divendres, 6 d’abril del 2012

Plantes d’ací: Olivera


Diumenge de rams cobra un protagonisme important una planta que ha jugat un paper destacat en la història de la humanitat i ha sigut important als ritus religiosos de jueus i cristians, la olivera (Olea europaea L.), doncs d’olivera eren els rams que reberen a Jesús, d’olivera era la rameta que portava el colom per indicar que havia acabat el diluvi i de l’oli beneït dels seus fruits es fa us per al bateig, la confirmació o la unció de malalts.

Flors de l'olivera
Encara que resulte sorprenent, però, hi ha gent jove que no sap identificar una olivera. És el resultat d’una concepció de la cultura que ens allunya de saviesa acumulada per segles d’experiència, i també ens allunya de la natura de la qual, ens agrade o no, formem part inseparable. Per a la majoria, no obstant, l’olivera és ben coneguda, doncs acariciem les seues branques i ens agenollem als seus peus cada any, en una cerimònia de tradició secular, faça fred o calor, arreplegant el seu preat fruit.

Fa aproximadament 6.000 anys, durant el neolític, la varietat silvestre de l’olivera, el ullastre, va ser domesticat a l’actual Palestina, i des d’allí va començar l’expansió per tota la conca mediterrània. Els mercaders fenicis foren uns dels principals responsables de la difusió de l’olivera i foren ells qui la dugueren a la península, i les cultures ibèriques s’encarregaren d’empeltar els ullastres locals. El jaciment del Castellet de Castelló, corresponent a l’edat de bronze, alberga els indicis més antics d’olivera al País Valencià. Des d’aleshores les gents que habitaven aquestes terres han cultivat oliveres i negociat el seu oli amb fenicis, grecs, romans i musulmans, fins que foren expulsats de la seua terra.
Diuen els descendents dels moriscs expulsats de València el 1609 que si les famílies dels que van plantar les oliveres cullen tots els anys algunes olives conserven el dret a la propietat. Com que no podien vindre a collir-les, conten que van enviar els estornells, els quals bé que se les mengen, i en anar-se’n cap a l’Àfrica s’emporten tres olives cadascú, una en cada pota i una altra al bec, i moltes d’elles les deixen en arribar a les palmeres africanes i els descendents dels moriscs expulsats les arrepleguen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.