Plantes d’ací: Les estepes

El inici de la primavera és l’hora de florida de moltes plantes, però entre les més cridaneres estan les estepes, que abunden pel nostre terme. Les estepes pertanyen al gènere Cistus, nom que deriva de la paraula grega “kíste”, que significa cistella o caixa, per l’aspecte de petita cistella que tenen els fruits.

La més coneguda per nosaltres és l’estepa blanca (Cistus albidus L.) dita així per les fulles d’un verd glauc, blanquinós. Les fulles de les estepes són malacofites, és a dir, que tenen la propietat de marcir-se en temps de sequera i recuperar-se quan plou. Tots coneguem les flors grans rosades tirant a violeta, amb els pètals arrugats, d’aquesta popular estepa.

Podem veure ara, també, les flors blanques de l’esteperola (Cistus clusii Dunal) amb les fulles estretes paregudes a les del romer, o les flors del l’estepa negra o mosquera (Cistus monspeliensis L.), dita així perquè les fulles estretes són glanduloses i viscoses, el que atrau les mosques i altres molts insectes. 

L’estepa negra o estepa borrera (Cistus salviifolius L.) també té les flors blanques, com les dues anteriors. S’anomena estepa negra pel color verd obscur de les fulles, arrodonides i cobertes de pèls però no viscoses.

Totes aquestes estepes podem veure-les sense allunyar-nos-en del poble, per qualsevol camí que prenguem. 

No així amb la més escassa de les estepes valladines: l’estepa crespa (Cistus crispus L.). És un arbust petit que no sol passar dels 50 cm d’alçada, de fulles aromàtiques, arrodonides com l’anterior però més rugoses i amb el marge ondulat. Les flors són de color rosa viu, semblant a l’estepa blanca, i només podem trobar-la als indrets de sòl silícic.

Menuda Natura