diumenge, 21 d’octubre del 2012

Una classe pràctica




Per l'e-mail ens arriben moltes coses amb les quals no paga la pena perdre el temps llegint-les o veient-les, doncs hi ha gent que reenvia el que rep sense filtrar el correus. Però també n'arriben altres que són, o poden ser, interessants. Aquest és un dels que em sembla que cal llegir:


Un matí quan el nostre nou professor de "Introducció al Dret" va entrar en la classe la primera cosa que va fer va ser preguntar-li el nom a un alumne que estava assegut en la primera fila:

- Com et dius?
Em dic Joan, senyor.

Ves-te'n de la meua classe i no vull que tornes mai més! - va cridar el desagradable professor. Joan estava desconcertat. Quan va reaccionar es va alçar feixugament, va arreplegar les seues coses i va eixir de la classe. Tots estàvem espantats i indignats però ningú va dir res.

Està bé. Ara sí! ¿Per a què serveixen les lleis?... Seguíem espantats però a poc a poc comencem a respondre a la seua pregunta: "Perquè hi haja un orde en la nostra societat" "No!" contestava el professor "Per a complir-les" "No!" "Perquè la gent roïna pague pels seus actes" "¡No!! Però és que ningú sabrà respondre aquesta pregunta?!"... "Perquè hi haja justícia", va dir tímidament una xica. "Per fi! Això és... perquè hi haja justícia. I ara ¿per a què serveix la justícia?"

Tots començàvem a estar molests per aqueixa actitud tan grossera. No obstant això, continuàvem responent: "Per a salvaguardar els drets humans" "Bé, què més?", deia el professor. "Per a discriminar el que està bé del que està malament"... Seguiu... "Per a premiar a qui fa el bé."

Ok, no està malament però... responguen a aquesta pregunta: vaig actuar correctament en expulsar de la classe a Joan?.... Tots quedàrem callats, ningú responia. — Vull una resposta decidida i unànime.

¡No!!- vam dir tots al mateix temps.

Podria dir-se que vaig cometre una injustícia?

Sí!

Per què ningú va fer res respecte d’això? Per a què volem lleis i regles si no disposem de la valentia per a portar-les a la pràctica? Cada un de vostès té l’obligació d’actuar quan presencia una injustícia. Tots. No tornen a quedar-se callats mai més! Ves a buscar Joan —va dir mirant-me fixament.

Aquell dia vaig rebre la lliçó més pràctica de la meua classe de Dret. Quan no defenem els nostres drets perdem la dignitat, i la dignitat no es negocia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL TEU COMENTARI NO ES PUBLICARÀ SI:
- No poses cap nom o pseudònim.
- És ofensiu i gens respectuós. Apren a raonar.
- Ho escriviu tot en majúscules.
- Es desvia de la temàtica tractada. Escriu un correu a valladacity@gmail.com o fes-te col·laborador si vols escriure sobre una temàtica nova al nostre bloc.

Gràcies per opinar.