Nom castellà: Tarabilla Común
Nom valencià: Cagamànecs
Nom científic: Saxicola torquata
A poca
altura sobre el seu territori, el bonic mascle de Cagamànecs o Tarabilla comú
dansa dalt i baix en l'aire al mateix temps que emet el seu estrident cant, o
perseguix la femella en un ràpid seguici nupcial.
Els mascles
tenen el cap negre, un mig collar blanc, l'esquena negra, i la cua negra; les
ales són negres amb un gran pegat blanc en la part interna anterior. La part
superior del pit és majorment roig-ataronjat fosc, amb transició taronja clar o
blanc cap a la part inferior i de la panxa.
Les femelles
tenen castany en compte de negre pel dors i una cella més clara; per baix de
color terrós en compte d'ataronjat, i en les ales menys blanc.
I perquè
Cagamànecs? Molt fàcil: segons conten, diuen i es veu, aquest inquiet pardalet
té el costum de parar-se allà on troba un punt alt dintre del seu territori, bé
en el cim d’un arbust, d’un pal telefònic, o del mànec d’una aixada quant el
llaurador no la està emprant per a les seues tasques al bancal, cagant-li (i
perdoneu la expressió) el mànec; de ahí allò de Cagamèncs.
Les formes
de Cagamànecs o Tarabilla común considerades europees es distribuïxen per la
major part d'Europa occidental i de la conca mediterrània i no realitzen grans
desplaçaments. Ací al nostre terme és molt fàcil observar aquesta au fent vols
acrobàtics o bé posada als seus llocs de cant, sobre tot per els voltants del
nostre riu Canyoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.
Gràcies per opinar.