüístic». I, evidentment, en darrer lloc també es demana un compromís clar a les institucions pel reconeixement de la unitat de la llengua. Així doncs, l’objectiu de la «Crida» és sumar suports de la societat civil, particulars o entitats, a través d’adhesions que es recullen i publiquen al bloc de la plataforma.

Els actes que s'han organitzat enguany són només el preludi dels que es preparen per l'any vinent, que se celebrarà el 80é aniversari de les Normes de Castelló. Una ocasió que caldrà aprofitar al màxim per a reivindicar una vegada més la unitat de la llengua.

Font: Butlletí InfoMigjorn, dimecres 4 de gener de 2011