dimecres, 19 de setembre del 2012

Temps era temps




Temps era temps, no tan llunyà, que no hi havia televisió a les cases i, aleshores, quan feia fred a la vora del foc o quan feia calor a la fresca, a la porta de casa, es contaven rondalles, històries curtes que atemorien els xiquets, els transmetien valors o els posaven en contacte amb les arrels de la seua cultura. El progrés ha fet desaparèixer aquest costum. Ara sols podem conèixer algunes d'aquestes narracions al través de la lectura, per exemple, de les Rondalles Valencianes d'Enric Valor. Però el fenomen rondallistic és universal. Com a mostra aquesta rondalla de Sudan:

Temps era temps, l'aguiló i el gall eren amics. Cada matí l'aguiló anava a veure el seu amic i parlaven de moltes coses. Però un dia el pollastre va decidir fer-li una broma i el va rebre amb una ala estesa que li amagava una pota.
Que tens? – Va preguntar l'aguiló – Que has perdut una pota?
Que va – li va respondre el gall – Que no saps que no hi ha carn al poble? M'he hagut d'arrencar una pota per a que els meus fills la facin servir d'esquer per pescar i així, tindre alguna cosa que bullir a l'olla.
Si? No sabia que poguérem arrencar-nos una pota – va dir l'aguiló – Doncs és bona idea. Demà ho faré jo.
L'endemà de bon matí l'aguiló va cridar als seus fills i els va explicar la nova forma de pescar.
Però pare, no et moriràs si t'ho fem això? – li va dir el fill major.
No, això no et mata. El meu amic el gall ho ha fet i està tan content – Va dir el pare aguiló.
Així que els fills van estirar-li la pota fins que la van arrencar.
Al cap d'una estona van tornar amb els peixos que havien pescat però, en arribar a casa, van trobar al pare retorçant-se de dolor i a punt de morir. Els va fer acostar-se al capçal del llit i els va dir:
Si us haguera escoltat, fills meus, ara no m'estaria morint. Tot això ha passat per fer cas de l'absurd consell del meu amic al gall. Ell és el causant de la meua mort.

En Sudan es conta aquesta rondalla per explicar per què els aguilons cada vegada que veuen un pollet l'atrapen i se'l mengen. Ací podem contar-la per a explicar que si arrenquem les potes del cos social, com són la sanitat, l'educació, els drets laborals i socials tindrem un final semblant al de l'aguiló pare. Perquè potser que quan ens referim a aquestes qüestions haurem de començar dient: Temps era temps... 

Iron Maiden

1 comentari:

  1. Molt bon article, Iron, com sempre gràcies!
    fa poc llegia "Rebelión en la granja", de G.Orwell, i no saps quantes coses m'ha fet pensar comparant-ho amb la situació actual que estem vivint. Recomane la lectura d'aquest clàssic a tot el món, segur que agrada!!

    ResponElimina

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.